El Dia Mundial de la Televisió
Des de 1996, cada 21 de novembre el món celebra el Dia Mundial de la Televisió. Aprofitem per a posar en valor l'aportació que fan els mitjans de proximitat a la vertebració social i per a repassar el vocabulari específic d'este mitjà que algú va batejar, equivocadament, com la caixa tonta.
És una jornada proclamada per l’Assemblea General de les Nacions Unides l’any 1996 per a reconéixer el paper fonamental d’este mitjà en la comunicació, la cultura i la presa de decisions a escala global.
Lluny de ser només un electrodomèstic que presidix el saló de casa, la televisió ha sigut durant dècades la finestra al món per a moltes persones. Ha sigut una companya de sobretaules, de vesprades de recolliment i de moments decisius i difícils de cada època. Ha sigut i és el punt de trobada al voltant del qual s’han reunit generacions senceres.
En la Comunitat Valenciana, el contingut al qual hem tingut accés al llarg de les dècades ha anat variant. No obstant això, hi ha un fet memorable i que marca un punt d’inflexió, com és la creació de la radiotelevisió valenciana. Tatiana Hidalgo, una investigadora valenciana, ha guanyat el Premi Bernat Capó per l’estudi que ha desenvolupat sobre com la televisió va transformar la vida quotidiana en el territori valencià.
Hi ha un aspecte, però, relacionat amb la televisió que no ha canviat, encara que s’hagen accelerat en molt poc temps tant la producció com els moments que es dediquen a seure davant de la pantalla. I és la prioritat de comunicar, de transmetre cultura i d’acompanyar la gent durant el dia a dia.
Ara bé, com en tot, hi ha detalls que han anat prenent formes diferents:
El moment compartit: Abans de l’era digital, la graella televisiva marcava el ritme de la vida quotidiana. Esperar el capítol setmanal de la sèrie preferida era el més habitual. Ara, en canvi, nosaltres decidim quin contingut volem consumir, quan, a on i durant quant de temps a través de les opcions digitals que han anat sorgint.
L’era del consum a la carta: Com hem dit, la televisió s’ha alliberat dels horaris. Les plataformes d’estríming, la televisió intel·ligent i els dispositius mòbils ens permeten multiplicar l’accés a produccions d’arreu del món.
El valor de la proximitat: Enmig d’un oceà de continguts globals, les televisions autonòmiques, com À Punt, continuen exercint un paper insubstituïble. Són l’altaveu d’una col·lectivitat entesa com a poble, les tradicions, festes, produccions, inquietuds i l’actualitat pròpies.
Per què continua sent imprescindible?
Tot i l’auge de les xarxes socials i els nous formats digitals, la televisió conserva una força única que cap altre canal ha aconseguit replicar del tot:
El poder del directe: Quan ocorre un esdeveniment històric, una final esportiva o una emergència informativa, la televisió en directe continua sent el referent immediat per a viure el moment a l’instant i amb rigor periodístic.
Finestra a la diversitat: A través d’informatius, documentals i espais culturals, ens acosta a realitats llunyanes, fomenta el pensament crític i ajuda a posar el focus en els reptes socials.
Companyia i emoció: Per a milions de persones —especialment la gent gran o qui viu a soles—, encendre la televisió significa sentir veus familiars, informar-se i sentir-se part d’una comunitat.
Celebrar el Dia Mundial de la Televisió és, en definitiva, retre homenatge a tots els professionals que hi ha davant i darrere de les càmeres, i recordar que, canvie com canvie la tecnologia, les bones històries sempre trobaran la manera de fer-nos emocionar.
Per a acabar, et deixem per ací un capítol de '5 cèntims' en què aprendràs, de la mà de Nelo Gómez, expressions i temes dels quals es parla en un plató de televisió.