Les cicatrius de València: memòria d’aigua i urbanisme
- Dos episodis separats per dècades, però amb paral·lelismes inquietants
Maceda exposa com les dos inundacions van posar a prova les infraestructures i les polítiques urbanístiques. La riuada de 1957 va causar centenars de víctimes. A més, va interrompre el subministrament elèctric i les comunicacions, de manera que la ciutat va quedar completament aïllada. Malgrat els mitjans limitats, la ràdio i els serenos van ser clau per a avisar la població i organitzar els primers rescats.
La dana de 2024, amb tecnologia meteorològica avançada i una cobertura informativa immediata, va devastar l’Horta Sud i va afectar un ampli territori, des de l’interior fins a la costa. Les xifres de víctimes i de danys materials, segons l’autor, posen de manifest que les noves ferramentes no han impedit repetir errors de gestió i planificació.
- Urbanisme i responsabilitat col·lectiva
Un dels fils conductors del llibre és la crítica a la construcció massiva en zones inundables. Maceda, amb el suport de mapes comparatius elaborats pel geògraf Joan Membrado, mostra com l’Horta Sud ha anat perdent terreny fèrtil davant l’expansió urbana. També evidencia que les carreteres i les edificacions s’han projectat amb pendents que aboquen l’aigua cap al sud, fet que ha convertit antics camps en punts crítics d’inundació.
Segons l’autor, «durant molt de temps s’ha construït com si no hi haguera cap risc». La falta de planificació i l’interés especulatiu han incrementat la vulnerabilitat d’una de les zones més densament poblades de l’Estat, amb municipis com Mislata o Benetússer especialment exposats.
- Memòria, periodisme i compromís social
Les cicatrius de València no és només una crònica de desastres naturals. Maceda reflexiona també sobre el paper del periodisme crític, la importància de preservar la memòria col·lectiva i la necessitat de responsabilitat cívica. Recorda com, després de la riuada de 1957, les autoritats locals van exigir atenció i recursos a Madrid, assumint riscos polítics en un context de censura.
L’autor també estableix un paral·lelisme amb la pandèmia de la covid: la informació immediata pot ser un instrument de prevenció, però també genera debats sobre la gestió institucional i la solidaritat ciutadana.
- Un llibre per a entendre el present
Amb un estil que combina dades històriques, testimonis i anàlisi social, Maceda convida a replantejar el model de creixement urbà i a recordar que els desastres naturals tenen conseqüències més greus quan la planificació és deficient.
Les cicatrius de València esdevé així una obra clau per a qui vulga entendre com el passat i el present de la ciutat s’entrellacen, i per què la memòria de l’aigua ha de formar part de les decisions urbanístiques del futur.
