L’art de filar un discurs

La redacció d’un parlament és un gènere literari que no té comparació amb cap altre. És un text redactat per a ser llegit davant d'un auditori on hi ha diferents sensibilitats i, per tant, el que es diu provoca repercussions molt diferents. Cal saber quina part del parlament va dirigida a cada destinatari.

És un text escrit per a ser declamat, però amb la vocació de passar a la posteritat, als arxius, a les cròniques.

És un text que s’enriquix d’altres referències bibliogràfiques, de cites, d’autors, de ritmes i de lectures que ens van quedar ancorades a la memòria.

És un text que necessita una idea motriu i un fil argumental que atrape, que embolque els presents i que els enganxe durant tota la seua presentació.

En poc de temps hem pogut gaudir de dos excelsos exemples de discurs a càrrec de la nova presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Maria Àngels Francés Díez.

Amb motiu de la presa de possessió al Palau de la Generalitat el passat 3 de setembre va articular un discurs al voltant de la paraula trencadís. "Així és com m’imagine les llengües al món: una amalgama de colors, formes i textures, encaixant en un difícil equilibri, on el valencià és una peça més, com totes les altres, però diferent, única i necessària", va proclamar Francés.

Dimecres passat, amb motiu de l’acte d’obertura del curs acadèmic de l’AVL, Maria Àngels Francés, filla de modista i alcoiana d’origen, va aprofitar els seus referents més íntims i pròxims per a definir el valencià com una "trama de molts fils". "Una llengua és un teixit que no ha deixat mai d’ordir-se. I nosaltres en formem part. No som els propietaris del teixit, sinó els depositaris. I també, inevitablement, els teixidors".

A partir d’eixa idea motriu, el discurs va anar penetrant pels aspectes indefugibles. Per exemple, la necessitat de tindre una institució amb recursos, “per a oferir coneixements i instruments a la ciutadania; per a prestigiar el valencià en tots els àmbits, per a convertir-lo en una ferramenta útil en tots els contextos socials, i per a fer del valencià una llengua atractiva i útil als grups de població d'origen no valencianoparlant”. O l’obligació de fer de l’AVL una institució que preserva “les filigranes que van traçant-se en la fisonomia de la llengua”, però també d’obrir-se a les necessitats tecnològiques canviants, a les xarxes socials i a la intel·ligència artificial. O la necessitat de practicar una escolta activa per a fer compatible el compliment de la normativa amb la incorporació de nous vocables, com ara les 245 modificacions que ha registrat l’últim any el Diccionari Normatiu Valencià.

L'última puntada del discurs va seguir allò que s’havia embastat des dels primers esborranys: la referència a la llengua com un instrument que es manté al llarg dels segles i que és transversal a totes les capes socials, el resultat de treballar com a societat amb el teler que teixix “fil a fil, passada a passada, fins a constituir una trama ben resistent, de diferents colors, suau al tacte, que ens abrigue, que ens represente”. 

I és que els valencians tenim molts referents de la indústria tèxtil: a l’Alcoià i el Comtat, als Ports, a la Vall d’Albaida o al cor de València: només al barri de Velluters, en l’època més puixant de la producció de seda, es van comptabilitzar 3.000 teulers a plena producció.

Si voleu portar a les aules alguns dels recursos per a fer discursos i parlaments recordeu que teniu alguns episodis de 5 cèntims dedicats als connectors, els articles d’opinió i l’art d’argumentar, tots ells presentats per Nelo Gómez, i també un capítol del pòdcast Beniparlem presentat per Aina Monferrer per a perfeccionar la tècnica de parlar en públic.