ODS 1. Posar fi a la pobresa en totes les seues formes a tot el món
Malgrat que la taxa de pobresa mundial s'ha anat reduint des de l'any 2000, encara el 10 % de la població de les regions en desenvolupament continua subsistint amb menys de 2 dòlars diaris. En concret, a l’Àfrica subsahariana el 42% de la població continua vivint per davall del llindar de la pobresa.
Però la pobresa és més que la falta d'ingressos i recursos per a garantir uns mitjans de vida sostenibles, és un problema de drets humans. Més enllà de la fam i la malnutrició, la falta d’un habitatge digne, l’accés limitat a serveis bàsics com l’educació i la salut, la discriminació i l’exclusió social, formen part del problema junt amb l'absència de la participació dels pobres en l'adopció de decisions, especialment d'aquelles que els afecten. Posar fi a la pobresa requerix polítiques actives i valentes en l’àmbit econòmic. Però estes iniciatives han de tindre en compte la sostenibilitat, la inclusió i la promoció de la igualtat.
Les dades ens donen pistes de per on han d’anar eixes polítiques econòmiques: 783 milions de persones viuen per davall del llindar de la pobresa; per cada 100 homes pobres, n’hi ha 122 dones; l’Àfrica subsahariana és la zona més castigada per la pobresa extrema; els conflictes armats són una de les causes de la pobresa en molts països; un de cada quatre xiquets menors de cinc anys té una alçada inadequada per a la seua edat... I així podríem continuar. Però, una de les formes més eficients, probablement, de lluitar contra la pobresa és fer visible eixa realitat en els països amb més recursos. També sensibilitzar de la necessitat d’acabar amb esta xacra si volem avançar com a societat global civilitzada, ja que un dels problemes principals del nostre temps és el distanciament de la societat occidental dels problemes que afecten els països en desenvolupament. Una qüestió que molt sovint tenen el seu origen als països rics.
Ací apostem amb força pels compromisos que suposen els ODS. Per això, per al primer dels objectius, t’oferim una sèrie de lectures per a diferents edats amb les quals treballar precisament la idea de visibilitzar la pobresa a l’hora que sensibilitzem per a evitar el distanciament dels xiquets i xiquetes com a primer pas en la lluita contra esta xacra.
Fora els murs!
Quan un grup de tèrmits equilibristes africans arriba al jardí, alguns veïns comencen a alçar murs per a protegir-se. Però... són tan perillosos com conten?
Mònica, Tonet i l'home que fabricava flautes de canya
PREMI DE NARRATIVA INFANTIL VICENT SILVESTRE 2015
Mònica i Tonet coneixen casualment Modu, un senegalés que viu en un molí abandonat, i decidixen ajudar-lo. Els dos xiquets veuran la crua realitat a què s’enfronten Modu i altres immigrants quan la policia els obliga a anar-se’n perquè no tenen la documentació. Però, abans, Modu els regalarà a cadascun una flauta de canya i una pedra preciosa amb grans poders.
En un lloc anomenat guerra
Una guerra llunyana, un país desconegut, un jove periodista que debuta com a corresponsal i un xiquet disposat a fer-li d’intèrpret a l’infern. Més enllà de la guerra, de les necessitats de l’un i de l’altre, de la supervivència del jove i l’afany d’aventura del periodista, el cor i l’amistat s’imposaran a la bogeria.
