L'art de fer bolets

Més enllà del ritual de la busca, els bolets representen un tresor gastronòmic estacional, amb un perfil saludable, lleuger i ric en minerals essencials. A continuació, fem un recull de les varietats més habituals del nostre territori i de com traure’n el màxim partit a la cuina:

1. El rovelló

Este bolet comestible destaca perquè té un barret carnós d’aspecte irregular, una carn granelluda i color ataronjat. En algunes zones rep el nom de pebràs, però el nom científic és Lactarius deliciosus. Recorda este nom encara que et semble un poc complicat, perquè és la clau per a diferenciar-los d’una altra espècie que també consumim molt.

En la cuina: resulta exquisit a la brasa, a la planxa i saltat en combinació amb un poc d’all i julivert. També se’n poden fer truites, es pot guisar amb peix i carn, i afegir-lo a una crema de verdures de tardor.

Conservació: perquè la humitat no els deteriore, s’ha d’evitar amuntonar-los. El mètode ideal consistix a col·locar-los estesos sobre paper absorbent en un recipient pla. I hi ha dos opcions: la primera, que demana assecar-los completament per a utilitzar-los com un condiment aromàtic, i la segona, congelar-los hermèticament per a poder consumir-los a poc a poc.

2. L’esclata-sang

Esta espècie de fong és cosina germana de l’anterior, però el nom científic és Lactarius sanguifluus. I per què rep este nom? I es diferencia dels rovellons si són pràcticament iguals? Doncs, sobretot és pel cromatisme.

Este bolet és més rogenc i, en tallar-li la tija, solta una saba rogenca. No és estrany que el nom comú siga esclata-sang, veritat? Les propietats nutricionals són les mateixes que les dels rovellons, però costen més de trobar en les zones de recol·lecció.

En la cuina i a l’hora de conservar-los, es poden consumir i guardar com hem exposat anteriorment.

3. El camagroc

Considerat un aliment de qualitat excel·lent, el camagroc té un barret menut i irregular amb marges ondulats, de coloració bruna que contrasta amb el groc ataronjat i viu de la part inferior. El tronc és notablement llarg (entre 5 i 12 cm), buit per dins i prim.

En la cuina: encaixa a la perfecció amb plats de pasta o com a acompanyament de carns i d’un bon arròs.

Conservació: com que són bolets immunes als cucs, cal congelar-los abans de consumir-los i coure’ls breument. També se solen assecar i triturar per a fer condiments en pols.

Disfruteu de la temporada amb responsabilitat i bon profit!