La importància de la salut mental

La salut mental ha de ser prioritària en la nostra vida
La salut mental ha de ser prioritària en la nostra vida

Vivim en una època de conscienciació sobre la importància de la salut mental, però, al mateix temps, és habitual trobar-nos amb dificultats que ens impedeixen avançar cap a una situació de pau mental, entre les quals hi ha la falta de professionals en la sanitat pública o l'existència de prejudicis sobre els trastorns mentals.

Des de fa un temps, per sort, és cada vegada més habitual sentir parlar de la salut mental i dels problemes derivats de la seua mancança, com la depressió, l’ansietat o els trastorns de la conducta alimentària. La salut mental es pot definir com el benestar general sobre què pensem, com regulem els nostres sentiments i com ens comportem, per tant, inclou el benestar emocional, psicològic i social.

Això ens permet deduir que, si no disposem d’una bona salut mental, el nostre comportament es veurà afectat, canviarem la forma de relacionar-nos amb l’entorn, tindrem dificultats per a prendre decisions, ens aïllarem, etc. Malauradament, una persona que sofreix un problema de salut mental no només ha d’enfrontar-se a aquests problemes, sinó que també ha de lluitar contra l’estigma, el paternalisme i els prejudicis, ja que encara es veu de manera negativa a les persones que tenen alguna malaltia o trastorn. Aquest estigma condueix a la discriminació, pel fet que és habitual que es pense que qui necessita teràpia està boig, que pot tindre conductes violentes, que mai es recuperarà o que és un inadaptat social. No obstant això, la realitat és que acudir a teràpia té molts beneficis, entre els quals trobem:

  • Reconéixer, entendre i gestionar les nostres emocions i sentiments.
  • Aporta ferramentes per a fer front a conflictes, situacions d’estrés o que generen ansietat.
  • Desenvolupa l’autoestima i ens ensenya a creure en nosaltres mateixos.
  • Et permet canviar creences limitadores en les quals moltes vegades no parem atenció.
  • Ens ajuda a conéixer-nos, detectar els nostres patrons i problemes.

Un dels agents que podria tindre un paper important en el derrocament dels estigmes són els mitjans de comunicació, ja que són clau en la percepció que la societat té de la realitat. Els mitjans poden reforçar els prejudicis o, en canvi, lluitar-hi en contra, com ocorre en l’edició Covid i salut mental del programa d’À Punt Zoom, en què s’exposa com la pandèmia de la covid-19 ha agreujat els problemes de salut mental entre la població.

Encara que queda molt de recorregut, últimament hem sigut testimonis de la proliferació d’obres (pel·lícules, sèries, llibres...) que ens permeten veure com qualsevol persona pot patir en algun moment de la seua vida una dificultat relacionada amb salut mental, i és que, de fet, s’estima que una de cada quatre persones al món pateix o patirà dificultats relacionades amb la salut mental. I aquesta no és l’única dada preocupant, sinó que també hem de tindre en compte:

  • En 2021, Espanya va registrar 3.941 suïcidis, la xifra més gran de la seua història. A més, va ser la principal causa de mort entre els joves d'entre 14 i 29 anys. Al món, els suïcidis representen una de cada cent morts.
  • El 12,5% de tots els problemes de salut són trastorns mentals, cosa que representa una xifra major que malalties com el càncer o els problemes cardiovasculars.
  • El 50% dels problemes de salut mental comencen abans dels 14 anys, i el 75% abans dels 18.
  • El 6,7% de la població d’Espanya té ansietat, la mateixa xifra que representa la depressió. En ambdós casos, la quantitat de dones afectades és el doble que en homes.
  • Els trastorns mentals en urgències pediàtriques van experimentar un creixement d’un 10% entre març de 2019 i març de 2021.
  • Més del 10% dels ciutadans ha declarat que, en algun moment de la seua vida, ha consumit relaxants, tranquil·litzants o altres medicaments per a dormir.
  • En 2030, els problemes de salut mental seran la principal causa de discapacitat al món.

Davant d’aquesta situació, hi ha diversos factors que podrien contribuir a millorar les circumstàncies, com introduir la salut en espais no sanitaris, mitjançant, per exemple, la incorporació d’educació emocional en les aules, la integració de personal sanitari en empreses, organitzacions i, en general, en tota mena d’espais, ja que sempre és millor detectar un problema a temps que tractar-lo quan ja afecta greument el pacient. És des d’aquests espais des d’on es pot anar construint un model de societat en què siguem més conscients de la importància de tractar les dificultats d’una forma més adequada.

No obstant això, i encara que tenim opcions per a millorar la nostra salut mental (evitar el consum d’alcohol i altres substàncies, limitar l’ús de les xarxes socials, mantindre una rutina, fer exercici físic...), no podem obviar que el context i la nostra situació són molt rellevants en aquest tema. Per a tindre una bona salut mental, necessitem estabilitat econòmica, tindre una bona relació amb les persones del nostre entorn, disposar d’expectatives de creixement personal i professional, tindre temps lliure, etc. A més, l’ajuda psicològica queda reservada per a gent amb recursos econòmics, ja que només un 30% dels psicòlegs a Espanya treballen en el sector públic, cosa que provoca la saturació del sistema i la impossibilitat que els pacients siguen atesos de forma apropiada. A banda de les desigualtats de recursos que hi ha al món, també cal destacar que, segons l’OMS, fins i tot els països amb un PIB elevat destinen molt pocs diners a la salut mental, en comparació amb altres departaments.

Afortunadament, en els últims anys hem experimentat una millora en la conscienciació de la importància de la salut mental, sobretot entre els més joves, ja que estem veient que aquest tipus de problemes són molt comuns i no tenim la culpa de passar per fases en què tenim més dificultats per a superar els nostres problemes. Açò s’ha produït gràcies a campanyes de conscienciació que contribueixen a l’eliminació dels tabús i els estereotips, a l’aparició de persones influents que han decidit contar les seues experiències públicament i al fet que, molts pacients han optat per alliberar-se de l’estigma i compartir amb el seu entorn els processos que travessen.

En conclusió, ens trobem en un moment caracteritzat per la falta d’inversió en la prevenció i la promoció de la importància de la salut mental i en què, per desgràcia, visibilitzar aquestes qüestions es considera un acte valent. Hem avançat, però encara és habitual considerar dèbils a les persones amb problemes mentals, encara que tots podem patir un problema d’aquest tipus en qualsevol moment de la nostra vida, i si no som nosaltres, serà un familiar, un amic o un company de treball. Per sort, existeix una eixida de totes aquestes dificultats, però caldria intentar provocar un canvi estructural que permetera que aquesta eixida estiguera disponible per a tot el món. Ara, l’objectiu ha de ser reorientar la societat cap a la inclusió i la recuperació i és que, invertir en salut mental és invertir en salut i en el bon funcionament de la nostra societat.

També et pot interessar

stats