La ràdio d'À Punt en directe
La revista degana en valencià 'Saó', amb 527 números en 50 anys de publicacions, rep el reconeixement de l’AVL
Poques publicacions han tingut tant d’encert com Saó a l’hora de ser batejades pels seus fundadors. Batejada quasi en el sentit literal, perquè va ser fundada i impulsada en els últims anys del franquisme per sectors progressistes de l’Església valenciana, fermament compromesos amb el valencianisme cultural i la normalització lingüística i social de la llengua.
Saó, en el món agrícola, parla del “grau d'humitat d'una terra, suficient perquè produïsca fruit, especialment després d'haver plogut”. És evident, que amb cinquanta anys de publicacions, esta revista mensual ha donat moltes i bones collites, en forma d’articles i entrevistes que han contribuït a reflexionar i debatre, sense crispació, al voltant d’un concepte tan polèmic com la construcció de la identitat valenciana. Tot, assumint les premisses renovadores del Concili Vaticà II, basades en el diàleg de l’Església amb la cultura, la política i la societat.
Saó, en la primera accepció del diccionari normatiu de l’AVL, significa “l’estat d'una cosa que ha arribat a la maduresa, a la perfecció”.
I saó, en la tercera accepció, ens remet a “ocasió o temps en què passa una cosa”. Una bona perspectiva per a una revista que s’autodefinix com un mitjà d’informació general, d’anàlisi i reflexió, especialitzada en temàtica valenciana.
Amb tot este bagatge, Saó rebrà dimecres 14 d’octubre la Medalla de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua del 2026, en reconeixement del treball en defensa de la llengua, el compromís social i cultural i la seua contribució a la construcció de la identitat valenciana.
Saó s’unix a la llista de premiats amb la Medalla de l’AVL: Vicent Pitarch i el grup Zoo (2024), Emili Rodríguez-Bernabeu (2023), Ramon Lapiedra i Rosa Serrano (2019), Rafael Ninyoles (2018), Joseph Gulsoy (2017), Germà Colon (2016) i Pere Maria Orts (2015).