L'anàlisi lingüística de les PAU: les sonoritzacions consonàntiques

La segona part de la prova es diu «Anàlisi lingüística del text» i compta amb quatre preguntes, en una de les quals es pot triar entre dos opcions: una de tipus test, amb cinc ítems... Ai! Atenció! Les respostes errònies descompten!

Una altra pregunta d'este apartat pot ser un textet en què se’t diga: «Localitza quatre vocals obertes, tres esses sonores...». I també hi restarien els errors. Com en la vida.

Per exemple, en l’examen de juny de 2025, es podia elegir entre una de les dos preguntes de fonètica següents.

a) Indica la pronunciació dels elements consonàntics subratllats:

• juny: sorda o sonora?
• negre: oberta o tancada?
• potser: oberta o tancada?
• zotal: sorda o sonora?
• quatre: diftong o hiat?

I ací vos ho mostre amb les respostes.

• Sonora.
• Tancada.
• Tancada també.
• Esta és sonora.
• I això és un diftong.

I una altra de dígrafs o grafies subratllades, eh? Hem de buscar també les sonores i les obertes.

«Quan anàvem a seure, tothom rondinava perquè amb les soles de fusta faig molta fressa encara que camini a poc a poc».

Esta és vocal oberta. Esta primera, vocal oberta també. Consonant sonora, perquè darrere tenim esta d, que sí que ens fa sonoritzar-la. Faig, ahí també fem la consonant sonora. Poc, és oberta la o... i ja ho tindríem.

Alguns consellets: les vocals sempre són sonores i les consonants poden ser o bé sordes o bé sonores. Si vibra la gola quan les fem, són sonores.

Hi ha consonants sordes; és a dir, no vibra la gola quan les fem. Per exemple...

Però... i ara ve la part més difícil: per contacte entre paraules, una consonant sorda es pot fer amb pronúncia sonora. És el cas de faig molta... i de, per exemple, les soles de fusta, en què un so se sonoritza influït pel so posterior.

Sí, amics i amigues, la màgia de la fonètica sintàctica.