'Els adeus del Jaguar', de Joanjo Garcia

Sinopsi:

Aina torna al poble. I sap que, en fer-ho, ha d’escriure la història del Jaguar. D’aquell amic, d’aquella persona que va estimar, i amb qui va compartir estius d’adolescència. Aina ha d’escriure la història del Jaguar, de Juan David Martínez, d’aquell jove que es va llevar la vida amb només díhuit anys. Que es va suïcidar, encara que la paraula faça mal i siga un tabú, encara que al poble tot siguen eufemismes per evitar-la, encara que siga tan difícil entendre per què ho va fer, encara que hagen passat dos anys de silenci i de misteri.

El suïcidi és la primera causa de mort no natural a Espanya, tot i això, continua sent un dels grans tabús de la nostra societat i, si parlem del suïcidi de persones joves, el tabú és encara major.

Precisament per això és tan necessari un llibre com Els adeus del Jaguar, en què Joanjo Garcia ens conta la història del Jaguar, un adolescent que es va suïcidar fa un any. Una de les seues millors amigues, Aina, torna al poble en agost i decidix intentar trobar els motius pels quals el seu amic va decidir llevar-se la vida.

Jaguar (el nom real del qual era Juan David), era un jove amb una vida aparentment feliç, atés que tenia vida social, era bon estudiant, etc., cosa que provoca un major impacte en el seu entorn i també en el lector, ja que és habitual sentir que només se suïciden joves amb problemes visibles, com l’assetjament escolar o disputes familiars. Esta decisió per part de l’autor és molt encertada perquè reflectix una realitat moltes vegades amagada: tot el món pot patir dificultats relacionades amb la salut mental.

Com hem dit, esta és una de les coses que Aina no acaba de comprendre, per què se suïcidaria el Jaguar? A més, hi ha un altre factor que li provoca malestar: no va poder acomiadar-se del seu amic, cosa que li fa plantejar-se si ella hauria pogut previndre el fatal desenllaç d’alguna manera. Estos dubtes són usuals en les persones de l’entorn de les víctimes, podien haver fet més?

Com la novel·la està narrada en primera persona, el lector pot conéixer els pensaments i els sentiments d’Aina, que necessita trobar respostes per a totes les seues preguntes. D’esta manera el lector compartix les seues preocupacions i, al mateix temps, pot adonar-se que, moltes vegades, no existixen respostes per a totes les qüestions plantejades, ja que ni Aina ni cap altra persona tenen la capacitat de conéixer els pensaments del Jaguar.

A més, el fet que ningú al poble vulga parlar del tema i s’haja optat per la via del silenci complica les coses a Aina, que veu com ningú compartix la seua necessitat de saber. En la nostra societat, esta situació també és habitual, ja que el suïcidi s’associa a problemes com la depressió i encara es relaciona amb la bogeria, un tema que provoca rebuig entre la gent. No obstant això, cal destacar que la gent més jove cada vegada té menys prejudicis amb coses que haurien d’estar molt normalitzades, com anar a teràpia.

Parlar del suïcidi és de vital importància, ja que contràriament al que s’ha pensat durant molts anys, parlar del tema no el fomenta, sinó que pot ajudar a previndre'l. És un assumpte difícil de tractar, sobretot amb gent jove, atés que des de sempre se’ls amaga tot el que estiga relacionat amb la mort, quan realment forma part de la vida.

Precisament eixe és un dels motius pels quals Joanjo Garcia va escriure Els adeus del Jaguar: vol contribuir al trencament dels tabús que envolten temes com el suïcidi o la salut mental. Per a ell, parlar del tema (i fer-ho adequadament) és essencial per a poder acabar amb la inacció i la invisibilitat.

En relació amb això, l’obra inclou un epíleg redactat per especialistes en salut mental en què s’exposen tècniques de prevenció i reflexions sobre el tema. Encara que el llibre no pretén ser una guia per a combatre el suïcidi, sí que ajuda a donar visibilitat a un problema que afecta tantes persones en l’actualitat.

Precisament per tractar-se d’un llibre que pot aportar tant als joves (i a la societat en general), va rebre el XXV Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil, el jurat del qual va destacar que la novel·la tractava “un tema valent i poc habitual en la literatura juvenil”, ja que pretén "desestigmatitzar les malalties mentals i obrir un debat al voltant del silenci com a mesura ineficaç contra els casos de suïcidi i de l’atenció als familiars i amics que es veuen afectats".