<![CDATA[Apunts de Llengua - Publicacions]]> 10 <![CDATA[Apunts de Llengua - Publicacions]]> <![CDATA[L’AVL convoca ajudes al foment de l’ús del valencià en mitjans locals]]> El Ple de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha aprovat les bases de les ajudes al foment de l'ús del valencià en emissores locals de ràdio, revistes d'investigació i revistes de temàtica especialitzada o de caràcter local o comarcal.

Des de 2005, l’AVL ha habilitat una línia de subvenció destinada al foment del valencià en els mitjans de comunicació. L'excel·lent resposta obtinguda i la percepció que les ajudes són un bon instrument per a promoure el dinamisme del valencià en les publicacions, especialment en les de caràcter no lucratiu, han animat l'Acadèmia Valenciana de la Llengua a convocar estes ajudes al llarg dels successius exercicis pressupostaris.

La convocatòria se centra exclusivament en les publicacions d'editors que no tenen caràcter empresarial i que estan sostingudes, principalment, per associacions sense ànim de lucre i en les ràdios de les entitats locals. Per a poder dur a terme esta iniciativa, els pressupostos de l'AVL habiliten una línia de subvenció per un import de 50.000 €. Podeu trobar tots els detalls al DOGV.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Tot l’any és Abril]]> El març de 2025 Abril llançava el primer àlbum, Instruccions per estimar una cirera. Un any després la jove de Benissa s'ha llançat a la carretera amb la gira "Interludi" i es presenta davant del públic amb el Premi Ovidi a millor disc revelació; finalista a artista revelació en els Premis Enderrock 2026 i semifinalista als Premis MIN 2026 en les categories de millor disc en català i premi del públic. La cirereta del pastís, eixa que tant s’estima, l’ha posada la nominació als premis de l’Acadèmia de la Música en la categoria de millor cançó en català/valencià/mallorquí per la seua col·laboració amb Pep Gimeno Botifarra i el grup Figa Flawas en el senzill "Ai, mareta", un tema que va ser l’himne de 2025 del festival de Cap d’Any de Tavernes de la Valldigna, el Festivern.

Des del febrer passat fins a novembre, la cantant té programats més de 20 concerts, la majoria en comarques valencianes, però posant també en el mapa altres escenaris a ciutats com Brussel·les, Madrid o Barcelona.

La relació d’Abril amb À Punt ha sigut sempre idíl·lica. Als estudis de la ràdio ha presentat alguns dels seus temes.; en 2025 va ser l’encarregada d’obrir en directe la nit de la Plantà i… Atenció, primícia! Ja en 2022 va visitar les instal·lacions d’À Punt juntament amb els seus companys de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant. D’aquella visita vos deixem estes fotos perquè jugueu a On està Abril?

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Joan Francesc Mira, 'Camacuc' i "L’Escriptor/a de l’Any" de l’AVL, guardonats amb els Premis Fundació Bromera 2026]]> Impulsats per la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura, els guardons distingixen persones, entitats i iniciatives que, gràcies a la seua trajectòria i compromís, representen els valors que promou l’entitat: la promoció de la lectura i la difusió del valencià.

El guardó en modalitat individual reconeix Joan F. Mira, una de les figures més influents de la cultura valenciana contemporània. Escriptor, antropòleg, hel·lenista i traductor, Mira ha construït al llarg de dècades una obra literària i assagística de referència, amb títols com Els treballs perduts, Purgatori o El tramvia groc, així com assajos cabdals sobre identitat, cultura i la societat valenciana. A més, és autor de traduccions de la Divina comèdia, els Evangelis o l’Odissea. À Punt té un capítol del programa literari Una habitació pròpia dedicat a El tramvia groc, complementat amb una Guia didàctica orientada a treballar a les aules amb l'alumnat de Secundària i Batxillerat.

En la modalitat col·lectiva, el premi s’atorga a la revista Camacuc, una publicació infantil en valencià fundada fa 42 anys, on nombrosos autors i il·lustradors valencians han contribuït, a través del còmic, a fomentar la lectura i normalitzar l’ús del valencià entre els més menuts. La seua evolució ha anat en sintonia amb els canvis socials i les seues històries parlen ara de diversitat, convivència i educació en valors. Un projecte dirigit per Joan Escrivà i reconegut en 2025 amb el Premi Nacional al Foment de la Lectura.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Dani Miquel: el pati de les escoles t'està esperant]]> Volem que vos quedeu amb la força, el color, l’alegria i el compromís pel valencià que irradia la foto que encapçala esta notícia. Està feta al concert de la Trobada d’Escoles en Valencià celebrada a les Valls del Vinalopó, el passat diumenge 19 d’abril.

Tres dies després, el cantant de l'Alcúdia va anunciar en un comunicat publicat en les xarxes socials que està tractant-se d’un procés cancerós. Desitgem que la suma ciència mèdica + vitalisme done els resultats que tots volem per a poder gaudir de nou d’un cantautor inclassificable que exhibix en cada actuació una formació que abasta la composició i la interpretació d’instruments com la dolçaina i la viola de roda.

A l’espera d’una ràpida sanació, poden recuperar la sèrie de cançons que es va deixar durant la covid en el programa Dani Miquel des de casa o les versions més transgressores que compartia al Racó de les Feretes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Temps de firar llibres]]> Els sectors editorial i llibreter de la Comunitat Valenciana no paren de trafegar estes setmanes. Una darrere d’altra, el calendari ens recorda que és temps de fires de llibres.

La primera a obrir les portes, hui mateix, és la Fira del Llibre de Castelló, que celebrarà la 42a edició al Parc de Ribalta, un jardí romàntic amb més de 150 anys d’antiguitat que enfonsa les arrels en l’antic cementeri municipal. Abandona així l'emplaçament tradicional a la plaça de Santa Clara.

Creix en espai, en casetes (28) i en autors: fins al 3 de maig preveu la participació de més de 180 escriptors i escriptores, rècord històric de firmes, i ho completa amb una programació que també inclou música i activitats familiars.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Totes les dates del calendari de matriculació de les proves de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (JQCV)]]> La Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (JQCV) ha obert el termini per a presentar-se a les proves per a l'obtenció de certificats oficials de coneixement del valencià dels nivells A2 i B1, així com de llenguatges específics (Mitjans de comunicació, Llenguatge administratiu i Correcció de textos).

Per primera vegada, les proves per als certificats de nivell A2 i B1 es faran a les Escoles Públiques d'Adults (EPA), a les mateixes localitats d'anys anteriors: Alacant, Alcoi, Alzira, Benidorm, Bunyol, Borriana, Castelló de la Plana, Dénia, Elda, Elx, Gandia, Llíria, Ontinyent, Orihuela, Paterna, Sagunt, Segorbe, Sueca, Torrent, València, la Vall d'Uixó, Villena, Vinaròs i Xàtiva.

Ja sabeu que en Apunts de Llengua teniu molts recursos per a reforçar l’aprenentatge, resoldre dubtes i preparar les proves. El disseny de la plataforma vos permet entrar directament pel nivell que vos esteu preparant i navegar per continguts específics, eixos que vos faran aprovar amb nota.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trobades d’escoles en valencià, destinació Massalfassar]]> Amb la participació de centres educatius i d’entitats vinculades al món de l’educació i compromeses amb el valencià, les trobades d’Escola Valenciana continuen celebrant-se per totes les comarques del territori amb el lema “Tenim història, som futur”.

A hores d’ara, ens trobem a l’equador del calendari previst i este cap de setmana la cita és a Massalfassar (Horta Nord), amb un protagonisme especial per al CEIP Sant Llorenç Màrtir, l’únic centre d’Educació Primària de la localitat, que tindrà el suport de l'escola infantil del poble.

Els ingredients de les trobades són canònics: tallers, parades, presentacions de projectes educatius, gastronomia local, festa, passacarrers i actuacions musicals que, en esta ocasió, aniran a càrrec del grup musical Ramonets.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Bromera: 40 anys de cultura en valencià]]> “Negoci editorial, centrat en la producció literària en valencià i fet des d’Alzira”. Amb eixa equació, en el context de 1985, res no apuntava que el projecte poguera ser sostenible. Així ho verbalitzava el nostre presentador fetitxe, l’actor Nelo Gómez, en la festa d’aniversari dels 40 anys de Bromera, celebrada dijous passat al Gran Teatre d’Alzira. Ho feia davant del fundador de l’editorial, Josep Gregori, un home que, paradoxalment, és de poques paraules, per a tantes com ha publicat.

En un parlament breu i emotiu, Josep Gregori va proclamar que “Bromera és una manera d'entendre la cultura basada en la fidelitat a la llengua”. I a partir d’ahí la fórmula magistral de l’èxit sembla senzilla: “Es tractava de publicar llibres de qualitat, rigorosos i dignes. I comptar amb la complicitat d’autors compromesos i mestres valents”.

Bromera, integrada actualment en el grup Planeta, amb autonomia de gestió editorial, té ara al capdavant Sandra Capsir Maiques. Esta directora general que ha passat per la meitat dels departaments de la casa, quan encara no alçava un pam de terra va dur a casa un llibre infantil dedicat per un autor que tenia vocació d’empresari, el mateix Josep Gregori. En aquell moment els algoritmes encara no feien malifetes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Celebrem el Dia Internacional dels Monuments i Llocs Històrics i triem el Botànic]]> El 18 d’abril celebrem el Dia Internacional dels Monuments i Llocs Històrics i, d’entre totes les opcions, hem escollit la que més vida oferix en estes dates: el Jardí Botànic de la Universitat de València.

Des del 1807, en què va ser traslladat a l’Hort de Tramoieres, extramurs de la ciutat antiga de València, el jardí va adequar les seues instal·lacions per a fer el treball que tenia encomanat. Els hivernacles, l’Umbracle, l’Estufa Freda, l’edifici d'investigació... tots estos espais van anar donant forma a l'indret que actualment coneixem i visitem.

És per això que ens sembla una bona oportunitat per a endinsar-nos en el Botànic i conéixer els llocs que construïxen la seua història. Durant tot el dissabte 18, l'accés al Jardí serà gratuït per a tots els visitants i, si acudiu a les 10:30 h o les 12:00 h, tindreu una visita guiada en valencià a càrrec d’Adrián Torres Astaburuaga, arquitecte i investigador de l’ecosistema urbà.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Estrenem xatbot. Ens ajudes a entrenar-lo?]]> Si fa temps que no heu entrat a Apunts de Llengua, hi detectareu que tenim un nou element, redó i morat, al cantó inferior de la dreta de la pàgina. És el nostre xatbot; és a dir: l'assistent per a resoldre dubtes sobre la navegació per la plataforma.

De moment, li hem ensenyat a ser educat i, si cliqueu, vos trobareu amb el següent missatge inicial: “👋 Hola, estic ací per a ajudar-te a estudiar i a divertir-te. Vols trobar alguna cosa en concret? “.

Ara per ara, només respon a preguntes referides als nivells de Batxillerat i Superior del MECR. A poc a poc, anirem ampliant-ne les prestacions i podreu eixamplar el ventall de les vostres preguntes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Josep Piera: la llengua com a eina vital]]> De vegades les paraules escrites no són prou per a fixar la dimensió dels hòmens de lletres. És el que sentim quan ja s’han complit cinc nits des que morira l'escriptor Josep Piera Rubio (Beniopa, 30 de maig de 1947), a l'edat de 78 anys.

Les antologies literàries i els llibres de text el descriuran, amb la fredor del llenguatge enciclopèdic, com a poeta, escriptor, narrador i traductor. N'enumeraran els reconeixements rebuts al llarg de la seua trajectòria, com els premis Ausiàs March, Carles Riba, Josep Pla, Alfons el Magnànim, la Creu de Sant Jordi, la distinció com a Fill Predilecte de Gandia, la Distinció de la Generalitat Valenciana i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Però necessitem recuperar la cadència de la seua veu, sempre amb un recitat amagat. Volem tornar a vore la seua imatge ingràvida, per a retrobar-nos amb un discurs ple de vitalitat i mirada al futur. Vos oferim la seua participació, l'any 2018, en l'espai literari d'À Punt Plaerdemavida.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Josep Piera]]> Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA['Mediterrània', per a escoltar i llegir]]> Molts de vosaltres esteu encara de vacances, bé per ser docents, bé per la vostra condició d'alumnes, i ja albireu el tercer trimestre del curs, quan tot encaixa: exàmens, hores d’estudi, repassos i una mica d’estrés.

Per això, volem insuflar-vos optimisme, i res millor per a fer-ho que aprofitar la novetat editorial que ens presenta Bromera: Mediterrània (una cançó de La Fúmiga il·lustrada per Tres Voltes Rebel). El projecte artístic que proposa la il·lustradora d'Almussafes Ame Soler ens presenta, en diàleg directe amb la lletra, quadres plens de color, intensitat, sensualitat i referències al multiculturalisme.

No és la primera volta que Ame Soler i Àrtur Martínez, cantant de La Fúmiga, compartixen projecte. Ja ens vam sorprendre amb ells en El Piset, la sèrie digital d’À Punt que, de forma ficcionada, abordava temes d'interés per als més jóvens, com ara l’educació, el canvi climàtic, les relacions o el món dels festivals. Potser són dies de recuperar El Piset.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Apunts de Llengua arriba a la Universitat Harvard, Cambridge (EUA)]]> Apunts de Llengua té les seues ambaixadores i són de nivell. Aprofitant la seua estada de professora visitant a la Universitat Harvard, dimarts 30 de març, a les 15h (21 h nostres) Aina Monferrer Palmer impartirà la conferència “Apunts de Llengua: Televisió, llengües minoritàries i noves vies per a l'aprenentatge d'idiomes a través de videotutorials”.

En la seua intervenció té previst analitzar els orígens, els principis de disseny i les rutes d'aprenentatge d’Apunts de Llengua com a plataforma lingüística de mitjans públics per a una llengua minoritària, un projecte que ja reunix més de 3.000 recursos didàctics, entre arxivaments televisius i produccions de vídeo originals.

Si voleu seguir-ho, ací teniu l’enllaç del zoom

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA['Ací, on floreixen les tortugues': humor i tendresa per a explicar el món als més menuts després d’una dana]]> Si aneu a la Sala l’Horta a vore Ací, on floreixen les tortugues, no asseureu al pati de butaques, sinó a l’escenari. Tampoc sereu uns espectadors passius, perquè vos tocarà interactuar. Ni vos faran una visió catastròfica i negativa de la situació postdana; eixireu amb un somriure.

I és que la proposta multidisciplinària que ens fan Anna Albaladejo i Joan Miquel Reig, dirigida al públic familiar a partir de cinc anys, està plena d’optimisme, tendresa i superació col·lectiva.

En esta ocasió el protagonisme el tenen les tortugues, animal que exemplifica la resistència com pocs. L’obra està inspirada en una notícia verídica: durant les setmanes que van seguir la dana del 29 d'octubre, quasi 200 tortugues afectades per la catàstrofe van ser rescatades i traslladades al Centre de Recuperació del Saler. A partir d’este fet, la representació és una aposta per la recuperació del nostre entorn després d’un fet traumàtic. Si vos pica el cuquet sobre el procés creatiu, ho teniu tot recollit en esta entrevista que Reis Joan ha fet a Anna Albaladejo en el programa L'hora de la cultura, de la ràdio d'À Punt.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Tres propostes de premi per a llegir estes vacances]]> Esteu a punt d’agafar vacances i entre els bons propòsits probablement estiga el de dedicar una estona a la lectura, enmig del temps que dedicareu a excursions i àpats pasqüers. Vos fem tres suggeriments ben complementaris, que ja han passat el filtre dels respectius jurats i que acaben d’arribar a les llibreries.

Rebem amb molta estima Breviari d'amors nobles, on Joan Borja i Sanz (Altea, 1968) practica l’art de l'aforisme amb un encert tan precís que ha guanyat el Premi d'Assaig Josep Vicent Marqués, dels Premis Ciutat de València.

En altres ocasions ja hem apuntat que molts tuits són fills bords dels aforismes, així que si sou de lectures breus, ací trobareu una porta d’entrada al gènere. Com era d’esperar, Joan Borja confessa que el seu referent és Joan Fuster, per la seua capacitat per a convidar a la reflexió des de la ironia i lucidesa, amb l’objectiu de deixar-nos amb un somriure.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[21 de març: Dia Internacional per a l’Eliminació de la Discriminació Racial]]> En 1966, l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 21 de març Dia Internacional per a l’Eliminació de la Discriminació Racial. Ho va fer per commemorar la brutal repressió que sis anys abans havia tingut lloc a Sharpeville, un raval barri de majoria negra de la ciutat de Vereeniging, a Sud-àfrica, on la policia del règim de l’apartheid va disparar indiscriminadament contra una manifestació pacífica que protestava per les lleis racistes que imperaven al país. 69 persones van ser assassinades i prop de 180 van resultar ferides.

Donem per descomptat que si formeu part de la comunitat d’Apunts de Llengua sou partidaris de la diversitat, de la convivència com a riquesa i enteneu que la igualtat dels drets no depén del color de la pell o del lloc d’origen. Concebem la justícia social com un orde de relacions en què no caben les exclusions ni les violències, on els migrants no són una amenaça ni la causa de la precarietat laboral.

Més enllà del racisme estructural i sistèmic, hi ha d’altres, de menor intensitat, que s’han vingut a anomenar microracismes o racismes quotidians, i que tenen molt a vore amb el llenguatge. Podem fer un pensament si revises este vídeo dedicat a expressions que fas servir de segur i no eres conscient del racisme que representen.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ласкаво просимо/ Benvinguts]]> La Comunitat Valenciana lidera el creixement demogràfic a Espanya. Segons l’Institut Nacional d’Estadística, freguem els 5 milions i mig d’habitants, dels quals més d’un milió tenen nacionalitat estrangera. Entre les peculiaritats de l’actual fenomen migratori destaca que la meitat dels ucraïnesos que han arribat a Espanya l’últim any, ho han fet a la Comunitat Valenciana, majoritàriament a Alacant.

Si per algun motiu heu de treballar la integració amb els nouvinguts ucraïnesos, podeu fer ús d’esta guia pràctica de conversa, amb expressions i fórmules quotidianes en valencià, castellà, ucraïnés, rus i anglés. És una iniciativa de la Subdirecció General de Política Lingüística, que posa a disposició de la societat algunes ferramentes per a l’acollida lingüística del poble ucraïnés: una guia bàsica de conversa, a més de consells sobre ferramentes de traducció simultània senzilles i pràctiques.

I ja sabeu que també teniu a l'abast els capítols de Tres i no res, la minisèrie d’humor d'Apunts de Llengua destinada a ensenyar valencià a jóvens nouvinguts a la Comunitat Valenciana, basada en la convivència real i les situacions quotidianes d’un pis compartit per dos neoparlants i un valencià on la llengua vehicular és el valencià. Cada capítol incorpora una transcripció dels diàlegs, vocabulari i activitats interactives.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Alacant acull la primera de les Trobades d’Escoles en Valencià de 2026]]> Amb el lema “Tenim història; som futur”, la ciutat d’Alacant acollirà el pròxim diumenge 15 de març la 38a Trobada d’Escoles en Valencià de l’Alacantí, coincidint amb la campanya de matriculació.

En esta ocasió el centre acollidor és el CEIP Benalúa i la jornada comença a les 10 h amb una xocolatada. El programa inclou tallers, activitats, l’actuació de la Muixeranga d’Alacant i el concert de La Factoria de Sons, un grup de música infantil que té la peculiaritat d’estar integrat per músics, compositors i mestres d’educació infantil.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Fira del Llibre de València presenta imatge per a la 61a edició]]> Del 30 d’abril al 10 de maig els Jardins de Vivers de València acolliran la 61a edició de La Fira del Llibre de València, organitzada pel Gremi de Llibrers de València i la Fundació Fira del Llibre.

Per a esta ocasió, Virginia Lorente retrata els Jardins del Real com un “un lloc evocador que transmet tranquil·litat i convida a la lectura; l’ombra dels arbres i sobretot el so dels ocells”. Per a la il·lustradora, durant els dies de fira, “els jardins es converteixen en una enorme llibreria, que suposa també una reivindicació del llibre en paper: he volgut jugar amb aquesta idea, fulles d’arbres convertides en llibres i els seus lectors són tots eixos ocells que trobem al jardí i que ens acompanyen en la nostra lectura”.

Com ha fet sempre des de l’inici de les emissions, À Punt serà el mitjà oficial de la Fira del Llibre de València i oferirà una complida cobertura de les activitats que s’hi programen.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Premi Bernat Capó, per la difusió de la cultura popular]]> La primera edició del Premi Bernat Capó es remunta al 1999, quan el va guanyar Joan Pellicer amb Costumari botànic, i es manté invariable amb els seus objectius: fomentar la investigació i la divulgació dels treballs vinculats a l'estudi de la nostra cultura popular, tant material com immaterial. El premi està dotat amb 6.000 euros i comporta la publicació del treball per Edicions del Bullent.

Així, al llarg d’estos anys ens hem trobat amb propostes relacionades amb l’imaginari valencià de llegendes i contes, els jocs tradicionals, les manifestacions festives, la recopilació de romanços i cançons, o fenòmens socials concrets de les nostres terres com ara l’emigració o el treball femení.

Si hi esteu interessats, heu de saber que la data de tancament del termini de presentació de treballs és el 10 de juliol de 2026. Hi podeu trobar tots els detalls, bases incloses, clicant ací.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Tot el vocabulari de les Festes de la Magdalena que has de conéixer]]> Si teniu pensat anar a Castelló de la Plana, heu de saber que el coneixement d'una festa comença pel gust per les paraules, per poder anomenar els actes, personatges o menjars que les definixen. Ací teniu el vocabulari bàsic.

• Acte de caritat: Des del 1945 al 1952, repartiment per part de les autoritats festeres de lots d’aliments a les persones necessitades mentre actuava la banda municipal.

• Alfons d’Arrufat: Representació simbòlica del personatge llegendari que establí el primer urbanisme de Castelló de la Plana en una de les quatre maces que duien els heralds castellonencs a la Romeria de les Canyes des del 1852.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Dia de la Dona, amb els cinc sentits]]> En primer lloc, pel que fa al sentit de l’oïda, heu d’aprendre bé que dona es pronuncia amb o oberta. No confondre dona de donar, amb dona, persona del sexe femení. I perquè no hi haja dubtes, este vídeo en forma de Llengüeta d’una dona de talent i de mèrit, com és Aina Monferrer, que ens llança este imperatiu per a acabar amb la bretxa salarial: “dona-li un sou digne a la dona”.

El nostre sentit de l’olfacte ens deia que alguna cosa feia mala olor en els contes clàssics, que sempre reservaven un paper passiu a moltes de les protagonistes. Per a posar fi a este cànon vos proposem recuperar Les princeses també es tiren pets, amb text d’Ilan Brenman i il·lustracions d’Ionit Zilberman, on podem trobar respostes a preguntes com estes: què li va passar a la Ventafocs a les 12 de la nit, mentre ballava amb el príncep? Per què creus que es va desmaiar Blancaneu? Per què dona tantes voltes dins l'aigua Ariel?

El conte ens permet, amb un relat ple d’humor, descobrir els secrets millor guardats de les princeses més famoses de la història i comprovar com també es tiren pets, inclús en els moments menys oportuns.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Brega]]> Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Novetats musicals: Malifeta presenta 'Brega']]> Per als que vos agrada seguir el rastre de les formacions, en estos moments Malifeta està en plena fase creixement: de duet inicial ha passat a set membres entre els quals estan Ana Rajadel (veu) i altres membres de Zoo com Toni Fort ‘Pollet’ (saxofonista i productor), Hèctor Galán (teclista) i Marcos Úbeda (trombó).

Abans de poder gaudir d’ells en directe, vos deixem ací un tast de la festa de presentació batejada com la "Malifeta party club".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Silvestre Vilaplana guanya el 45é Premi Enric Valor amb una novel·la sobre l'addicció al joc entre els jóvens]]> La setmana passada els premis Apunts de Llengua no ens van deixar atendre altres guardons i per això esta setmana volem destacar que Silvestre Vilaplana i Barnés (Alcoi, 1969) ha sigut el guanyador del Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil amb la novel·la El rei del Mides, una història que posa el focus en les addiccions al joc i les apostes entre els jóvens. El jurat ha destacat un ritme narratiu que atrapa des del principi i la valentia d’afrontar una problemàtica d’actualitat que afecta cada vegada més famílies.

Per tant, ja podeu estar atentes a la publicació perquè, de segur, es convertix en una lectura clau per a adolescents, famílies i centres educatius.

Silvestre Vilaplana presenta una producció literària que recorre poesia, assaig i narrativa, tant per a adults com per a jóvens. Ha sigut reconegut amb premis com Serra d’Or, el Premi Nacional de Poesia Miguel Hernández, el Premi Miquel Martí i Pol o el Ciutat d’Alzira, entre molts altres.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trobades 2026: mirant al futur]]> Són les Trobades que convoca Escola Valenciana i que enguany tenen per lema ‘Tenim història, som futur’. Una consigna que podeu vore convertida en imatge en el cartell de la dissenyadora Vane Julian, que explica que la il·lustració representa un poble plural i inclusiu, amb figures que s’aguanten i es reforcen mútuament, i amb elements simbòlics que evoquen l’escola i la comunicació en valencià (el llapis), la tradició llauradora (estris de camp) i la memòria recent de la dana (botes i raspall), com a metàfores de la defensa dels drets, la cultura i la llengua.

Enguany serà difícil que no tingueu alguna Trobada ben a prop, perquè se n'han convocat en 22 comarques en quinze dies diferents. El súperdiumenge de les Trobades serà el 9 de maig, amb cites a Beniparrell (l'Horta Sud), Llocnou d’En Fenollet (la Costera), Orxeta (la Marina Baixa) i Dénia (la Marina Alta).

Com cada any, les Trobades també tenen una cançó oficial, que en esta edició és "Xiulaballariu", del grup Canta Canalla, una proposta festiva i participativa “pensada per a ser cantada en grup, corejada i viscuda al carrer”, segons Paco Arroyo, membre de la banda. Nosaltres, compartim la tornada de la cançó: "la llengua és vida i la volem parlar".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Premis del I Concurs Apunts de Llengua]]> À Punt va entregar el dimecres de vesprada els premis del primer concurs Apunts de Llengua als millors videotutorials. El concurs té dos categories: Llengüetes, vídeos verticals en valencià que expliquen algun aspecte relacionat amb el valencià, i Tiny Tongues, vídeos verticals bilingües que comparen de manera didàctica i entretinguda algun aspecte del valencià i l’anglés.

En este certamen podien participar, en grup o de manera individual, docents i alumnes de centres de la Comunitat Valenciana de Primària, ESO, Batxillerat, escoles oficials d’idiomes i escoles de persones adultes. En total en esta primera edició s’han presentat 39 videotutorials: 30 Llengüetes i 9 Tiny Tongues.

A l’acte van assistir el director general d’À Punt, Francisco Aura, i el director general de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana, Vicent Satorres. Satorres va destacar que “la Generalitat Valenciana impulsa iniciatives innovadores, com Apunts de Llengua, que demostren que l’aprenentatge del valencià pot ser creatiu, motivador i lúdic, especialment quan l’alumnat n'és protagonista. Amb projectes com este, l’alumnat es convertix en agent actiu de promoció del valencià, perquè l’animem a explicar i compartir el valencià amb altres estudiants”. Satorres va afegir que “la Generalitat reconeix i posa en valor l’esforç de l’alumnat i del professorat, i es val dels premis educatius com a ferramenta de motivació i prestigi acadèmic. Este tipus d’iniciatives reflectixen l’aposta de la Generalitat per una educació moderna, del segle XXI, que integra llengua, tecnologia i creativitat”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Francesc Almela i Vives, humanista de l’edat de plata]]> L’Acadèmia Valenciana de la Llengua dedicarà l’Escriptor de l’Any 2026 a la figura de Francesc Almela i Vives (1901-1967), intel·lectual que va participar activament en l’acord ortogràfic de 1932, a més de contribuir amb els seus escrits a fer que el valencià recuperara l’estatus de llengua culta amb un estàndard modern.

Si bé és recordat sobretot per la seua producció poètica, Almela i Vives també va signar narrativa, teatre, periodisme i divulgació, a més de ser un destacat activista cultural.

Per a recuperar la seua figura, l’AVL impulsa l’exposició itinerant «Francesc Almela i Vives. Les paraules li obriren finestres al món», que iniciarà a Vinaròs, municipi on va nàixer l’autor. Com en anys anteriors, l’Acadèmia publicarà diferents materials per a difondre l’obra de l’autor homenatjat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Premi Enric Valor de narrativa juvenil]]> En un acte públic que tindrà lloc el 12 de febrer al Centre Cultural de Picanya es lliurarà el 45é Premi Enric Valor de narrativa juvenil, el més antic d’esta modalitat en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, que convoquen l'Ajuntament de Picanya i Edicions del Bullent. El guardó inclou la publicació del llibre i té una dotació econòmica de 6.000 euros.

En les dos últimes edicions van resultar guanyadors La setena porta, de Roberto Sanz Requena, i Les papallones del kebab, de Lliris Picó.

Si vos acosteu pel Centre Cultural de Picanya podreu gaudir també de l’actuació del Xiquet de Betxí (Jorge Gumbau), amb el seu repertori de coples populars valencianes. Si no sabeu encara qui és, res millor que vore'l en acció.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Torna la Valencianada, amb 1.500 alumnes i 22 instituts participants]]> 1.500 alumnes de Secundària, cicles formatius i Batxillerat de 22 instituts de la Comunitat Valenciana participaran el 5 de febrer en la Valencianada (#VLCda26 en les xarxes socials), una gimcana convertida en un exercici de geolocalització i coneixement de la ciutat de València. Esta activitat, que es realitza des del curs 2014-2015, forma part del World Mobile City Project. L’activitat, organitzada a València per 1entretants, està adreçada als jóvens i pensada perquè aprenguen a localitzar qualsevol punt de la ciutat, tot combinant els mitjans clàssics amb les últimes tecnologies (aplicacions mòbils de transport urbà, geolocalització, xarxes socials, codis QR, realitat augmentada, etc.).

La preparació de l’activitat ha comportat una tasca d’elaboració de fitxes, informació sobre els edificis i la ciutat, i també sobre algunes aplicacions de mòbil deles quals s’ajudaran els alumnes mentre visiten els monuments de la ciutat.

Es tracta d’un esdeveniment sociocultural interdisciplinari. Els 85 professors i professores en actiu que participen, en col·laboració amb l’Associació 1entretants, treballen des de setembre en la formació i pràctica de l’activitat. Enguany, la Valencianada està dedicada a la fidelitat lingüística, l’estima per la llengua i la pau. Es farà un donatiu per solidaritat amb el poble de Palestina sota l'eslògan: “La llengua ens fa poble”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’Horta Teatre: mig segle en plena forma]]> Si sou pares i mares, segur que esteu fent plans per a omplir d’activitats el cap de setmana. Si sou docents, sense cap dubte busqueu prou sovint eixides per a incentivar l’alumnat. I si, senzillament, sou adults amb estima pel valencià, de segur que sempre aneu amb el radar posat.

Ací teniu un dos per un: llibre i teatre.

El llibre L'Horta Teatre. Cinquanta anys (1974-2024), de l'editorial Bromera, recull mig segle de l’aventura d’un grup de bojos per les arts escèniques de la pedania valenciana de Castellar-l’Oliveral. A les acaballes del franquisme, ningú es pensava que arribarien a rebre el Premi Nacional de les Arts Escèniques per a la Infància i la Joventut.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[S'obrin les votacions per al concurs d'Apunts de Llengua]]> Apunts de Llengua obri el període de votacions per a elegir els i les guanyadores de la primera edició del Concurs de videotutorials que organitza la plataforma. Entre els guardons que atorgarem està el del Premi del Públic, que s'aplicarà tant en la categoria de Llengüetes com en la de Tiny Tongues. No és necessari haver enviat originals per a participar-hi, qualsevol persona pot emetre el seu vot i decidir quina és la Llengüeta que millor explica, de manera didàctica i entretinguda, algun aspecte relacionat amb el valencià. O quina és la Tiny Tongue que ha trobat la connexió més original entre el valencià i l’anglés. Podeu votar a una o a les dos categories.

Tots els videotutorials participants estaran disponibles a partir de la data indicada en la galeria corresponent en l’adreça www.apuntsdellengua.es/concurs.

Les votacions estaran obertes durant dos setmanes, des del dilluns 26 de gener fins a les 23:59 hores del diumenge 8 de febrer.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Si tenim cura de la llengua, com no n'hem de tindre dels boscos i muntanyes?]]> En esta edició, la comunitat educativa de l’IES Jaume I de Borriana s’ha centrat a treballar la cura dels boscos i la protecció de cara als incendis.

Al llarg d’estos dies s’ha programat un cinefòrum amb la projecció de la pel·lícula d’animació La princesa Mononoke; s’hi han pogut seguir les intervencions del científic i catedràtic d’Enginyeria Forestal i autor del llibre Ecomitos: Los bulos ecológicos que agravan la crisis ambiental global, Víctor Resco, i ha compartit reflexions amb l’alumnat l’expert en incendis forestals i vicepresident de la Federació d’empreses forestals i del medi natural Paco Castañares.

Altres veus que s’han pogut escoltar són les del bomber i enginyer forestal Saül Gozalbo; Pascual Fuster, alpinista i membre de la Federació de Muntanyisme i Escalada de la Comunitat Valenciana, i l’agent mediambiental del projecte Guardabosc, Jorge Martín.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Porteu-vos bé, o vindrà la Marisapa]]> Vos presentem la Marisapa, un monstre popular quasi oblidat de l’Énova, una criatura que servia per a atemorir els més menuts i que es va transmetre com a patrimoni immaterial... fins que va deixar de parlar-se dels seus superpoders en l’imaginari col·lectiu.

Laura López Bono, professora de dibuix, escriptora i il·lustradora, invoca la Marisapa per a portar-la a les aules i recuperar-la juntament amb alumnat i docents; perquè només des de la perspectiva social es pot rescatar la memòria col·lectiva.

La història de La Marisapa. Por i encanteris a la nit dels misteris s'ambienta en una aula, on els alumnes descobrixen el monstre i el fan seu. A través de l'art, la música i la imaginació, els protagonistes la reinventen. Els valors centrals que vertebren el projecte són la memòria col·lectiva, la identitat cultural, la creativitat i l'estima per les tradicions pròpies.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[UN JOC MATEMÀGIC PER CONÈIXER FRANCESC FERRER PASTOR]]> El vocabulari Ferrer Pastor ha sigut, per a generacions de valencians i valencianes, la resposta a milers de dubtes sobre la nostra llengua. Una icona que forma part d'una producció literària on també trobem altres obres de referència com el Diccionari de la rima i molts altres.

Entre els recursos editats per a recuperar la figura de Francesc Ferrer i Pastor (la Font d'en Carròs, la Safor, 1918 - València, 11 de juliol de 2000), destaca un original “sobre sorpresa”, que unix ciència i lletres. Consta de sis fitxes que per una cara resumixen la seua vida amb imatges representatives. Per l’altra cara inclou una sèrie de graelles amb números a través dels quals es pot endevinar el dia i mes de naixement de qualsevol persona amb unes simples instruccions que es poden llegir. Este joc de matemàgia ha sigut adaptat pel divulgador de ciència Enric Ramiro Roca, mestre i professor sènior de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana.

El material l'ha editat Denes Editorial; es poden sol·licitar per escrit els exemplars que es necessiten a denes@editorialdenes.com fins a esgotar existències, que s’enviaran de forma gratuïta. Adreçat a escoles, instituts, universitats, entitats socials i culturals i particulars, este recurs pretén donar a conéixer la vida i obra de Francesc Ferrer Pastor i al mateix temps, oferir un instrument on es troben les lletres i la ciència a través de l’originalitat de la matemàgia. Una eina que, com indica el seu nom, és una barreja de l’exactitud de la matemàtica i de la sorpresa que implica la màgia.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Memory Mots: el recurs digital per a dominar el vocabulari i reforçar la pronúncia en Infantil]]> Sabem que l’educació en Infantil requerix ferramentes d’aprenentatge vivencials i tangibles. Però en esta etapa, la tecnologia, quan està ben triada, pot ser la nostra millor aliada. La secció Memory Mots d’Apunts de Llengua n’és un exemple perfecte, ja que transforma el clàssic joc de memòria en una ferramenta d’entrenament auditiu amb un valor altíssim.

Quan ens centrem en la pronúncia, que és el pilar de la comunicació oral, el major repte és la modelització del so. Els xiquets i xiquetes han de vore clarament (i sobretot sentir) com s’articula un fonema abans de poder reproduir-lo. I és ací on el sistema digital oferix un avantatge respecte al material imprés.

1. La clau: vocabulari temàtic i repetició auditiva

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[De sentir a entendre: el poder del dictat actiu en nivells intermedis]]> En els nivells intermedis de llengua, comprendre és molt més que escoltar. Significa captar matisos, reconéixer la intenció, anticipar significats i saber què vol dir el text —no només què diu. I una de les activitats més senzilles i efectives per a treballar-ho continua sent el dictat.

Ara bé, el dictat tradicional pot quedar curt. Si volem millorar la comprensió de veres, cal activar l’alumnat, fer-lo part de l’experiència sonora i convertir el dictat en una activitat viva, interactiva i amb sentit.

D’eixa manera naixen els dictats actius amb comprensió: una proposta per a posar en marxa l’orella, la ment i, sobretot, la interpretació.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Escriure amb veu pròpia: cròniques i opinions per a parlar de drets humans]]> El 10 de desembre es commemora el Dia dels Drets Humans, una data per a recordar que tots –sense excepció– tenim dret a ser escoltats, respectats i lliures.

Per això, pot ser una bona oportunitat per a portar estos valors a l’aula i treballar-los a través de l’escriptura.

Entre estos drets, el dret a la llibertat d’opinió i d’expressió és clau per a construir una societat democràtica i crítica. Tal com recull l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948): «Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre o difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà d'expressió i sense consideració de fronteres».

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Quan el llenguatge marca la diferència: un dia per a reflexionar sobre la discapacitat]]> En una societat diversa com la nostra, comprendre les experiències de les persones amb discapacitat no és només una qüestió de respecte, sinó també de convivència i empatia. Reconéixer les seues necessitats, barreres i vivències permet a l’alumnat i al professorat ampliar la seua mirada i valorar la riquesa de la diversitat humana. Així, este dia es convertix en una oportunitat per a educar en la comprensió i la inclusió, i per a fomentar un entorn en què totes les persones se senten reconegudes i respectades.

La importància del llenguatge i la visibilitat

El 3 de desembre se celebra el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, una efemèride que ens convida a reflexionar sobre la manera com parlem i escrivim, i sobre com això influïx en la inclusió i la visibilitat de les persones amb diversitat funcional.

Continua llegint-ho en el web

]]>