Impossible, d'Erri de Luca
«Sovint he sentit explicar una cosa i dir: “No és possible”; per a descobrir menys d’un any després que en algun lloc havia passat de veres». Aquesta cita, d’Israel Bashevis, dona començament a Impossible, d’Erri de Luca (Nàpols, 1950) i és una bona mostra de les pàgines del prolífic autor italià que prossegueix esta cita. Una mostra de com allò més descabellat es pot convertir en la realitat.
Imaginat un home passejant per la muntanya, com un dia qualsevol, en una de les excursions que acostuma a fer tot sol. Davant seu, un home camina, també tot sol, per aquella lleixa que requereix de gran exigència física i concentració. Al cap d’unes hores, troba aquest segon home mort en un precipici.
Tot pareix un accident, fins que arriba el servei d’emergències, que ell mateix havia avisat al veure el cos, i l’acusen d’homicidi: el difunt era un antic company de lluita revolucionària que havia traït el protagonista quaranta anys enrere. Una coincidència que pareix gairebé impossible, no?
Aquesta casualitat és el fil conductor d’un llibre únic, curt però amb un ritme de gran intensitat i una història molt ben lligada. Després del senyalament com a principal sospitós d’assassinat, el protagonista acaba tancat en una cel·la d’aïllament, de la qual només ix per a respondre als interrogatoris del fiscal.
De Luca combina aquesta declaració judicial amb les cartes que envia el protagonista a la seua estimada, al seu «amormeu», des de la presó. En aquesta correspondència, que no arriba a enviar mai degut al seu estat d’aïllament, expressa la seua estima i repassa els esdeveniments del passat, tant de la seua vida com de la vida compartida amb aquesta dona.
La seua gran capacitat dialèctica i el seu enginy en les seues respostes a les preguntes del fiscal ens atraparà fins al final. A aquestes escenes s’hi suma la seua reflexió sobre la muntanya, l’excursionisme, l’alpinisme i l’art de trescar per les muntanyes, que la faran una lectura imprescindible per als aficionats i aficionades d’aquest món.
L’autor ens presenta un home en l’adultesa, que accepta l’aïllament com una manera d’estar amb ell mateix i gaudeix de la seua llibertat –física i mental—tot i estar tancat dins d’una cel·la. Accepta la realitat i no la contradiu, fins i tot ho fa amb una tranquil·litat i una enteresa que pot arribar a sorprendre el lector o lectora.
Un cant al caràcter salvatge de la natura
Impossible és una obra que parla de la natura, la llibertat, l’amor o el compromís polític, grans temes recurrents en la bibliografia de l’escriptor italià.
Però, sobretot, ens convida a experimentar la sensació perillosa i ambivalent de la coincidència, de la impossibilitat que esdevé real; un dels grans motors de la història de la literatura i de la vida de tots nosaltres.
Sobre Erri de Luca
Erri de Luca (Nàpols, 1950) és traductor, poeta i escriptor. Va ser dirigent del moviment d'extrema esquerra Lotta Continua i no va ser fins als quaranta anys que va iniciar la seua carrera literària amb Non ora, non qui, una evocació de la seua infantesa a Nàpols. La seua prolífica obra ha estat traduïda a les principal llengües europees. Col·labora amb diferents mitjans, tant amb temes polítics com d'alpinisme, disciplina de la qual és un gran aficionat.
