Ens coneixem?

—Ai, iaio, ja estan ahí. Fins després, sí. Adeu, adeu!

—Hola, Lucas, benvingut a ta casa.

—Hola, Aïda.

—Paula. Soy Paula, Aïda es la otra chica.

—Però parla’m en valencià. M’encanta! En ma casa sempre hem vist Dragon Ball en valencià. «Has begut oli, Satanàs Cor Menut! Allarga’t, bastó màgic! Picabaralaaa!».

—Picabaralla. Es diu picabaralla.

—Com Joan Petit quan balla.

—Vaja, veig que estàs al màxim amb les classes de valencià.

—Sí, melo, melo, caramelo. M’ho estic prenent més seriosament que els de Sueca amb la recepta de la paella.

—Mira, esta deu ser Aïda.

—Hola, caris! Com va tot? Uf! Ai, que bé! Aneu ja en pijama. Que acollidors!

—Esta és la meua roba dels diumenges.

—I esta és la meua roba d’anar a classe.

—Escolta, que bé! Veig que parles valencià.

—Sí, tia. És que en castellà tenia zero followers. Però seré the best of the best. Vaig fer un scouting i no one fa skincares in the local language.

—No he entés ni mitja paraula.

—I ara marque tendència. Soc rellevant. Soc la reina de la influència.

—Ok, l’he trobada. 1.238 followers.

—Impressionant, tu. Només vos dic que la paqueteria de ma tia en té 1.240.

—Tens més seguidors que euros tinc jo al banc.

—Què voleu? Temps al temps. Els romans no van crear les piràmides en un sol dia.