Presoners, l’epistolari íntim dels presos polítics del penal de Sant Miquel dels Reis, torna a escena.
L’obra Presoners dibuixa sobre les nostres consciències uns traços d’aquesta repressió brutal contra homes i dones indefensos. Un muntatge teatral basat en les cartes que els presoners del franquisme enviaven a les seues famílies, des de les últimes paraules escrites per un pres que espera l’afusellament fins a un periodista que celebra, des de la presó, la mort del dictador. L’obra ens porta, dècada a dècada, per l’infern de la repressió franquista fent un retrat íntim i humà de les persones que la patiren. Una obra que clama contra el silenci i ens espenta a abandonar la complicitat del distanciament o l’equidistància.
Jornalers, professors, periodistes, una jove burgesa... tota una sèrie de personatges que ens obriran els seus cors amb paraules dures i amargues, de vegades, però obertes a l’esperança d’altres.
Aquest treball, que es va representar exclusivament al monestir de Sant Miquel dels Reis del 24 de juny al 10 de juliol per tercer any consecutiu, va ser guardonat amb el premi al millor text per l’Institut Valencià de Cultura i Edicions Bromera.
Els textos són de Pasqual Alapont, Sònia Alejo, Chema Cardeña, Patrícia Pardo, Rodolf Sirera i Begoña Tena, i el repartiment està format per grans professionals de l'escena valenciana com ara Imma Sancho, Bruno Tamarit, Águeda Llorca, Enric Juezas, Merce Tienda, Maria Caballero i Miguel Ángel Romo.
Sinopsi
“Descalç”, de Pasqual Alapont, narra la història d’un jornaler del camp condemnat a mort en 1940 per pertànyer a una col·lectivitat anarquista de terres comunes. Interpretat per Bruno Tamarit.
“Matilde i els llops”, de Sònia Alejo, conta com una dona en 1942 escriu un conte com a regal per a la seua filla de huit anys, hores abans de rebre el baptisme. Interpretat per Àgueda Llorca.
En “El mestre”, de Begoña Tena, un professor empresonat en 1946 per divulgar la cultura en les missions pedagògiques, continua ensenyant a escriure als seus companys. Interpretat per Enric Juezas.
“Les arracades i el pantà”, de Patrícia Pardo, ambientada en 1952, descriu l’angoixa d’una mare que escriu a les seues filles per a contar-los perquè son pare i ella estan a la presó. Interpretat per Merce Tienda.
'Matinada', de Rodolf Sirera, és la narració d’una jove de família burgesa que és detinguda per elaborar propaganda contra el règim en 1968. Interpretat per Maria Caballero.
En “La veu dels altres”, de Chema Cardeña, el protagonista és un periodista de 1975 empresonat per difondre allò que la premsa estrangera publicava sobre Espanya. Interpretat per Miguel Ángel Romo.
El pròleg, “La memòria tancada”, de Chema Cardeña, ens convida a baixar a l’infern de la repressió franquista a través d’aquestes cartes escrites per les víctimes de la dictadura. A l’epíleg, “El clam del silenci”, Pasqual Alapont ens parla de les ferides traumàtiques que passen generació rere generació i que la nova llei pretén tancar donant valor al paper de les persones que defensaren la democràcia i assenyalant la il·legalitat de la maquinària macabra de la repressió franquista.
El llibre amb els textos de l’obra ha estat editat per Bromera:
Presoners
Pasqual Alapont, Rodolf Sirera, Sònia Alejo, Patricia Pardo, Begoña Tena i Chema Cardeña
Obra dirigida per Carles Alberola i produïda per Albena per a un escenari molt concret: l’antiga presó de Sant Miquel dels Reis. A partir de testimonis històrics, sis autors i autores valencians actuals han inventat sis monòlegs diferents, cadascun dels quals imagina una carta que un presoner o presonera escriu a la seua família o, senzillament, per a la seua intimitat. El primer monòleg correspon a un home que espera el seu afusellament l’endemà, mentre que, en l’últim, un periodista celebra, des de la presó, la mort de Franco.
Si vols llegir-ne un fragment, pots fer clic ací.
