Les ordes de Croco Doc

—Però mira qui està ací! Què li passa a esta joveneta?

—Des de fa dos dies va seguit a fer pipi.

—Perquè sempre em venen ganes! Però després no m’ix. O en faig molt poquet. I damunt em fa mal!

—Entesos. Tomba’t a la llitera, he d’examinar la zona a vore si hi ha algun problema.

—Perdona, quan dius “la zona” vols dir...

—Bea, soc un metge. Si vols que et cure, hauré d’examinar-te.

—Em fa un poc de vergonya, però d’acord!

—Interrompem el programa per respecte a la intimitat dels nostres xicotets pacients. Els preguem un poc de paciència mentre gaudixen d’este espectacle tan entretingut.

—Açò ja està. Gràcies, Bea.

—Ja saps el que és?

—Encara és prompte, però sospite que Bea té una infecció urinària.

—Oh!

—No patiu, no és greu. És una cosa molt normal.

—Doncs a mi no m’ha passat mai.

—Clar, perquè és molt més freqüent en les xiques que en els xics.

—I ara, Crat, li pots explicar a Bea per a què servix este potet?

—Doncs… com tots els potets del món… servix per a posar coses dins! Per exemple, anells, monedes…

—Vaja un ajudant! Este potet servix per a prendre mostres d’orina. Has de fer pipi ací dins, Bea. Així sabrem si tens una infecció o no. Esta esponja té sabó. Abans de fer pipi, has de banyar-la i netejar-te amb ella.

—Espera. Però on se suposa que he de fer pipi? He de fer-ho davant de tots?!

—Tornem a interrompre el programa per qüestions de privacitat. Mentrestant, gaudisquen de...

—Ací no cal. Ves al bany. Allí ningú et vorà, Bea.