Reanimació verbal

—Què ha passat?

—És Igor. Ha caigut a la piscina, però no sap nadar!

—No hem de perdre un segon! Crat, prepara’t per a la reanimació cardiopulmonar!

—D'acord… I això què és?

—Respiració boca a boca!

—Jo? Però em fa vergonya…

—Per sort sembla que no fa falta! L’important ara és posar-lo de costat!

—Respirarà millor cara amunt, veritat?

—No. Açò s'anomena posició de seguretat i servix per a... Per a què, Crat?

—Mmm... Per a dormir millor? O almenys això a mi em funciona?

—No digues bovades, Crat. La posició de seguretat servix per a evitar que Igor s’asfixie amb el vòmit o amb la llengua. Com et diuen?

—Igor.

—Saps qui soc jo?

—Croco Doc.

—I quants dits tinc ací?

—Tres!

—Però, Croco Doc, amb tot el que li ha passat hui al pobre Igor, has d'estar ahí fent-li preguntetes?

—Li estic fent un examen, Crat.

—Com a l'escola? I creus que és el moment de fer això?

—No home, un examen neurològic servix per a saber si Igor ha patit algun dany cerebral. Però per sort sembla que no. Igor, em pots explicar el que ha passat?

—Em volia pegar un capbussó a soles, però no sabia que cobria.

—El que has fet és molt perillós, ho saps, veritat?

—Sí… I ho sent molt.

—Esta volta has tingut sort, però podria haver sigut molt pitjor.

—Per què? Què podria haver passat?

—Vos contaré el que va passar fa un any a la piscina de Zoolàndia…

—Un mico menut, que no sabia nadar, va caure a l’aigua i per un temps ningú se’n va adonar.

—Quan el socorrista el va traure... no respirava! Per sort jo estava allí i vaig poder intervindre de seguida.

—Què vas fer?

—Vaig vore que el mico estava inconscient i li vaig dir al socorrista que avisara una ambulància immediatament.

—Però si ja estaves tu allí.

—En casos tan greus, sempre s'ha de telefonar el 112.

—I jo estava allí, a l’hospital, preparat i sempre alerta per a passar a l’acció!

—Va, gos! Alça't!