Els racons de la memòria

El cas és que he escrit tota la vida.

Al meu Alcoi, fugitiu de si mateix, cansat i atordit, que riu i desfila i fabrica i fa cançons i pinta i un dia algú es mira els ponts, l’enorme nombre de ponts que té i algun ciutadà s'hi llança.

Era una nena de timidesa malaltissa i una adolescent estranya, que no encaixava enlloc.