Comprenem recomanacions

—Aaaaai! Aaaaai! M'ha picat alguna cosa!

—Era una medusa! Eixim, Scott! Encara tindrem sort, crec que a la platja està Croco Doc!

—Així que una medusa, eh?

—Però què féieu a l’aigua? No heu vist la bandera roja?

—No ho tornarem a fer mai més, eh, Scott?

—Sí, d’acord, ja demanarem perdó després, però ara si em podeu curar... Açò fa mal!

—És greu, doctor?

—No. És només un poc dolorós.

—Un poc, no! És molt dolorós!

—A vore, deixa que li pegue una mirada. Crat, què veus ací?

—He, he. M’ho pregunta a mi perquè soc l’expert. Veig... una cama?

—Quin ajudant... No volia dir això! Mira millor. No veus com uns filets?

—Ah, ja.

—Les meduses tenen tentacles, com els polps. Quan els tentacles ens toquen, ens deixen estos filets que es queden enganxats a la pell i couen. Per això es lleven.

—Però què estem esperant? Couen moltíssim!

—Crat, què cal fer en estos casos?

—Doncs si li cou, que es rasque, no?

—Bravo! Has dit just el que no s’ha de fer!

—Ah…

—Scott, és important que no et rasques perquè encara seria pitjor. El primer que cal fer és rentar bé amb aigua la zona de la picada.

—Jo tinc una botella d’aigua. Li la tire, eh?

—No, Crat! No! Si li tires aigua dolça, encara li farà més mal!

—Crat, per què no te’n vas a comprar-te un gelat? Te'l pague amb els meus estalvis!

—Cal rentar la zona amb aigua de la mar. L’aigua dolça fa que els filaments de medusa alliberen més verí i és pitjor.

—Molt bé. Ara cal llevar els filaments que queden.

—No cal que expliques cada cosa que fas. Lleva’ls ja!

—És que amb la mà no pot ser. Cal fer-ho amb unes pinces. Algú en té unes?

—Sí, clar, tot el món porta pinces a la bossa de platja. Molt normal…

—Tranquil... Si no hi ha pinces, els tentacles també es poden llevar amb un plàstic dur, per exemple, una targeta de crèdit. Algú en té una?

—No farà falta! A la farmaciola sempre tinc unes pinces. Ací estan!

—Oh, moltes gràcies!

—Voilà! Este és l’últim i amb açò… ja hem acabat!

—Però encara em fa mal.

—Crat, li has demanat gel al Senyor Os, com t’he dit?

—Sí, ací està! Per a què el voleu?

—És per a la meua pinya colada. Amb esta calor se m’ha fos el gel. He, he, he!

—No és per això, Crat! És per a calmar la coentor de la picada.

—D'acord...

—És important no posar el gel directament sobre la pell. Hem d'embolicar-lo amb una bossa de plàstic. Perquè el gel és aigua dolça que, com vos he dit, és roïna per a les picades.

—Aaah, quina frescoreta…

—I ara escolta’m bé, xicon: els pròxims dies has de mantindre la ferida neta i seca.

—Ho faré!

—Si tens febra, molt de dolor o la inflamació empitjora, vine a vore’m. La ferida podria haver-se infectat.

—Entesos!

—I ara... A vore si trobe una cosa…

—Ací està! Per sort sempre porte el meu receptari. Amb açò, vos donaran un xarop contra la coentor i una crema per a la inflamació.

—Gràcies, Croco Doc! Va, Scott, hem d’anar a la farmàcia.

—No, pare, no puc caminar. Crida a una ambulància i que em porten a casa.

—Au, va, no sigues exagerat i alça’t.

—De veritat que no puc, pare! Em fa molt de mal la cama!

—He sentit que és bo fer pipi sobre les picades de medusa. Vols que ho prove? Per un amic faig el que faça falta.

—No, no! Ja m’ha passat, gràcies! Espera, pare!