Aprendre valencià al ritme de la música

Cada 1 d’octubre celebrem el Dia Internacional de la Música. La música connecta persones, emocions i records. Parla sense necessitat de traduccions i és capaç de transformar una aula. Perquè, quan la música entra per la porta, l’aprenentatge es fa més viu, més memorable i, sobretot, més humà.

A escola, especialment en l’etapa de primària, la música pot ser molt més que un recurs puntual. Pot ser una ferramenta educativa valuosa, una porta d’entrada per a treballar la llengua d’una manera natural i motivadora. L’article "Aprendre valencià al ritme de la música", publicat en Apunts de Llengua, ho expressa molt bé: cantar en valencià no és només divertir-se, sinó també millorar la pronunciació, reforçar estructures gramaticals, ampliar vocabulari i fer que el valencià forme part de la vida quotidiana de l’alumnat.

En lloc d’abordar la gramàtica des de l’exercici mecànic, per què no fer-ho a partir d’una cançó? Amb una lletra entre mans, podem jugar amb els articles i els determinants, fer concordar noms i adjectius, identificar verbs en present i entendre com funcionen els pronoms personals.

El vocabulari de les cançons pot servir, per exemple, per a ampliar camps semàntics i fer créixer el lèxic actiu de manera significativa. I si, a més, les cançons són de grups i artistes en valencià, com Dani Miquel o Trobadorets, l’experiència es completa: aprendre llengua i, alhora, descobrir cultura.

Hi ha mil maneres d’introduir la música a l’aula. Es pot escoltar una cançó i omplir-ne els buits en la lletra, buscar verbs i canviar-los de temps o persona, jugar amb adjectius o crear estrofes pròpies. També podem fer murals visuals amb les paraules que hem aprés o investigar qui hi ha darrere de les veus que escoltem. L’objectiu és clar: fer de la música una aliada per a aprendre.

Quan treballem així, no només ensenyem continguts curriculars, sinó que estem creant vincles, despertant emocions i oferint a l’alumnat una manera d’estimar el valencià. Perquè sí, la música parla un idioma que tots entenem, lliure de codis lingüístics, i per això en valencià pot sonar amb la mateixa força, bellesa i autenticitat que en qualsevol altra llengua del món.

Aprendre valencià al ritme de la música és més que un títol bonic: és una invitació a fer de la llengua una experiència viva, compartida i emocionant. I potser, només potser, algunes de les cançons que escolten ara a classe ressonaran al seu cap tota la vida.