‘Les nostres mares’, de Gemma Ruiz Palà
Què somiava ser la teua mare? Fora el que fora, segurament va haver de quedar al tinter. A les protagonistes d’aquesta novel·la, nascudes durant la dictadura, no els deixen desplegar el seu talent. Però elles planten cara i no s’acoquinen davant de res ni ningú. I amb sororitat i alegria, defugen la gàbia domèstica, mantenen la pulsió artística, s’atreveixen al més impensable per l’amor d’un fill, lideren les lluites veïnals, descobreixen el feminisme i pugen en aquells xàrters a Londres per a ser mestresses del seu destí.
A través de la història de deu dones de diferents orígens i classes socials, l’autora aconsegueix fer tota una radiografia de les últimes dècades. Així, després de conéixer aquestes deu poderoses dones, ens adonarem d’una cosa extraordinària: que malgrat que sempre es reconeguen només les figures masculines, resulta que els autèntics referents de vida eren elles, les nostres mares.
Les pàgines d’aquesta novel·la mostren un grup de dones combatives que lluiten, cadascuna des de la seua parcel·la de vida contra els estereotips i tòpics de la societat. Les vides de Lali, Anita, Dolors, Gabriela, Bet, Lana, Isabel, Montserrat, Dora i Mireia s’entrellacen gairebé d’una manera desordenada fins a construir entre totes el relat d’una generació. Així, l’autora fa tot un homenatge a la generació de dones nascudes en la dècada dels anys 50, una generació que va renunciar als somnis perquè les seues filles sí que pogueren triar.
L’estil de la periodista i autora, aclamada per obres anteriors com Argelagues (2016) o Ca la Wenling (2020), és captivador i t’engresca perquè no deixes de llegir la tragicomèdia de les vides d’aquestes dones. A través dels capítols de la novel·la, es tracen temes com la sexualitat, l’avortament, els canvis de sexe, l’homosexualitat, la migració, el divorci o les addicions.
Segons va afirmar Ruiz en una entrevista publicada en Catorze, l’obra vol fugir de qualsevol “exercici de nostàlgia”. “No volia despolititzar aquelles vides, perquè totes estan condicionades per la política, les lleis i l’economia. No és el destí, ni l’univers, el que mou les vides; són les lleis terrenals, que fan que la vida es puga viure o no. Per això m’interessava inserir els personatges en el seu context determinat, precisament per a entendre que vivim en un sistema, amb unes lleis que afecten els cossos, que fan que la vida de les persones puga ser més confortable o puga tindre moltes través”, va sentenciar l’autora.
Sobre l'autora
Gemma Ruiz Palà (Sabadell, 1975) és periodista i escriptora. Des dels 21 anys treballa als Serveis Informatius de Televisió de Catalunya, pràcticament sempre com a cronista cultural dels telenotícies i ara com a redactora en cap. El 2016 va publicar Argelagues, que va esdevindre un fenomen literari. Quatre anys més tard, la novel·la Ca la Wenling va consolidar-la entre els lectors. Amb Les nostres mares ha rebut el 62é premi Sant Jordi de novel·la. La seua obra ha estat traduïda a l’anglés, el castellà, el francés i l’italià.
