Juguem a opinar?

—Adelina! A vore, mira, el concurs és molt fàcil. Jo et dic una pregunta i te’n done tres opcions. Tu què m’has de dir?

—La correcta.

—Molt bé, molt bé. Sí, és que… segur que guanya! Va, anem allà.

—Quin d’estos verbs penses que és un verb d’opinió?

• a) trobar.
• b) torbar.
• c) trolejar.

—a) Trobar.

—Trobar és una resposta, Adelina… Com és eixe ballet? Com és? Correcta!

—És el redoble.

—Sí! Molt bé. Trobar es pot utilitzar com a sinònim de pensar, per exemple: Jo trobe que et para molt bé eixe vestit.

—I tindries raó.

—Sí, senyora. Torbar seria destorbar o distraure algú, i trolejar és el que passa quan et fan una publicació per xarxes, no? Que van a… a fer-te mal, no?

—Al coll.

—Sí. Bé, anem amb una altra, va. En l’expressió Soc del parer que…, de què és sinònim parer?

• a) d'origen.
• b) de paret.
• c) d'opinió.

—c) d’opinió.

—Ho diu supersegura d’ella mateixa, i la resposta és… correcta també! Uh! Molt bé! Soc del parer que és una locució per a expressar opinió, eh? Perquè parer significa, el que cal fer en un assumpte o la manera de vore’l, com procedir, no?

—Així és.

—Anem amb una altra. Què significa l’adverbi dissortadament?

• a) amb molta sort.
• b) desgraciadament.
• c) diversament.

—b) desgraciadament.

—Diu desgraciadament, Adelina… Desgraciadament, no! Afortunadament! Sí, l’ha tornat a encertar! Molt bé, molt bé. Dissortadament és amb desgràcia o desgraciadament, molt bé. I diversament significa d’una manera diversa. D’acord? I tindré molta sort… És el que has tingut tu, encertant una vegada més!

—Moltes gràcies.

—Bé, doncs ja estaria, Adelina, has guanyat. Les has encertades totes tres.

—Que bé! Que bé! He guanyat! M’encanta guanyar!

—Has guanyat…

—M’encanta guanyar!

—...un pis de lloguer amb tres habitacions per només 500 euros al mes!

—Impossible!

—Efectivament: impossible, Adelina. Adeu.

—Adeu! Serà possible?