El cas de la doble pàgina

En aquest fragment, Altea Grau ens explica en què es basa la seua obra i què és per a ella la doble pàgina.

El cas de la doble pàgina Accedir al contingut complet

En aquesta píndola et parlarem dels compostos amb un adjectiu i un substantiu separats, i ho farem a través de l'expressió doble pàgina. Des del punt de vista formal, distingim entre els compostos pròpiament dits i els compostos sintagmàtics. Els primers s'escriuen junts (amb guionet o sense) i tenen flexió al final del mot: paraigua > paraigües. Els segons, en canvi, s'escriuen separats i tenen flexió en el primer constituent o en els dos si hi ha concordança entre ells: doble pàgina > dobles pàgines...

Així doncs, quan un compost sintagmàtic està format per nom + adjectiu o dos noms coordinats, si hi ha flexió, afecta els dos elements (dobles pàgines). En canvi, si es tracta de dos noms (però un funciona com a adjectiu) o per un nom i un sintagma preposicional, només hi ha flexió en el primer element: anys llum, cossos de seguretat.

També et pot interessar

stats