Pares atenció a la comunicació no verbal?

En moltes ocasions hem parlat de la llengua i de com podem aprendre'n una de nova amb més facilitat. Aquesta vegada parlarem d’un altre aspecte de vital importància per a la comunicació: la comunicació no verbal.

La comunicació no verbal consisteix en la transmissió d’informació que no es fa mitjançant les paraules, sinó que es realitza a través de gestos, expressions facials, postures corporals, etc. Habitualment, combinem aquests elements amb el llenguatge oral, cosa que ens permet reforçar el missatge que volem transmetre.

Per a entendre millor la importància de la comunicació no verbal, l’antropòleg Albert Mehrabian va realitzar en el segle XX un experiment que va tindre com a conclusió la regla “7-38-55”, que considera que, en l’impacte d’un missatge, el 7% es produeix mitjançant la comunicació verbal; el 38% té relació amb el to, els matisos i altres característiques vocals i, el 55% restant es transmet a través de gestos i signes.

Encara que aquesta conclusió es va extraure d’un experiment concret, ens permet ser conscients que no només hem de parar atenció al que diem, sinó a com ho diem, perquè un mateix contingut verbal es pot interpretar de maneres molt diferents segons les mirades, els moviments del cos, els gestos...

Com que som éssers comunicatius, sentim la necessitat d’expressar sentiments i emocions. No obstant això, es pot “entrenar” per a disposar de ferramentes que ens ajuden a expressar millor el que volem dir. Alguns dels avantatges de dominar la comunicació no verbal són els següents:

• Podem transmetre el nostre estat d’ànim. Mitjançant gestos som capaços d’expressar la manera en què ens sentim, cosa que pot ser molt útil en exposicions públiques, ja que seríem capaços de generar determinants estats d’ànim en els oients.
• Guanyem claredat i reforcem el missatge. Amb un gest podem expressar què estem pensant i, a més, el nostre interlocutor pot comprendre millor allò que volem dir i, a més, contribuiria a fer que l’interlocutor fixe l’atenció en nosaltres.

Això demostra que el llenguatge no verbal té una gran importància en la nostra interacció social, ja que pot evitar malentesos i afavorir un bon ambient de comunicació. No obstant això, també pot conduir a certs conflictes, atés que podem contradir-nos i, a més, la comunicació no verbal pot ser diferent segons la cultura. Per exemple, en algunes cultures ensenyar les dents significa empatia amb l’altra persona, mentre que en altres, pot expressar repte.

Altres característiques de la comunicació no verbal són:

• Sempre estem utilitzant el llenguatge no verbal, siga de manera voluntària o involuntària. A més, aquest llenguatge transmet més que el verbal perquè moltes vegades es produeix de manera inconscient.
• El context té un paper clau en la comunicació no verbal. La nostra forma d’interactuar canvia segons la persona amb qui ens estem comunicant i el lloc on ens trobem. Per exemple, no és el mateix interaccionar amb un familiar que amb un cap, ni fer-ho en una oficina o en casa d’un amic.
• És capaç d’evidenciar emocions que, de vegades, intentem ocultar, com la frustració, la ira o la tristesa. Moltes vegades no expressem que ens estem sentint d’aquesta manera, però la nostra expressió facial ens pot delatar.

Com a conclusió, podem extraure la idea que, com deia el lingüista David Abercrombie, “encara que parlem amb la boca, en realitat conversem amb tot el nostre cos”. Per tant, quan parlem, és interessant que pensem en què estem expressant mitjançant vies no verbals, perquè podem transmetre un missatge que no volem comunicar realment. A més, també és important fixar-nos en la manera d’expressar-se dels nostres interlocutors, ja que podem adonar-nos de moltes coses que no podem comprendre mitjançant la seua comunicació verbal.