Sorpresa! Un pastís!

Fàcil, no? Doncs va! Renteu-vos bé les mans i anem per feina!

El primer que hem de fer és agafar un bol gran com este i trencar els 5 ous sense que caiguen trossets de closca dins, i si pel que siga vos en cau, amb una cullereta feu una operació de rescat. A mi, per sort, no m’ha caigut res dins del bol. I ara el que toca és batre’ls. Ho podem fer en una forqueta com s’ha fet tota la vida o bé amb un batedor manual de varetes. No cal que estigues mitja hora pegant-li, que si no se vos posarà el braç com a Hulk. En un parell de minutets va bé. Els ous han de quedar més o menys així.

Ara hem d’afegir als ous els 500 grams de iogurt perquè clar, si és un pastís de iogurt, és molt fàcil saber quin és l’ingredient estrela, no? El iogurt! En este cas jo he usat iogurt ensucrat; però si el compreu sense sucre, en podeu afegir vosaltres al gust. O mel, que és més sana i també endolcix. Aboquem el iogurt i amb el batedor li pegueu canya. Tingueu en compte que açò costa una miqueta més que abans, així que si vos canseu, aneu canviant de braç.

Voleu que vos conte coses dels iogurts? Doncs el primer que heu de saber és que són una fermentació de la llet. I els seus orígens, malgrat que molta gent diu que potser és turc, són desconeguts. El que sí que es pensa és que probablement esta fermentació va ser inventada per persones del Neolític a Àsia central i Mesopotàmia cap al 5000 aC. És a dir, fa un fum d’anys! En principi la fermentació és el iogurt natural, però ara hi ha iogurts de mil gustos: de maduixa, de llima, de plàtan, de coco, fins i tot de pastís de formatge!

Mireu, ja tenim els ous i el iogurt mesclats i ara, atenció perquè arriba el moment d’afegir els 50 grams de fècula de dacsa que ens servirà per a espessir la pasta. Agafem un colador metàl·lic i tamisem la fècula de dacsa. Açò és important que ho fem per si hi ha alguna impuresa, que es quede al colador i no ens fota les postres. Veieu? Ja està tot tamisat, i ara, a barrejar una altra vegada.