Fogueres de Sant Joan, la festa gran d’Alacant

portades Apunts - 51

Ja estem en la setmana gran de les Fogueres de Sant Joan, la festa major d’Alacant! En aquesta entrada parlarem de l’origen, els costums i les tradicions d’aquests festejos, declarats d’Interés Turístic Internacional des de 1984. 

Ja estem en la setmana gran de les Fogueres de Sant Joan, la festa major d’Alacant! En aquesta entrada parlarem de l’origen, els costums i les tradicions d’aquests festejos, declarats d’Interés Turístic Internacional des de 1984. 

Com vam parlar en l’entrada «La llengua i la nostra identitat cultural», quan aprenem un idioma, dominar el vocabulari i la gramàtica és essencial, però per a comprendre’l millor, hem de conéixer el context cultural, les tradicions i la història que l’envolta. En aquest sentit, també podeu llegir les entrades dedicades a les Falles i a la Magdalena

En 2014, les Fogueres de Sant Joan van ser declarades bé d’interés cultural immaterial (BIC) per la Generalitat Valenciana, un nomenament que suposa la protecció dels monuments i de tots els elements que conformen les festes. 

Festejos de la setmana gran 

Els festejos de la capital de l’Alacantí se celebren cada any del 20 al 24 de juny, per a coincidir així amb la festivitat de Sant Joan, el solstici d’estiu. Durant aquests dies, la ciutat d’Alacant viu envoltada de música, foc i festa. 

L’eix central de la festivitat és la construcció de grans monuments, que representen la suma de l’esforç i el treball d’un any sencer dels artistes foguerers. Així, després del pregó de les festes, el tret d’eixida comença amb l’acte de la plantà dels monuments, que romandran als carrers per al gaudi dels visitants, veïns i veïnes fins al dia de la cremà. També s’instal·len les barraques i racons per tota la ciutat. 

Durant els dies de festejos tenen lloc una sèrie d’actes centrals que omplin els carrers de vida i ambient festiu: mascletades, cavalcades, desfilades, concursos, entregues de premis i un dels actes més emblemàtics, l’Ofrena a la patrona d’Alacant, la Mare de Déu del Remei. 

El punt culminant de les Fogueres arriba la nit del 24 de juny, també anomenada la Nit de la Cremà. A mitjanit, un poquet abans per als monuments infantils, es cala foc als monuments amb un espectacle de focs artificials i música, ple d’emocions per als aficionats i seguidors. Aquesta crema, que té lloc la nit de Sant Joan, representa la purificació pel foc i el renaixement de les cendres. 

Però, abans de finalitzar del tot la nit, i com a resposta al reclam de tots els espectadors i espectadores, té lloc la banyà. És un ritual lúdic en què els assistents a la crema del monument, demanen als bombers que els arruixen amb la mànega, una vegada controlat el foc, per a calmar la calor sufocant pròpia de les nits d’estiu i ballar i fer gresca sota l’aigua. 

Aquesta nit suposa la traca final i el tancament de les festes, però també significa al mateix temps el començament de les Fogueres de l’any següent. 

Origen de la festa

Si no coneixies aquestes festes i moltes de les coses que t’estem explicant et recorden a la celebració de les Falles, a València, no és casualitat. Per a entendre aquesta festa hem de viatjar en el temps diverses dècades arrere, a l’origen d’aquesta festa. Anem-hi!

Hi ha documents gràfics i periodístics que documenten que, ja en el segle XIX, els veïns i les veïnes d’Alacant tenien el costum de fer fogueres al carrer com a mostra de celebració en la vespra de Sant Joan.

Però aquesta festivitat no s’oficialitza fins a l’any 1928, quan són impulsades per Jose María Py, qui es va inspirar en les Falles de València. L’entitat cultural Alicante Atracción, els mitjans de comunicació i, finalment, l’Ajuntament d’Alacant acaben donant suport a la iniciativa i les fogueres comencen a estar permeses, emparades per aquesta nova festivitat.

A partir d’aquesta data, es divideix la ciutat en districtes i es creen les primeres comissions festeres. També comencen a publicar-se els llibrets, que recullen cançons i les explicacions dels primers monuments foguerers. 

Només un any després, en 1921, s'estrena el pasdoble «Les Fogueres de Sant Chuan» que acabaria convertint-se en l'himne oficial de les Fogueres d'Alacant.

Trets distintius i curiositats

Malgrat els seus inicis paral·lels a les Falles, les Fogueres d’Alacant no van tardar molt a diferenciar-se de les tradicions del Cap i Casal, amb l'aparició de l'estètica alacantina. Aquest estil es reflecteix en la vestimenta de les belleses del foc, les màximes representants de les Fogueres de Sant Joan, que van abillades amb el vestit de nòvia alacantina.

Una altra de les tradicions, en sentit culinari, és la coca de tonyina. Quan arriben aquestes dates, no falten en cap forn alacantí aquestes coques salades. 

En definitiva, hui dia, les Fogueres d'Alacant s'han consolidat com una festivitat de renom internacional que atrau visitants d’arreu del món. A través de les seues fogueres, desfilades, música, balls i, per descomptat, l'emblemàtica "Nit de la Cremà", la celebració honra la història, les tradicions i l'esperit alegre de la ciutat d'Alacant.

També et pot interessar

stats