Quan la natura parla, la llengua ens connecta amb el territori

Alguns dies, el cel dels territoris valencians adopta per tonalitat un gris dens, com si la natura ens vullguera recordar episodis de pluges passades. Juntament amb els núvols, apareix un vent que sacseja fulles i branques, i llavors, de vegades, els mòbils emeten avisos de riuades o pluges intenses. En eixos moments, l’alumnat, que percep la força de la natura, pot no trobar les paraules que necessita per a expressar-se.

És en estos moments quan la docència pot posar-se al costat de l’experiència real i aprofitar eixa vivència per a treballar la llengua d’una manera significativa i participativa.

Transformar l’experiència en paraules

Els recursos d’Apunts de Llengua, com els itineraris lingüístics, esdevenen ferramentes que permeten que l’alumnat transforme les emocions i les observacions en paraules.

Per exemple, un microitinerari sobre la dana pot començar amb preguntes senzilles: «Què vam vore al nostre carrer mentre plovia?», «I quan va acabar la pluja?» o «Com es van organitzar les persones voluntàries per a ajudar?».

Els alumnes poden escriure notes i registrar vocabulari clau (com inundació, riuada, evacuació, ajuda...) per a, després, transformar tota la informació en microrelats curts, notícies breus o diaris de camp. Així, el vocabulari nou s’aprén en context i amb sentit.

El procés és natural: escriure, esborrar, tornar-ho a intentar, compartir amb els companys... Així, a poc a poc, el lèxic s’integra de manera viva i significativa mentre l’alumnat aprén a expressar amb precisió allò que sent i observa, incloent les emocions pròpies i les de la comunitat.

Treballar així transforma l’aula en un espai de silenci atent i participatiu. L’alumnat de nivell B1 i B2 construïx frases i crea microrelats sobre situacions reals, des de la sequera que marcava els camps fins a les avingudes que recorden la força de l’aigua, i descriu com els veïns i voluntaris s’organitzaren per a ajudar.

Cada paraula precisa que utilitzen reforça la seua confiança i la capacitat de comunicar-se amb claredat, alhora que els ajuda a entendre millor el territori i el valor de la col·laboració.

Recomanacions per a la persona docent

• Proposa microitineraris lingüístics, de 10-15 minuts, centrats en situacions reals com la dana o altres fenòmens que hagen tingut lloc al territori.
• Utilitza els itineraris d’Apunts de Llengua per a recollir vocabulari i expressions adequades.
• Anima l’alumnat a comparar les produccions i a corregir amb els companys.
• Incorpora la reflexió sobre el territori i el voluntariat perquè l’alumnat parle de com la solidaritat i la cooperació formen part de la vida després dels entrebancs.
• Fomenta la producció escrita i oral: microrelats, notícies breus o diaris de camp, perquè la llengua es consolide en context.
• Repassa amb l’alumnat les expressions perquè aprenguen a parlar d’esdeveniments naturals i catastròfics amb sensibilitat i precisió.

Portar el territori a l’aula, deixar que la realitat marque el vocabulari i treballar-lo amb ferramentes com els itineraris d’Apunts de Llengua convertix la llengua en un instrument viu d’aprenentatge. És una manera que la docència deixe de ser només transmissió i esdevinga un diàleg viu entre experiència, emoció i llengua. I és que, quan el territori parla, la llengua és el pont que permet entendre’l i explicar-lo amb precisió, i el docent és el guia que acompanya l’alumnat en aquest recorregut, ajudant-lo a recórrer amb confiança i sensibilitat el seu propi mapa lingüístic.

Expressar amb precisió el que vivim és l’últim gest de respecte pel nostre entorn.