<![CDATA[Apunts de Llengua - Publicacions]]> 10 <![CDATA[Apunts de Llengua - Publicacions]]> <![CDATA[Comença la nova temporada d'Apunts de Llengua]]> En esta nova temporada, Apunts de Llengua, el projecte on participen la Generalitat i À Punt, la radiotelevisió valenciana seguix apostant per la creació de nous continguts audiovisuals amb la finalitat de potenciar l’aprenentatge del valencià. Enguany el projecte proposa tres objectius troncals: fomentar el valencià com a vehicle de convivència entre cultures, reforçar la creació de contingut de Primària i crear recursos exclusius per a adolescents.

Una de les novetats és Mossets de valencià, una sèrie de deu vídeos curts presentats per la docent Carmen Bataller. Oferix eines immediates perquè les persones nouvingudes puguen comunicar-se en valencià des del primer dia. Per a aquells que tenen un nivell més avançat presentem la segona entrega de la minisèrie d’humor Tres i no res, basada en la convivència real i les situacions quotidianes d’un pis compartit per dos nouparlants, on la llengua vehicular és el valencià.

Els docents ens havien demanat més material per a Primària. Responem al repte amb un recull de huit històries interactives en valencià per a infants de 6 a 8 anys. Este projecte ha sigut creat per la professora Laura López Bono, amb il·lustracions, pictogrames, àudios i activitats que fomenten la comprensió lectora i l’aprenentatge inclusiu. De fet, ja teniu disponible la primera història de Petanqueta, Bolig i Gua!

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'últim adeu de La Fúmiga]]> Hi ha comiats que s’esperen, i d’altres que, per molt que s’anuncien, costen prou d’assimilar. Després de més d’una dècada, el grup valencià La Fúmiga diu adeu de manera definitiva als escenaris. Amb la gira de comiat "Tot s’acaba", la banda d’Alzira es retira en el punt més alt de la seua trajectòria i ho està fent a través d’una mirada que abraça la nostàlgia de manera col·lectiva.

Un any de celebració intens: de festival en festival i recintes plens

El recorregut d’esta gira no ha sigut breu ni improvisat. Des de l’octubre de l’any passat, quan van anunciar la decisió de posar fi a la seua trajectòria, La Fúmiga ha recorregut de dalt a baix la geografia del territori en una gira maratoniana. Han sigut dotze mesos intensos en què el grup ha encapçalat els cartells dels principals festivals de música de l’estiu i ha omplit grans recintes. En cada cita, el missatge ha sigut el mateix: no celebrar el final, sinó donar gràcies per tot el camí compartit, i ho han fet acompanyats de milers de persones a ritme de metalls, ska, pop i una energia de carrer única.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La 41a Mostra Internacional de Titelles a la Vall d’Albaida (MIT): un gran escenari itinerant que connecta la comarca]]> Nascuda en l’any 1985, la MIT té l’honor de ser el festival més antic de les arts escèniques valencianes. Des dels inicis, el certamen ha mantingut intacta l’essència: entendre els titelles no només com un entreteniment infantil, sinó com un llenguatge escènic ric, contemporani i adreçat a públics de totes les edats. El festival té una vocació ferma i una trajectòria internacional, capaç d’acostar propostes artístiques de primer nivell tant als municipis més grans com a localitats que no superen el miler d’habitants.

Novetats de l’edició d’enguany

Després d’haver celebrat quatre dècades de trajectòria, la 41a edició obri una nova etapa carregada de renovació i frescor, en què la cultura s’entén com un element de cohesió territorial i de dinamització social.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Acreditació de coneixements de valencià: la CIEACOVA obri la inscripció per a la convocatòria de gener de 2027]]> 1. Requisits per a poder presentar-s’hi

Per a inscriure’t en les proves d’esta convocatòria has d'haver complit els 18 anys abans del 12 de gener de 2027. No obstant això, cada universitat pot fixar condicions específiques addicionals en la seua convocatòria interna.

2. Període d’inscripció i pagament de taxes

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA['Les papallones venen a veure'm', un conte per a explicar les pèrdues de la dana als més menuts]]> Aprendre a acomiadar-se d'un ésser estimat és un dels desafiaments més complexos de la vida, i explicar la pèrdua als més menuts pot esdevindre una tasca complicada per a qualsevol família. En eixes situacions en què les paraules semblen quedar-se curtes, la literatura infantil esdevé un refugi. I, això és precisament el que proposa Paula Tarancón en la seua primera obra il·lustrada, Les papallones venen a veure’m.

Una història nascuda de l'empatia i la necessitat

Este àlbum il·lustrat té un origen profundament íntim i real. L'autora, llicenciada en Publicitat i mare de dos xiquetes, va haver de trobar la manera d'acompanyar les filles en el procés de dol després de la tràgica pèrdua del seu iaio durant la dana que va patir la província de València el 29 d’octubre de 2024.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Arriben les Jornades Culturals dels Premis Ciutat d’Alzira en l’Any Jaume I]]> Amb motiu de la celebració de la 38a edició dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira, organitzats per l’Ajuntament d’Alzira i Bromera, la capital de la Ribera Alta exhibix tot un seguit de convocatòries dins del programa de les Jornades Culturals i Literàries, que s’estendran des del 29 d’octubre fins al 6 de novembre.

Enguany, la programació té un caràcter molt especial, ja que coincidix amb la commemoració dels 750 anys de la mort de Jaume I. Esta és una data assenyalada que permet reivindicar el paper històric d’Alzira com a ciutat íntimament lligada a la figura del monarca i al naixement del poble valencià. Un espai de trobada, pensament i identitat, que segons el regidor de Cultura, Israel Pérez, s’ha consolidat com una oportunitat única per a “obrir espais de pensament crític, de trobada intergeneracional, de reflexió al voltant de la literatura i de coneixement de la nostra identitat compartida com a poble”.Per a l’alcalde d’Alzira, Alfons Domínguez, esta cita referma el compromís de la ciutat amb la literatura i la llengua.

Una programació per a tots els públics

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Passem por amb els monstres valencians!]]> Des de fa una dècada, el Museu impulsa esta campanya amb un lema ben clar: “Per Tots Sants, monstres valencians”. L’objectiu continua sent el mateix que el primer dia: recuperar el nostre imaginari fantàstic, posar en valor la narració oral i connectar les tradicions pròpies amb la quotidianitat a través d’activitats per a tots els públics.

Enguany, la celebració del dècim aniversari està marcada per la creació dels ninots de l’artista Miguel Hache sobre quatre figures icòniques: el Caro, el Dimoni, l’Home dels Nassos i la Bubota. A més, la campanya no es limita a l’ETNO (al carrer Corona, de València), sinó que s’estén arreu del territori gràcies a la participació d’un centenar de biblioteques públiques i museus locals adherits.

Què ens espera en la programació de 2026?

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’art de filar un discurs]]> La redacció d’un parlament és un gènere literari que no té comparació amb cap altre. És un text redactat per a ser llegit davant d'un auditori on hi ha diferents sensibilitats i, per tant, el que es diu provoca repercussions molt diferents. Cal saber quina part del parlament va dirigida a cada destinatari.

És un text escrit per a ser declamat, però amb la vocació de passar a la posteritat, als arxius, a les cròniques.

És un text que s’enriquix d’altres referències bibliogràfiques, de cites, d’autors, de ritmes i de lectures que ens van quedar ancorades a la memòria.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La 14a Plaça del Llibre de València, del 21 al 25 d'octubre, al Jardí Botànic]]> Un any més, la literatura en valencià és la protagonista en la 14a edició de la Plaça del Llibre. Encara que l’esdeveniment s’ha hagut de retardar, finalment se celebrarà amb normalitat en el mateix espai que l’any passat: el Jardí Botànic de la Universitat de València. L’entitat organitzadora, la Fundació FULL, juntament amb els col·laboradors de l’esdeveniment, ACPV, AEPV, AELC i Escola Valenciana, han organitzat un ampli recull d’activitats culturals destinades a públics de totes les edats. L’agenda d’esta 14a edició està plena de tallers infantils, activitats escolars, taules redones, presentacions literàries, converses, recitals poètics, animació lectora, contacontes i lectura dramatitzada.

La inauguració i l’entrega dels Premis Plaça del Llibre 2026 tindran lloc el dimecres 21 d’octubre a les 18:30 h. No obstant això, la programació començarà amb la presentació de la revista FULL a les 17:30 h, abans de l’acte inaugural. Des de l’organització han reorganitzat, amb el suport i la comprensió d’editorials, llibreries, autores, autors i entitats, l’agenda de l’acte. Pots consultar-la tant en la pàgina web de la Plaça del Llibre com en les diferents publicacions que han compartit en les xarxes socials.

Pel que fa a la programació destinada al públic més menut, a banda de les activitats escolars, hi ha programats els tallers El cel no és blau i Història del medi ambient, contacontes com Un jardí ple de… sorpreses, i l’animació lectora de Tresors i estels, entre d’altres. El públic juvenil hi té preparades presentacions com Tot el que vam callar, de Natàlia Gisbert; El diari de Guillem, de Cèsar Martí i Daniel Olmo, i Tyrik, el príncep d’Ilercavònia, d’Alfons Pérez Daràs.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'art de fer bolets]]> Més enllà del ritual de la busca, els bolets representen un tresor gastronòmic estacional, amb un perfil saludable, lleuger i ric en minerals essencials. A continuació, fem un recull de les varietats més habituals del nostre territori i de com traure’n el màxim partit a la cuina:

1. El rovelló

Este bolet comestible destaca perquè té un barret carnós d’aspecte irregular, una carn granelluda i color ataronjat. En algunes zones rep el nom de pebràs, però el nom científic és Lactarius deliciosus. Recorda este nom encara que et semble un poc complicat, perquè és la clau per a diferenciar-los d’una altra espècie que també consumim molt.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La revista degana en valencià 'Saó', amb 527 números en 50 anys de publicacions, rep el reconeixement de l’AVL]]> Saó, en el món agrícola, parla del “grau d'humitat d'una terra, suficient perquè produïsca fruit, especialment després d'haver plogut”. És evident, que amb cinquanta anys de publicacions, esta revista mensual ha donat moltes i bones collites, en forma d’articles i entrevistes que han contribuït a reflexionar i debatre, sense crispació, al voltant d’un concepte tan polèmic com la construcció de la identitat valenciana. Tot, assumint les premisses renovadores del Concili Vaticà II, basades en el diàleg de l’Església amb la cultura, la política i la societat.

Saó, en la primera accepció del diccionari normatiu de l’AVL, significa “l’estat d'una cosa que ha arribat a la maduresa, a la perfecció”.

I saó, en la tercera accepció, ens remet a “ocasió o temps en què passa una cosa”. Una bona perspectiva per a una revista que s’autodefinix com un mitjà d’informació general, d’anàlisi i reflexió, especialitzada en temàtica valenciana.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Jaume I, influencer medieval i arquitecte de regnes]]> Si la setmana passada vos proposàvem un recull d’obres que conviden a revisitar la figura de Jaume I des de perspectives literàries originals i adaptades a diferents edats, en esta ocasió suggerim dos productes documentals que podeu dur a l’aula per a actualitzar la projecció històrica del monarca i el seu arrelament amb el nostre territori.

Jaume I, l’influencer medieval presenta una mirada contemporània sobre el rei conqueridor i explora com va construir la seua pròpia imatge i el seu relat de poder a través del Llibre dels Fets, una de les primeres autobiografies d’un monarca medieval. Va ser Jaume I el primer gran influencer? El documental partix d’esta provocadora idea per a acostar-nos a un rei que va saber projectar la seua història molt més enllà del seu temps.

El viatge porta l’espectador pels escenaris vitals del monarca, des de Montpeller fins a Poblet i diferents localitats valencianes. Historiadors i especialistes adopten una mirada crítica i analitzen què hi ha de memòria, de propaganda i de construcció personal en el relat que el rei va voler deixar per a les generacions futures.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Consells per a les proves d’expressió oral de la JQCV]]> Tots els detalls de la convocatòria es poden consultar en la pàgina web de la JQCV.

Consells per a les parts d’expressió i interacció orals

El bloc d’expressió i interacció orals dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (JQCV) és, sovint, el que més respecte fa. Com podem guanyar seguretat? Quins aspectes es tenen en compte? Com evitem quedar-nos en blanc? Pren nota d’estos consells pràctics per a afrontar la prova amb confiança i assegurar-te l’èxit. A més, t'adjuntem en cada cas material d'Apunts de Llengua que et serà útil per a la preparació.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Any Jaume I: una aposta transversal per a tots els públics]]> Per al públic adult, hi ha diverses propostes. En primer lloc, Jordi Creus i Pep Boatella presenten en la col·lecció “Els llibres del Petit Sàpiens”, de Petit Sàpiens, l’àlbujaume I m il·lustrat El gran conqueridor. Les fabuloses aventures del rei Jaume I, una obra amb una gran càrrega visual per a descobrir llegendes i batalles dels temps de conquesta del monarca.

En segon lloc, de l’editorial Bromera destaca Més enllà de Jaume I. Les dones que marcaren el seu regnat, escrit per la historiadora i divulgadora Irene Ballester i il·lustrat per Lola Llopis, un àlbum que desplaça el focus tradicional del monarca i posa en primer pla les dones que van influir i modelar el seu llegat polític i humà.

La commemoració també arriba a la literatura juvenil amb dos versions per a reinterpretar El llibre dels fets amb una mirada contemporània i crítica. La primera, de l’editorial Bromera, és El llibre desfet, d’Irene Rodrigo, una proposta ben divertida que imagina un diàleg impossible entre una jove escriptora i el mateix Jaume I des d’un punt de vista feminista. La segona proposta és Jaume I. Com vaig arribar a ser rei, una versió a càrrec de Raül Garrigasait sobre la crònica del rei de la Corona d’Aragó, publicada per Editorial Barcino.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La vida amorosa dels clàssics, Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida]]> Clàssica luxúria és un conjunt de deu relats inspirats en les històries amoroses d'autors clàssics grecollatins. Vicent Palatsí Armero (Castelló de la Plana, 1960) imagina en les seues pàgines la vida sentimental de personatges com Ovidi, Virgili, Safo i Horaci.

L’obra és producte d’un deute que Palatsí tenia amb ell mateix: la lectura dels clàssics grecollatins que havia aparcat en la joventut. Una volta endinsat en eixe univers, ja en l’edat adulta, les elegies amoroses dels autors li van moure a recrear com seria la vida amorosa dels seus creadors.

No és la primera incursió d’este professor i escriptor en la literatura del gènere. Anteriorment, ja havia publicat Vitis vinifera cataloniae, d'Onada Edicions, un conjunt de contes eròtics maridats amb vins, i Vitis vinifera amatoria, una ampliació de l’anterior on s’arribava a les 59 referències enològiques, amb els corresponents relats adobats d’imaginació sensual.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Arquitectura a ritme de "Paquito, el Chocolatero"]]> L'Open House Valencia té per objectiu acostar l'arquitectura a la ciutadania, a través de visites guiades a edificis, rutes urbanes, tallers, concursos, taules redones i altres activitats culturals. A València, el festival se celebra cada any el mes d'octubre, de forma que la ciutat s’afig a iniciatives similars que tenen lloc a Nova York, Milà, Atenes o Lisboa. A més del Cap i Casal, l’Open House convida diferents municipis a afegir-se al programa i Cocentaina hi participa per tercer any consecutiu.

La capital del Comtat oferirà una programació que permetrà descobrir durant el cap de setmana del 3 i 4 d’octubre alguns dels espais més representatius del seu patrimoni arquitectònic i arqueològic. La proposta inclou sis monuments i edificis que obriran les portes al públic mitjançant visites guiades, i també tres rutes urbanes Open Walks que conviden a acostar-se a diferents aspectes de la història i la identitat de la localitat, des de l’arquitectura vinculada a la història de la vila fins a espais relacionats amb la memòria, l’aigua i la cultura local, amb una especial atenció al vocabulari relacionat amb la construcció, l’arquitectura i l’urbanisme.

El programa convida a descobrir la configuració urbana de la Cocentaina medieval, els seus vivers d’aigua natural i el característic barri de Fraga, al mateix temps que incorpora una nova ruta dedicada a la tradició de les festes de Moros i Cristians, amb motiu del 80é aniversari de la mort de Gustavo Pascual Falcó, compositor de "Paquito el Chocolatero".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[A la tardor, concursos i guardons]]> L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha convocat la quarta edició dels Premis Carme Miquel, dirigits als centres d’Educació Infantil, Primària i Secundària de la Comunitat Valenciana.

Este guardó té per objecte reconéixer aquells projectes que s’estiguen aplicant als centres escolars i que tinguen per objectiu genèric la potenciació o activació de l’ús del valencià, tant per part de l’alumnat com de les famílies. Està inspirat en la trajectòria cívica, literària i docent de Carme Miquel (la Nucia, 1945 - València, 2019), acadèmica de l’AVL durant tres anys.

A tall d’exemple, els projectes poden tractar temes tan diversos com l’ús del valencià al pati, al menjador o en el transport escolar, en les eixides o activitats extraescolars, l’ús per part del professorat fora de l’aula o la incidència en les famílies. El termini per a participar i presentar la sol·licitud finalitza el 30 de setembre del 2026 i ací podeu consultar tots els detalls de les bases.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Dani Miquel torna als escenaris amb un somriure solidari]]> Diu la fitxa tècnica que Dani Miquel (Alcúdia, 1967) és cantautor, compositor i dolçainer, però per a generacions senceres és una icona que significa cançó en valencià, festa, ball, fira i molta diversió.

Sempre ha estat on se l'ha convocat, si la seua atapeïda agenda li ho permetia. Trobades d’escoles en valencià, setmanes culturals, fires del llibre, actes solidaris o, fins i tot, de teloner en concerts per a adults.

La passada primavera ens va trasbalsar anunciant que patia un limfoma i que havia de concentrar-se en la seua curació. Sis mesos després, encara sota els efectes secundaris de la quimioteràpia, ha cridat als quatre vents que està preparat per a tornar, amb un format reposat i íntim, per a reconciliar-se amb la vida i rebre l’estima dels seus seguidors i seguidores, que en són molts i de totes les edats.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El valencià puja als escenaris; noves sales i muntatges per a públic de totes les edats]]> La Companyia Teatre Micalet obre l’Espai CTM, al número 43 del carrer Torn de l’Hospital, al barri de Velluters de València; una sala de xicotet format, on l’alé dels actors arriba als espectadors. Teatre de proximitat en el seu més ample sentit de la paraula, que serà en valencià.

Impulsen este projecte Pilar Almeria i Joan Peris, un tàndem que ha mantingut en peu la Companyia Teatre Micalet durant més de trenta anys, amb muntatges tan icònics com Ballant, ballant; L’hort dels cirerers o Hamlet canalla. Han convertit la seua sala d’assajos en un teatre que també és sala d’aprenentatge actoral, aula per a l’alumnat i lloc de trobada que fa barri i enfortix la cultura. Ho expliquen apassionadament en esta informació d’À Punt.

L’Espai CTM obri temporada amb l’espectacle Bomba va, bomba ve. Joan Fuster, una declaració d'intencions en contra de la intolerància. A més de les funcions normals, oferixen sessions matinals per a alumnat d’instituts i aporten una guia didàctica que aborda la figura i producció de Joan Fuster en relació amb el context violent de la posttransició.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Reflexió i acció contra l’assetjament escolar]]> Arranca el curs i són molts els reptes per als diferents agents de la comunitat escolar. Si n’hi ha un que concita el consens entre alumnat, docents i famílies és la detecció de l’assetjament i la millora de la convivència escolar. Això exigix dotar de noves competències tots els implicats.

Amb este repte arriba la dihuitena edició del Congrés d’Educació Josep Lluís Bausset, que fa de l’Alcúdia una cita imprescindible per a abordar estratègies de millora de la pràctica docent; un fòrum que compartixen experts, investigadors i docents.

El programa reunix experts de diversos punts d’Espanya: Juan Carlos Torrego, catedràtic de Didàctica i Organització Escolar de la Universitat d’Alcalá i pioner en mediació i aprenentatge cooperatiu; Nélida Zaitegui, que abordarà estratègies en la prevenció de l’assetjament escolar i la construcció d’una convivència positiva; i Maite Garaigordobil, que se centrarà en les diferents fases per a fer front a l’assetjament físic i al ciberbullying als centres educatius. La participació d’especialistes valencians estarà a càrrec de Carlos Caurín i Marta Talavera, experts en mediació i amb trajectòria en l’aplicació d’estratègies en la prevenció de la violència i convivència escolar.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[‘Les llengües de demà’, una mirada crítica al futur de les llengües en l’era digital]]> L’escriptor, sociòleg i expert en polítiques lingüístiques Toni Mollà (Meliana, 1957) torna a l’assaig per a analitzar el futur de les comunitats lingüístiques en un context en què les plataformes tecnològiques, els algoritmes i el capitalisme en la seua enèsima versió marquen les regles del joc. És una mirada pessimista? “En absolut, viure és tindre esperança”, assegura.

La seua cosmovisió, com va verbalitzar este dilluns passat en l’acte de presentació celebrat a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València, és la de qui té una “consciència crítica planetària”.

Les llengües de demà. Entre els negocis i els algoritmes, editat per Bromera, no aporta grans solucions, però sí que servix de brúixola per a l’orientació en un temps en què les mirades apocalíptiques i el romanticisme infantil són igual d’estèrils. Mollà ens advertix que una llengua sense intel·ligència artificial ni desenvolupaments digitals corre un risc immediat de quedar progressivament marginada dels àmbits públics i de passar als privats i folklòrics, poc o gens influents en la vida social.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’autoria femenina en l’edat moderna, a estudi]]> L’Acadèmia vol valorar i donar a conéixer les investigacions que en els últims anys han dut a terme especialistes com M. Ángeles Herrero Herrero i Verònica Zaragoza Gómez en este àmbit, que han revisat el paper de les dones en la cultura i la creació literària dels segles XVI, XVII i XVIII. Per al seu treball han estudiat textos de caràcter religiós, espiritual, líric i autobiogràfic que han permés donar una visió del món, en femení.

Documents en vies de recuperació

El punt de partida de la proposta de l’AVL per al 2027 és l’epistolari en valencià entre Hipòlita Roís de Liori (1479-1546) i la seua filla, Estefania de Requesens i Roís de Liori (cap al 1504-1549). Es tracta d’un material valuós perquè ens permet entendre la vida de les dones de l’època i la seua visió del món. Altres noms propis de la proposta són Àngela Almenar, Laura Barberà, Narcisa Torres i les dones de la família Borja.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Alboraia acull la segona edició del XufaSound]]> El XufaSound, organitzat per l’Ajuntament d’Alboraia i la productora Gola Seca, pren el relleu de l’històric Xufa Rock i té com a objectiu donar visibilitat a les expressions culturals pròpies, a més d’incentivar el valencià als escenaris. Els promotors també han potenciat la presència femenina en les formacions participants.

El Diluvi està celebrant el retorn als escenaris amb quinze concerts, un per cada any d’existència, i en garantixen un directe per a no deixar de ballar.

Plena de contrastos creatius es presenta La Xica, nom artístic de Marina Bolea, que suma la seua formació com a violinista amb un pop electrònic que deixa anar els sintetitzadors. Presentarà els temes del seu primer disc, Alabastre. Abril arriba dins de la seua gira Interludi, amb una proposta que combina elements tradicionals i electrònics.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Castelló recupera la figura de Sofia Salvador i Monferrer, mestra, escriptora i activista del valencià]]> Els valors d’una dona: Sofia Salvador i Monferrer és el títol de l’exposició biogràfica i documental que el divendres 11 de setembre s’inaugura al Museu Pedagògic de Castelló, Espai Cultural el Menador. La mostra, acompanyada d’un recital, retrà homenatge a la mestra, escriptora i activista per la llengua nascuda a Benassal el 1925.

El seu llegat és fruit del treball diari i constant al llarg de dècades. Com a mestra rural a les escoles de Culla i Ares fins al 1961; com a professora de valencià al Centre de Recursos comarcal i, des del 1992, presidint el tribunal d’examen de valencià a Castelló.

Va començar a escriure poesia el 1942, en plena postguerra, i el 1947 va publicar el recull Jardinet. També va col·laborar en revistes especialitzades amb narracions i articles, va editar l’obra Parleu bé (1957) i és autora de l’Himne de Benassal (1974). El seu compromís amb la llengua i la cultura del poble li va valer la Insígnia d’Or de Benassal (1982) i el guardó Valenciana de l’Any, atorgat per la Fundació Huguet (1993). Va morir a Benassal el 18 de gener de 1995.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Llibres a quatre mans: àlbums il·lustrats per a encetar el curs]]> En el marc de l'Any Jaume I i de la commemoració del 750 aniversari de la mort del Conqueridor, Bromera publica Més enllà de Jaume I. Les dones que marcaren el seu regnat, un àlbum il·lustrat que convida a redescobrir una de les figures cabdals de la història valenciana a través de les dones que van compartir, condicionar i, sovint, transformar la seua trajectòria vital i política.

L'obra, escrita per la historiadora, investigadora i divulgadora Irene Ballester Buigues (Pedreguer, 1979) i il·lustrada per Lola Llopis (Alcoi), desplaça el focus del relat tradicional per a donar veu a aquelles dones que la historiografia ha relegat als màrgens. Des d’una perspectiva crítica i feminista, l’autora fa desfilar mares, esposes, filles i amants, que deixen de ser personatges secundaris per a esdevenir protagonistes. Així recuperem figures tan decisives com Maria de Montpeller, Violant d'Hongria, Teresa Gil de Vidaure o les filles del monarca. Està aconsellat a lectors a partir dels setze anys.

Dinosaures a les Columbretes? Per què no?!

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’AVL i el trencadís del valencià]]> L’estiu ens ha deixat un profund procés de renovació de l’AVL, primer amb la presa de possessió dels nous acadèmics, Vicent Beltrán, Maribel Guardiola, Enric Guinot, Susanna Lliberós, Miquel Àngel Pradilla, Toni Sabater i Carles Segura. En segon lloc, amb l’elecció de la nova Junta Directiva, amb M. Àngels Francés Díez en la presidència, Rosa Agost Canós a la vicepresidència, Immaculada Cerdà Sanchis a la secretaria, i Carles Segura Llopes i Vicenta Tasa Fuster com a vocals. Un òrgan directiu continuista pel que fa a l’equilibri de la representació territorial.

Alcoiana de procedència, M. Àngels Francés ha explicitat algunes de les línies estratègiques de l’AVL. Ho va fer des del mateix moment en què va prendre possessió del càrrec el passat 3 de setembre: és prioritari adaptar l’extensió i ús del valencià als nous entorns tecnològics i a les necessitats dels parlants del segle XXI.

La presidenta definix la realitat lingüística com un trencadís. “Així és com m’imagine les llengües al món: una amalgama de colors, formes i textures, encaixant en un difícil equilibri, on el valencià és una peça més, com totes les altres, però diferent, única i necessària”, va proclamar Francés en l’acte celebrat a la Presidència de la Generalitat, on va advertir que no podem renunciar a eixa peça “perquè reflectix la nostra manera de mirar, entendre i definir la realitat".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Arranquem temporada amb una estrena de cine valencià: 'Eixam']]> Si sou de les persones que valoreu el cinema en valencià, ara teniu en cartellera un fenomen quasi tan excepcional com un eclipsi total de sol: l’estrena en sales comercials d’un llargmetratge de producció 100% valenciana i en valencià.

Eixam reunix eixa condició: és el salt al llargmetratge d’Óscar Bernàcer, que ja havia dirigit sèries televisives de ficció, com La forastera, o documental, com Cuineres i cuiners. El repartiment inclou alguns dels noms més consolidats de l’escena valenciana: Cristina Fernández Pintado, María Maroto i Pablo Molinero. Per a arredonir-ho, este thriller rural rodat en diferents localitzacions de l’Alt Palància, com ara El Toro, Bejís i Torás, atorga un protagonisme especial al paisatge que envolta la trama principal.

Podeu fer un tast, sense ànims de revelar cap detall de la trama, en esta crònica que vàrem fer en À Punt, cadena que participa en la producció.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Onze llibres per a reviure la creació del Regne de València]]> La Fundació Bromera per al Foment de la Lectura impulsa una nova edició de la campanya "Llegir en valencià", que en 2026 arriba amb el lema 'Els territoris de Jaume I', coincidint amb la commemoració del 750 aniversari de la mort del Conqueridor.

Enguany, la iniciativa convida els lectors a endinsar-se en la història i descobrir com el llegat de Jaume I ha contribuït a configurar el territori, la cultura i la identitat valencianes. A través de la ficció, la col·lecció proposa un recorregut literari per alguns dels escenaris i episodis més significatius vinculats al Conqueridor i a la formació del Regne de València, històries que ens permetran recórrer ciutats i viles com Alzira, València, Borriana, Xàtiva, Ontinyent, Cullera, Peníscola, Tavernes, Elx, Gandia i Torrent, acostant-nos a personatges i moments clau del segle XIII.

Els relats han sigut escrits expressament per a la campanya per destacats autors i autores del panorama literari valencià, com són Josep Antoni Fluixà, Rodolf Sirera, Marta Moreno Pizarro, Ximo Cerdà, Magda Añón Espert, Manel Joan i Arinyó, Ivan Carbonell, Lourdes Boïgues, Gràcia Jiménez, Lluís Miret i Marta Meneu.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Bèrnia posa banda sonora a l’estiu]]> Ens ve de perles la cançó que acaba de presentar el grup valencià Bèrnia amb la col·laboració d’El Diluvi per a desitjar-vos uns mesos de retrobament amb amistats, paratges, sabors i sentiments de nostàlgia. Sense ser un anunci de cervesa, han gravat un videoclip a la Cala el Xarco, de la Vila Joiosa, que ben bé podria ser-ho, per les ganes de festa que transmeten i la vitalitat que deixen. Música mediterrània, ritmes alegres i la connexió amb l’arrel i la tradició que aporta El Diluvi, formació que ha tornat als escenaris després d’una aturada temporal d’un any i mig.

Bèrnia és un projecte musical format per tres artistes —Alba (teclista), Mar Real (cantant) i Marta García (bateria)—. La seua música, cantada en valencià, es presenta acompanyada d’una banda íntegrament femenina.

Actualment, Bèrnia està amb la gira "Ritual", que va arrancar en febrer a Almassora i que encara té pendents cites al Verger (11 d’agost), Banyeres de Mariola (11 de setembre), Benimodo (19 de setembre), Quart de Poblet (8 d’octubre) i Castelló de la Plana (9 d’octubre).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els topònims, depòsits de memòria col·lectiva]]> Deia l’intel·lectual, escriptor i polític Jorge Semprún que "la pàtria no és una paraula; són les paraules". Nosaltres, amb tot el permís, anem una mica més enllà i podem afegir que, dins de les paraules, els topònims tenen un pes especial en la configuració del territori a què es pertany com a ciutadà.

És per això que ens satisfà especialment compartir amb vosaltres l’última gran aportació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua: el Nomenclàtor Toponímic Valencià, que conté més de 125.000 topònims. La seua importància radica en el fet que, per primera volta, es recull en un sol portal, de forma sistematitzada, la toponímia valenciana normalitzada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i georeferenciada en les infraestructures de dades espacials de l’Institut Cartogràfic Valencià, amb una aplicació informàtica que s’incorpora al web de l’AVL.

Darrere hi ha més de dos anys de treball, que ara es presenten com un nou sistema de gestió de la informació i que s’incorpora al web de l’AVL, juntament amb la resta de recursos lingüístics disponibles, perquè l’usuari puga accedir fàcilment i de manera eficaç a la informació sobre els noms geogràfics.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Premi d'àlbum il·lustrat La Paraula Imaginada]]> L'Ajuntament de la Font d'en Carròs, amb la col·laboració del departament de Dibuix de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València UPV, Edicions del Bullent i de la Fundació Brines convoquen la quinta edició del Premi d'àlbum il·lustrat La Paraula Imaginada.

Com altres anys, l'obra guanyadora serà guardonada amb 6.000 € i el llibre serà editat per Edicions del Bullent, que inclourà el títol en el seu catàleg. El termini de presentació de les obres finalitzarà el diumenge 19 de juliol del 2026. Podeu consultar les bases completes del concurs al web de l'Ajuntament de La Font d'en Carrós o al web de Bullent Edicions.

La guanyadora de l'última edició va ser l'artista visual i il·lustradora mallorquina Laura Aba Amer amb On és na Margalida?. És tracta d'un llibre-joc que aborda un tema de gran actualitat: la massificació turística. A través de diverses escenes ambientades en localitzacions mallorquines —la platja, el tren, una cafeteria...—, els lectors han de trobar la protagonista, na Margalida, amagada entre la multitud. La dificultat de trobar-la simbolitza la situació dels residents que viuen envoltats de turistes, una metàfora amable però potent sobre la pèrdua d’identitat i la pressió turística a l’illa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Del Montgó a Manhattan; 100 anys de somni americà]]> La plaga de la fil·loxera de 1904 matà en pocs anys tota la vinya valenciana, com havia fet des del 1863 amb la de tot Europa. Comarques senceres es van vore de sobte sense una de les principals fonts d’ingressos i el caciquisme va abocar a la misèria desenes de milers de persones. Des de 1906 fins a 1920, en què es tanca la frontera, unes 15.000 persones van viatjar des de les comarques valencianes fins al Canadà i els Estats Units. Eren hòmens i dones procedents de la Marina, la Safor i d'alguns pobles del Comtat, l’Alcoià, la Vall d’Albaida, la Ribera, el Racó d’Ademús o la Plana.

Del Montgó a Manhattan. 100 anys de somni americà rastreja les històries individuals que protagonitzaren al llarg del segle XX eixes persones, posant l’accent en l’afany de superació i les diferents sorts que van tindre. També trau a la llum com el valencià, a milers de quilòmetres del lloc d'origen, era un signe d’identitat en el cor de la ciutat dels gratacels.

Són prop de dos hores de pel·lícula, que recorre tot el segle XX i el que portem del XXI, per a contar aquella gran història col·lectiva i altres moltes grans històries individuals que posen rostre a qui es va jugar la vida treballant a les mines de carbó o caient malalts fent vies de tren i carreteres al Canadà i al nord-est dels Estats Units.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Literatura eròtica: fer volar la imaginació]]> Ens seduïxen algunes convocatòries de premis literaris amb un perfil molt definit i una trajectòria consolidada. És el cas del Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida, que arriba a la 32a edició amb una sucosa dotació de 4.000 euros i la publicació de l’obra guanyadora per part d’Edicions Bromera, una oportunitat per a autores i autors que vulguen presentar una proposta literària amb mirada pròpia dins d’un gènere tan antic com la mateixa literatura. El termini de presentació romandrà obert fins al 15 de juny i podeu consultar-ne les bases ací.

El gènere ens du a preguntar-nos sobre el caràcter doblement terapèutic de la literatura eròtica i en Apunts de Llengua ja fa temps que trobàrem la resposta de la mà de Consuelo Claramunt, sexòloga i psicòloga.

Finalment, com som uns clàssics de llibre, no podem deixar de recomanar-vos dos aproximacions al Tirant fetes amb molta cura en diversos formats: el pòdcast de Bambolina Sonora sobre el llibre de Joanot Martorell (una selecció de 55 minuts amb dramatització dels millors moments) i una aproximació més informal, en format tiktok, que ens deixà Irene Rodrigo, en la seua col·laboració al programa Podríem fer-ho millor.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Tornem al Segle d’Or valencià]]> Cinc segles abans de la revolució de la intel·ligència artificial, la impremta va sacsejar els fonaments del coneixement i de la transmissió de la informació. En aquell moment, València es va situar al capdavant d’aquella revolució tecnològica gràcies a ser la porta d’entrada de la impremta de tipus mòbil a la Corona d’Aragó.

Ara, la Biblioteca Històrica de la Universitat de València ens oferix una edició crítica d'Obres o trobes en llaors de la Verge Maria, a càrrec d’Antoni Ferrando Francés. Este estudi recupera i contextualitza una de les joies més valuoses del patrimoni bibliogràfic valencià: el primer llibre de caràcter literari imprés en llengua romànica de la península Ibèrica, una peça excepcional de la impremta valenciana i europea de la qual la Universitat conserva l’únic exemplar conegut. És la primera edició crítica completa de les Trobes, l’incunable imprés a València per Lambert Palmart l’any 1474.

El llibre posa de manifest el gran dinamisme cultural i literari de la València del segle XV, en ple Segle d’Or valencià. A més, l’edició modernitza la grafia dels textos, incorpora una extensa anotació filològica i inclou el facsímil complet de l’incunable, fet que convertix el llibre en una eina de gran valor tant per a especialistes com per al públic general interessat en la història de la llengua i de la cultura valencianes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La identitat de parlar salat]]> Arran de l'expulsió dels moriscos en 1609, la població del Regne de València es va reduir en un terç i l’economia va col·lapsar en moltes comarques, sobretot en les que tenien una major dependència de l’agricultura. Per a compensar-ho, a principis del segle XVII, els senyors territorials de l'època van captar llauradors de les Illes Balears per a ocupar les terres abandonades. Els nouvinguts van repoblar principalment les comarques de la Marina, la Safor i el Comtat, i en menor mesura, la Vall d'Albaida, la Ribera i la Canal de Navarrés.

Els mallorquins ens van deixar, a més d’una tradició gastronòmica molt reconeguda, una influència en la parla que hui és un tret diferenciador. A poc a poc la influència balear en la parla es va perdre a tot arreu, tret de Tàrbena, en part per estar aïllada orogràficament i en part per l’endogàmia dels tarbeners, que durant moltes generacions es casaven entre la gent del poble.

La Festa des Parlar de Sa està organitzada pel Centre d’Estudis de la Repoblació Mallorquina, Espai de So i el Grup Alacant, amb la col·laboració de l’Institut Ramon Muntaner, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), l’Institut d’Estudis Juan Gil-Albert, l’Ajuntament de Tàrbena, el CEIP Sant Salvador de Tàrbena i la Unió Musical de Tàrbena. El programa inclou música, recitals, danses, una important agenda literària i un sopar de cabasset; gestos modestos que no amaguen l’autoestima que els tarbeners tenen pel seu parlar. L’acte central de Sa Festa és l'entrega dels premis del Concurs Literari en Tarbener "Adolf Salvà".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[AVL, vint-i-cinc anys buscant el punt dolç]]> Amb la dosi d’humor mordaç que sempre aporta la comunicadora Maria Juan i la delicada banda sonora de La Maria, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua va començar este dijous els actes de celebració del 25é aniversari de la institució.

L’escenari: l’església del monestir de Sant Miquel dels Reis de València, on l’AVL té la seu. El plat fort: una taula redona per a fer balanç dels vint-i-cinc anys de l'únic organisme estatutari competent en la regulació del valencià. Compartint reflexions han estat els exacadèmics Ascensió Figueres, Marisol González Felip, Manuel Pérez Saldanya i Rafael Alemany; l’exlletrat i secretari general Agustí Colomer, i els periodistes Ferran Bono i Violeta Tena. Tots ells amb una idea comuna, l'aposta pel consens que ha guiat el treball de la institució al llarg d'este quart de segle, la qual Manuel Pérez Saldaña ha definit com "la recerca del punt dolç".

En les intervencions s’ha subratllat el paper clau que ha exercit l’AVL i l'impacte que ha tingut en l’ús i consolidació del valencià amb la publicació del Diccionari Normatiu Valencià, la Gramàtica Normativa Valenciana o el Portal Terminològic Valencià. També s’ha reivindicat la figura de l’Escriptor de l'Any com a estratègia destinada a reivindicar figures que han sigut invisibilitzades.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Plaça del Llibre torna a l’Horta Sud del 4 a 7 de juny amb una edició especial a Catarroja]]> Són tantes les cites i actes que reclamen la nostra atenció que, sense adonar-nos-en, hem deixat passar les primeres convocatòries de la Plaça del Llibre de 2026: Alacant en febrer, Castelló al març i Gandia fa dos caps de setmana.

No volem ignorar esta edició tan especial per a Catarroja i tota l’Horta Sud, una crida a la societat civil perquè els llibres i la cultura esdevinguen un fòrum per a la reconstrucció col·lectiva. Si hi ha una medecina per l’ànima, eixa és la bona literatura i la Plaça del Llibre de 2026 guanya en oferta literària (més de 3.000 títols) i en seus (huit localitats). I si hi ha una teràpia, es diu acompanyament emocional.

Potser per això la proposta gràfica d’enguany, dissenyada per l’il·lustrador Elías Taño, cobra tot el sentit amb les frases que acompanyen els cartells: “Llegir és resistir”, “Llegim en valencià” o “Anem corrent a la biblioteca”. Sobre la consolidació del projecte, els reptes i l’expansió de les places literàries arreu del territori valencià van parlar en L’hora de la cultura de la ràdio d'À Punt, en l’entrevista que ens va concedir Rafa Domínguez, director de la Plaça del Llibre.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[85é aniversari de l’afusellament de Joan Baptista Peset]]> Joan Baptista Peset Aleixandre (Godella, 2 de juliol de 1886 – Paterna, 24 de maig de 1941) va ser una de les figures més destacades de la vida acadèmica i científica valenciana del segle XX. Metge, investigador i rector de la Universitat de València durant la Segona República, va destacar també pel seu compromís amb la salut pública, l’educació i els valors democràtics. El 1936 va ser elegit diputat per València i participà en l'última sessió de les Corts de la República, l’any 1939. Detingut al port d’Alacant mentre intentava fugir a l’exili després de la Guerra Civil, fou sotmés a dos consells de guerra i afusellat a Paterna el 24 de maig de 1941.

En el terreny científic, el seu treball va ser determinant per a posar fi a la grip espanyola de 1918, per a la qual va crear la vacuna, com també ho va ser contra l’epidèmia de Xest del 1916 o la de Torrent un any després. A més, la seua aportació docent va ser clau en la formació dels professionals de medicina legal i salut pública en els anys que precediren a la Guerra Civil.

La seua trajectòria va quedar recollida en el documental Peset, un home bo, amb guió i direcció de Matilde Alcaraz i Santi Henández, periodistes d’À Punt. Sobre els últims dies de la vida de Joan Baptista Peset va armar la seua novel·la Ingratia pàtria Martí Domínguez, que la va presentar en L’hora de la cultura.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ganes de mar]]> Com si estiguérem al màstil d’una galera, ja ataüllem l’estiu, i això vol dir la mar. Ens la trobem per tot arreu, fins i tot als pobles que no tenen costa. Per exemple a Xaló, on hem descobert un poema de Maria Ibars convertit en el reclam publicitari d’una pescateria (foto principal). Un fragment del poema “Mar en festa”, que podeu escoltar musicat en esta versió ben alegre d'Ina Martí, de la mà del compositor i productor musical Enric Murillo.

La mar ens deixa un lèxic ben ric de peixos, crustacis, mol·luscos i altres espècies marines, que van des de l’aladroc fins al xanguet, i que ens fan salivar. De nord a sud, els pescadors han sigut els dipositaris d’un vocabulari que cal preservar i que tenim recollit en Fons de mar, un text visual que recull els noms en valencià dels productes comercials de la mar i que ha editat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

D’entre totes les arts de pesca, destaca una de vora 3.000 anys d’antiguitat i que es practica en grup: la pesca de la tonyina roja pels almadravers. El Museu Valencià d'Etnologia presenta des d’esta setmana "La mar èpica: els almadravers de Benidorm a les fotografies de Jesús Navarro", una exposició que homenatja este antic art de pesca i mostra les primeres fotografies submarines del país. Podeu visitar-la fins al 13 de setembre.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’AVL convoca el IV Premi Carme Miquel]]> L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha convocat la quarta edició dels Premis Carme Miquel, dirigits als centres d’Educació Infantil, Primària i Secundària de la Comunitat Valenciana.

La iniciativa naix amb l’objectiu de reconéixer els projectes educatius que, de forma transversal, fomenten l’ús del valencià tant de l’alumnat com de la resta de la comunitat educativa, principalment les famílies. El ventall d’opcions és ampli: es poden presentar projectes d’aula, de nivell, d’etapa o, fins i tot, de centre.

Poden participar-hi tots els centres d’Educació Infantil (en les dos etapes, de 0 a 3 anys i de 3 a 6 anys), els de Primària (de 1r a 6t) i Secundària (de 1r a 4t d’ESO), tant públics com concertats o privats, de la Comunitat Valenciana. Els centres que s’han presentat en convocatòries anteriors poden tornar a fer-ho.

Continua llegint-ho en el web

]]>