'La dona invisible', de Mònica Richart

Sinopsi

La dona invisible és la història d’una dona de fer faenes, Mihaela, que troba un cadàver a la conselleria on treballa i decideix investigar-ne la mort abans de suïcidar-se, com a últim projecte vital. Amb eixe pretext, i des de l’ull crític d’una senyora romanesa de vora setanta anys, l’obra homenatja i satiritza alhora la funció pública i, de retruc, la classe política mitjana, els alts càrrecs que ens queden bastant a prop. També, sempre en clau irònica, convida a la reflexió sobre la soledat d’algunes persones majors. Una novel·la no depriment sobre la depressió.

La protagonista d’aquesta novel·la és una de les moltíssimes dones que la societat ha decidit invisibilitzar. A més de ser dona, Mihaela Popescu és migrant i major, no disposa de molts recursos econòmics i travessa una depressió. A banda, no ha superat la mort de la seua filla i es castiga per no haver protegit el seu fill. Aquestes condicions provoquen una invisibilització més gran als ulls de la societat, cosa que la fa sentir sola en un món cada vegada més individualista i impersonal, fins a arribar a un punt en què només troba una eixida: el suïcidi.

Enmig de l’espiral de tristesa que viu, la protagonista ha d’enfrontar-se a una altra situació dramàtica: es troba un cadàver a l’edifici on treballa. A partir d’eixe moment, Mihaela comença una investigació per a esbrinar-ne el culpable i, per a fer-ho, pot aprofitar la seua posició de dona invisible. Encara que estiga davant d’una circumstància tràgica, Popescu troba en la investigació una via d’escapament que l’ajuda a suportar la depressió en què està immersa.

Durant les indagacions, la protagonista descobreix secrets dels treballadors i dels càrrecs superiors de la conselleria on neteja i, al mateix temps, narra els esdeveniments de la seua vida quotidiana i comparteix amb el públic lector els seus pensaments més íntims. Accedir al món interior d’una dona com Mihaela és molt interessant i, al mateix temps, innovador, perquè, quins pensaments passen pel cap d’una persona considerada invisible? No coneixem els seus desitjos ni les seues pors; a més, tenen milers de virtuts de les quals ni elles mateixes s’adonen com a conseqüència de la idea que la societat té d’aquestes persones.

Al principi, la novel·la pareix una història detectivesca, però, a poc a poc, comprovem també que es tracta d’una crítica a la societat actual, caracteritzada pel classisme i l’individualisme, en què les persones desfavorides estan pràcticament condemnades a viure en un segon o tercer pla. Açò permet al lector reflexionar sobre qüestions com la soledat, l’estigma de les malalties mentals o el model de família tradicional. Tanmateix, tot això s’hi presenta d’una manera en què el lector plora i riu, ja que s’hi tracta temes molt durs des d’un humor agredolç.

En l’actualitat, la depressió és precisament un dels problemes que més afecta la població. De fet, segons l’Organització Mundial de la Salut, afecta un 5% dels adults i és la causa principal de discapacitat a escala mundial. Si a aquesta situació afegim la impossibilitat de moltes persones d’accedir a teràpia psicològica per la falta de recursos econòmics, ens trobem davant d’un panorama bastant descoratjador.

A més, hi ha nombrosos factors que provoquen la invisibilització i la desprotecció de les persones que travessen una depressió, com l’elitisme, el masclisme o l’estigma sobre la salut mental, com és el cas de la protagonista d’aquesta obra. Per aquest motiu, la lectura de La dona invisible és molt recomanable per a tot tipus de públic lector, independentment de la seua situació. No obstant això, és especialment aconsellable per als adolescents, ja que estan en una etapa plena de canvis i de descobriments que els atorguen noves percepcions sobre el seu futur i sobre la vida en general.

En definitiva, La dona invisible és un llibre amb què, gràcies a la perspectiva que l’autora utilitza per a parlar de temes molt actuals i reflexius, el lector podrà posar-se en la pell d’una dona que ha patit (i continua patint) tota classe de discriminacions que l’han conduïda a tindre una percepció molt dolenta de si mateixa i, alhora, a un bucle de pensaments negatius que no deixen de turmentar-la.

Segur que moltíssims lectors, especialment dones, se sentiran identificats amb els sentiments de la protagonista i els provocarà eixe desig de canvi que la societat necessita per a poder avançar sense deixar ningú enrere. I és que no només s’ha de contar històries de vides excepcionals, sinó que també s’ha de parar atenció a persones anònimes amb vides comunes que tenen grans històries amagades que el món no els ha deixat narrar.