Directes
La televisió d'À Punt en directe

Expressions gastronòmiques

De vegades volem anar a menjar fora, però no sabem com podem demanar les coses. No et preocupes, perquè Nelo t'ho explica en este fragment de 5 cèntims de valencià.

Transcripció

En un restaurant, i en la vida en general, hem de parlar amb educació i correctament, si pot ser. No podem telefonar i dir: “Ieee, que vull sopar! Guarda'm taula, eh?”

Res d'això. Hem de telefonar amb educació i dir, per exemple: “Bon dia, m'agradaria…" o dues persones. O “Bona nit, ens agradaria sopar al vostre restaurant…” Així, sí. Parlant així, quedareu com a persones humanes, decents i educades. I vos estalviareu molts diners en caramels per a la gola. Una vegada esteu en taula, algunes expressions correctes per a dirigir-se al cambrer o cambrera per a demanar són: Disculpe, quin és l'aperitiu del dia? Què recomaneu? Teniu alguna especialitat? Què inclou el menú del dia?

Un tema important pel que fa a la llengua, i a la supervivència, son les al·lèrgies. Tot i que les cartes dels restaurants cada vegada n'ofereixen més informació, mai està de més preguntar coses com: Que no vos faça mai vergonya preguntar per les al·lèrgies, perquè és millor previndre que fugir corrents a l'hospital i deixar el sopar a mitges, que està tot car.

Quan demaneu la beguda, algunes formes correctes són: Recordeu que el què, sempre que s'accentua, com en el cas dels interrogatius, s'accentua amb accent obert, però pronunciem la e tancada. De res!

Un detall important: el control d'esfínters. Quan mengem és habitual necessitar fer de ventre, buidar els budells; com diuen al metro: deixar eixir abans d'entrar. Una forma correcta de preguntar al cambrer o cambrera és: “Disculpe, on està el lavabo?” Altres formes correctes de referir-se al lavabo són...

En acabant, és el moment… de pagar. Sí, la Dolorosa, que diu aquell. Hem de preguntar al cambrer: Això sí, convé recordar-li abans que estava, o que era tot, boníssim, de categoria, espectacular, per a xuplar-se o llepar-se els dits. A l'hora de pagar, podem fer-ho en efectiu o amb targeta. Això haurem de preguntar-ho: “Accepteu targeta?” I solem repartir el pagament, sempre podem dir: Si és possible. Això sí, sempre està l'opció que algú de la taula estiga especialment inspirat o inspirada i amolle el clàssic: “Xe, això ho pague jo!” I fins ací el vídeo de hui.

Recordeu que a un restaurant pots vindre a menjar o a treballar. Hui he vingut a les 2 i ja he fet la primera. Ara toca… tancar la paradeta i assaborir esta cremeta. Cremeta d'albergina, mira. Vinga, fins al pròxim!

Com demanaries la carta? I si vols saber si un plat porta gluten? Practica amb esta activitat abans que demanes qualsevol cosa poc apropiada al cambrer que atén la teua taula!

View more
Expressió escrita Expressió oral Camp semàntic Llengua Oci Restauració Alimentació Vocabulari Comunicació

També et pot interessar