L’AVL i el trencadís del valencià
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua obri nova etapa amb la presidència de M. Àngels Francés Díez. La institució aposta per impulsar el valencià i construir una normativa que siga útil per a la ciutadania, adreçada tant a parlants nadius com a nouvinguts, objectius que compartim en el dia a dia d’Apunts de Llengua
L’estiu ens ha deixat un profund procés de renovació de l’AVL, primer amb la presa de possessió dels nous acadèmics, Vicent Beltrán, Maribel Guardiola, Enric Guinot, Susanna Lliberós, Miquel Àngel Pradilla, Toni Sabater i Carles Segura. En segon lloc, amb l’elecció de la nova Junta Directiva, amb M. Àngels Francés Díez en la presidència, Rosa Agost Canós a la vicepresidència, Immaculada Cerdà Sanchis a la secretaria, i Carles Segura Llopes i Vicenta Tasa Fuster com a vocals. Un òrgan directiu continuista pel que fa a l’equilibri de la representació territorial.
Alcoiana de procedència, M. Àngels Francés ha explicitat algunes de les línies estratègiques de l’AVL. Ho va fer des del mateix moment en què va prendre possessió del càrrec el passat 3 de setembre: és prioritari adaptar l’extensió i ús del valencià als nous entorns tecnològics i a les necessitats dels parlants del segle XXI.
La presidenta definix la realitat lingüística com un trencadís. “Així és com m’imagine les llengües al món: una amalgama de colors, formes i textures, encaixant en un difícil equilibri, on el valencià és una peça més, com totes les altres, però diferent, única i necessària”, va proclamar Francés en l’acte celebrat a la Presidència de la Generalitat, on va advertir que no podem renunciar a eixa peça “perquè reflectix la nostra manera de mirar, entendre i definir la realitat".
Entre els desafiaments que aborda l’AVL en els seus vint-i-cinc anys d’història, Francés dibuixa tres línies d’actuació: consolidar una normativa útil per a la ciutadania, adreçada tant a parlants nadius com a nouvinguts, que servisca per a l'ús del valencià en tots els àmbits de la vida quotidiana, social i professional; impulsar la llengua pròpia per enfortir l’autoestima lingüística i el prestigi social del valencià, i adaptar els recursos lingüístics de l’AVL als nous entorns tecnològics i a les necessitats de les generacions més jóvens, amb una atenció particular al paper del valencià davant l'auge de la intel·ligència artificial.
L’acte de presa de possessió també ha escenificat el suport de la Presidència de la Generalitat. Pérez Llorca ha definit l'Acadèmia Valenciana de la Llengua com a "part essencial de l'arquitectura institucional del nostre autogovern”, ha subratllat que el valencià ha de ser el punt de trobada “que ens unix per damunt de les discrepàncies i l’Acadèmia ha d'exercir eixe paper de referència amb rigor, independència, flexibilitat i diàleg”.
