Accents amb quètxup!

Ara afegim oli i sal i ho barregem bé. I ara atenció, perquè ha arribat el moment de pegar-li canya a la maquineta. Ho triturem tot ben triturat i aboquem la barreja a una paella a foc mitjà durant 20 minuts més o menys. Així. Recordeu que sempre que cuineu amb foc, ha d’haver-hi un major supervisant, que no volem cap disgust. I un consell que vos done: remeneu sempre amb una cullera paleta de fusta, no de metall, així no ratllareu la paella i vos durarà molt més.   

I mentre es cuina, vos conte alguna curiositat d’esta salsa que a tots i totes ens encisa. El quètxup té origen xinés. Què, què? Com vos quedeu? Prové del “ket siap”. Era una salsa picant que acompanyava el peix i la carn, però que no incloïa la tomaca entre els seus ingredients. Els anglesos l'importaren en el segle XVIII i li afegiren bolets i, finalment, als Estats Units, aconseguiren ja en el segle XIX eixe gust avinagrat -i agredolç- que ara reconeixem. I conte contat, conte acabat! Visca el quètxup casolà! 

Açò ja ho tenim. Voleu saber quin és el truc per a saber si la tomaca està fregida? Si passeu la cullera i es veu el fons de la paella, veieu? Això vol dir que ja està feta. I ara… El que hem de fer és passar-ho tot pel colador; mireu com ho faig, ajudant amb una cullera perquè quede molt, però que molt fineta. I una volta passat pel colador, el quètxup ja està fet, però per a menjar-lo, cal que estiga fred. Així que el clavem una horeta a la nevera i, mentre es gela, fem un repàs dels passos de la recepta.