Escriure amb veu pròpia: cròniques i opinions per a parlar de drets humans
A través de la veu i l’escriptura, l’alumnat pot aprendre a construir frases que expressen emocions, experiències i idees sobre el que significa viure en un món més just.
El 10 de desembre es commemora el Dia dels Drets Humans, una data per a recordar que tots –sense excepció– tenim dret a ser escoltats, respectats i lliures.
Per això, pot ser una bona oportunitat per a portar estos valors a l’aula i treballar-los a través de l’escriptura.
Entre estos drets, el dret a la llibertat d’opinió i d’expressió és clau per a construir una societat democràtica i crítica. Tal com recull l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948): «Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre o difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà d'expressió i sense consideració de fronteres».
A partir d’esta reflexió, el Dia dels Drets Humans pot ser una bona oportunitat per a portar estos valors a l’aula i treballar-los de manera transversal: des de la llengua, les ciències socials, l’educació en valors o la tutoria. Escriure sobre justícia, respecte i convivència ajuda l’alumnat a desenvolupar tant la competència lingüística com la ciutadana.
1. La crònica: contar per a recordar
La crònica és un tipus de text que narra fets reals d’una manera senzilla i ordenada.
En este cas, podem proposar als alumnes que escriguen una crònica curta d’un moment just o injust que hagen vist o imaginat. Per exemple, poden comentar si es van sentir bé després d’ajudar algun company o companya en alguna tasca que li costava molt, o si es van sentir malament quan un d’ells es va riure d’algú.
Amb exercicis com estos, treballem estructures bàsiques de passat (vaig vore, em vaig sentir, va caure...) i connectors (ahir, després, quan, finalment...).
El resultat és senzill, però ajuda l’alumnat a connectar emoció i gramàtica.
Més tard, es poden llegir les cròniques en veu alta i comentar què transmet cada text: què és just, què no i per què. Així, la llengua es convertix en un espai per a empatitzar i reflexionar.
2. L’article d’opinió: dir el que pensem
Quan escrivim un article d’opinió, no contem un fet: expressem una idea.
Encara que l’alumnat de nivell A1-A2 tinga un vocabulari limitat, pot construir textos curts amb una estructura molt clara:
- Introducció: de què parle?
- Opinió: què en pense?
- Conclusió: què vull dir amb això?
A més de reforçar la coherència del text, treballem la primera persona (jo pense, jo crec, jo vull...), les oracions simples i l’ús dels connectors (perquè, també, però, així...).
L’objectiu és escriure amb emoció i claredat, no amb perfecció.
3. «Gràcies; no, gràcies»: expressar acord i desacord
Un bon exercici per a practicar l’estructura de l’opinió és fer l’activitat “Gràcies; no, gràcies”. El professorat proposa frases relacionades amb la convivència o el respecte i l’alumnat ha de respondre oralment o per escrit: «Gràcies, sí» (estic d’acord) o «No, gràcies» (no ho compartisc). Un cas pràctic podria ser «Tots tenim dret a parlar → Gràcies, sí».
Amb esta activitat, es practica la gramàtica bàsica (present i connectors) i, alhora, la consciència crítica. El llenguatge deixa de ser només una norma i es transforma en una ferramenta per a posicionar-se, argumentar i pensar amb respecte.
4. Del text a la veu: llegir amb emoció
Quan els textos estan escrits, arriba el moment de llegir-los en veu alta.
És un exercici fantàstic per a treballar pronúncia, entonació i expressivitat, però també per a valorar la veu de cada alumne.
Cada lectura és una xicoteta declaració: «Jo també tinc una opinió»,
«Jo també vull parlar de justícia».
Esta activitat fa visible una cosa molt important: els drets humans també passen per la llengua, pel dret a expressar-se i a ser escoltat.
Escriure per a comprendre el món
Treballar la gramàtica no sempre ha de ser repetir normes.
També pot ser escriure per a comprendre el món i per a posar paraules al que sentim.
Les cròniques ens ajuden a mirar el que passa. Els articles d’opinió, a pensar què en fem. I junts ens ensenyen que, amb poques paraules ben triades, podem defensar grans idees.
Perquè, al cap i a la fi, cada dret comença amb una veu que s’atrevix a dir «açò no és just». I cada veu nova que aprén a parlar en valencià és una manera més d’ampliar el món.
