Eclipsi de majúscules i minúscules

De segur que heu llegit sobre els eclipsis de sol, però cal recordar que, fa només unes setmanes, vam gaudir d'un eclipsi de lluna que es va poder veure des de molts punts de la Comunitat Valenciana.

Pinyol i jo, per exemple, aprofitant que estàvem de viatge a la Marina Alta, ens vam apropar al costat dels pobles com Tormos, Sagra, Benidoleig o Orba per a aconseguir un cel molt clar.

Com calia veure l'eclipsi en condicions, vaig preparar uns entrepans.

El meu, ja sabeu, de tonyina amb olives com el que em feia la meua iaia.

I per a Pinyol, un de llomello amb tomaqueta.

(Música)

The sun is in the sky...

A les nou de la nit… A les nou de la nit en punt, eh?

Quan encara era de dia, ja estàvem asseguts per veure l'eclipsi.

A poquet a poquet van vindre al nostre costat alguns dels veïns dels pobles.

Molts d'ells portaven prismàtics per a veure millor l'eclipsi.

Mentre li explicava a Pinyol per què es produïen fenòmens com l'eclipsi, ens vam menjar l'entrepà, que quasi no havíem berenat!

I jo estava molt emocionada perquè mai n'havia vist un.

Jo creia que Pinyol també estaria emocionadíssim per tindre l'oportunitat de veure un eclipsi de lluna.

Però, cinc minuts després de menjar-se l'entrepà…

Pinyol ja estava roncant. Roncava tan fort que els veïns del costat el miraven sorpresos.

Encara que feia calor, el vaig tapar amb una manteta perquè no agafara fred.

Des del punt on estàvem, vam estar prop de dos hores mirant el cel enlluernat d'estrelles.

Quan l'eclipsi va acabar, vaig arreplegar Pinyol amb els braços i el vaig ficar dins el cotxe.

Va dormir com un angelet tot el viatge de tornada a València!