Fuster més enllà de Fuster
Joan Fuster va nàixer en el si d’una família d’arrels agrícoles i conservadores. Tot i llicenciar-se en Dret per la Universitat de València, mai no va exercir la carrera judicial i va dedicar-se a la seua verdadera vocació: l’escriptura. El seu primer article, «Vint-i-cinc anys de poesia valenciana», publicat el 1944, va marcar la que seria la seua trajectòria, lligada al valencianisme cultural. Amb 32 anys va escriure el seu primer assaig, El descrèdit de la realitat, en què analitzava la deriva antirealista de l’art contemporani. Però, va ser el 1962 quan la seua figura va agafar dimensions extraordinàries amb la publicació de Nosaltres els valencians, un llibre que suscità una polèmica inèdita en la societat valenciana i que va marcar la posició de les forces polítiques i socials de l’època respecte al nacionalisme valencià emergent. L’assaig va irrompre en plena transició i va ser aprofitat per les restes de l’estructura franquista per a reinventar-se en forma de regionalisme ben entés i com a reacció a les tesis plantejades per Fuster.
La batalla de València va dividir la societat valenciana entre fusterians i antifusterians. Per a uns, un prohom, per a d’altres, simple combustible per a falles. Així, la figura de Fuster i la seua obra es fongueren en una sola entitat que ens va incapacitar de veure la resta de la seua producció literària. Obres que supuraven intel·ligència, cultura i ironia a parts iguals, però que, malauradament, continuen eclipsades per l’assaig sobre les essències del nostre poble.
Perquè, a banda de Nosaltres els valencians, Joan Fuster va escriure una seixantena de llibres i milers d’articles de la temàtica més diversa: poesia, crítica i història literària, assaig humanista, comentaris polítics, culturals i artístics, història del País Valencià, magnífics aforismes, dietaris, etc., a més d’una voluminosa correspondència que ha anat editant-se pòstumament. Però cap d’estes obres, algunes d’elles verdaderes obres mestres, va tindre la repercussió de Nosaltres els valencians, un llibre que va generar més literatura al seu voltant que tota la resta de la seua obra junta. Vegem-ne, ara, una selecció.
Ser Joan Fuster
L'antologia de textos fusterians per antonomàsia, a cura de J.A. Fluixà i A. Martínez. Este llibre recull textos de Joan Fuster seleccionats que poden ser ben entesos per un públic jove. Estan ordenats per temàtica i s’hi han evitat les referències a altres escriptors que poden ser desconeguts per als lectors i lectores potencials. És una bona eina per a conéixer Joan Fuster.
Discordances
Acompanyada d'una proposta didàctica de 28 pàgines en les quals es fa un repàs per la vida de l'autor i el context en què va viure. S’hi fa una radiografia per la seua faceta d'articulista i s’hi proposen diverses activitats per a treballar la lectura.
Dos quaderns inèdits
Esta obra recull dos dietaris que han sobreviscut a la voluntat de l'autor de fer desaparéixer estos apunts, variats i incisius, situats en el centre cronològic d'un període decisiu, quan Fuster està a punt de consolidar la seua presència pública com a articulista, estudiós de la història cultural i pensador social.
Combustible per a falles
Potser sorprendrà trobar entre la bibliografia de Fuster, un iconoclasta hostil als tòpics, un llibre sobre les falles, l'espectacle que més tòpics concentra de tot el folklore oficial valencià. Combustible per a falles, però, no és ni un pamflet ni un llibreirreverent i despietat contra les falles, sinó un recull d'escrits amables, a manera de breus apunts sociològics, que tracten d'explorar, a través del motiu faller, el caràcter i la mentalitat dels valencians.
L'autor, amb el seu estil àgil i incisiu, ens parla dels ingredients i de la significació de les falles, una manifestació festiva que pot ser tant una mostra innocent de la ufania i el barroquisme valencians com també un poderós instrument de control social i de reprovació moral. Un aspecte intolerant i inquisitiu que el mateix Fuster va patir directament en ser cremat en efígie, el 1963, en una cerimònia que rememorava les antigues pràctiques inquisitorials.
Aforismes
Els aforismes pertanyen a un gènere literari arcaic que mai va deixar de fascinar Fuster. Esta obra escorcolla exhaustivament la producció fusteriana per a extraure'n el bo i millor d'estes petites fantasies verbals que encara avui són capaces de captivar-nos per la seua bellesa, originalitat, complexitat i diversitat ideològica. Estes clàusules de doctrina —que, us advertim, creen addicció—, tracten tota mena de temes humans des d'una perspectiva sincera i, alhora, provocadora i divertida.
Contra Unamuno i tots els altres
El títol d'este volum és tota una insinuació del que el lector hi trobarà, en part: un seguit d'objeccions meditades contra Unamuno, un dels cappares de la cultura i la intel·lectualitat espanyola, i contra un bon grapat de noms que gravitaren entorn seu, tots compartint l’ideari del nacionalisme espanyol. Les refutacions de Fuster prenen un to jocós i irònic, alegrement impertinents, que provocaren la polèmica i el debat d’unes idees que encara presidixen les preocupacions dels nostres dies.
