<![CDATA[Apunts de Llengua - Notícies]]> 10 <![CDATA[Apunts de Llengua - Notícies]]> <![CDATA[Apunts de Llengua incorpora un assistent intel·ligent en proves per a facilitar l'accés als continguts]]> L'assistent, identificat amb un botó al cantó inferior dret de la pàgina, atén consultes i guia l'usuari a través dels continguts de la plataforma de manera intuïtiva i personalitzada. En esta primera fase, el xatbot oferix suport especialitzat en els nivells de Batxillerat i C1-C2 del Marc Europeu Comú de Referència (MECR), els continguts de complexitat més alta i demanda entre els usuaris de la plataforma.

La posada en marxa d'esta ferramenta respon a la voluntat d'optimitzar l'experiència de cerca i consulta d'un fons documental en constant creixement, per tal de reduir el temps que l'usuari necessita per a localitzar el recurs adequat al seu nivell. L'assistent ajudarà els usuaris tant si volen aprendre i practicar amb les píndoles formatives, com si el que volen és entretindre’s amb els continguts exclusius al voltant de les llengües.

Com a sistema basat en la intel·ligència artificial, el xatbot millora amb cada interacció. Per això, convidem tota la comunitat d'usuaris a fer-ne ús i a contribuir a entrenar-lo fent consultes reals. Cada pregunta és una aportació al perfeccionament d'una eina pensada per a tot el món.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Del carrer a la taula: la llengua com a pont del Nadal valencià]]> Hi ha dies que són especials. Durant Nadal, el temps va més lent: la cassola bull, la cuina ompli les cases de perfums culinaris, la porta s’obri i es tanca al ritme dels bons desitjos i el carrer ressona amb nadales. Es tracta d’una època que s’ordena sense crits, un dia que fa memòria familiar, territorial i afectiva. I quan hi ha memòria, hi ha paraules. Paraules que convé escriure bé, perquè el que s’escriu bé dura més. Per això, les vacances de Nadal són un moment ideal per a treballar l’ortografia, l’expressió escrita i el vocabulari nadalenc.

Encara que siga només uns dies, les llars valencianes es preparen amb rituals que connecten amb la nostra identitat: s’instal·la el betlem, es decoren arbres i finestres amb llums, es preparen torrons, neules, pastissets i casques, i els Reis d’Orient passegen pels carrers dels nostres pobles. També és habitual organitzar trobades amb amistats i família en què el sopar esdevé un ritual que combina la cuina local amb el caliu de la convivència. Tots estos costums no només celebren Nadal, sinó també una manera de ser valencians i, al capdavall, ens donen un context per a parlar i escriure. I és ací on entra en joc el llenguatge com a instrument de memòria i pertinença.

Durant estes setmanes, l’alumnat de batxillerat té l’oportunitat de vore com la precisió escrita pot convertir-se en un gest de cura i de pertinença: decisions ortogràfiques, grafies dobles, accentuació, majúscules, dièresis, compostos de Nadal o la gestió de castellanismes i anglicismes no són només regles, sinó ferramentes per a donar autoritat textual a tot el que s’escriu i per a explicar la càrrega emocional de la festa amb respecte i sensibilitat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Dia Internacional de les Persones Migrants]]> El passat dijous 18 de desembre es va celebrar el Dia Internacional de les Persones Migrants, una jornada que planteja debats socials profunds al voltant de la situació que viuen milions de persones arreu del món, individus que, pel simple fet d’haver nascut en un altre lloc, es veuen condemnats a situacions d’explotació, desprotecció, invisibilitat i pèrdua d’alguns drets tan bàsics com la vivenda, el treball, l’ensenyament o l’assistència sanitària.

En altres ocasions, les migracions no responen a situacions dramàtiques sinó a fluxos de població que permeten una integració més ordenada. En estes circumstàncies, les aules són un bon àmbit d’acolliment per als més jóvens.

Si teniu a l’aula alumnes de procedències ben diverses, podeu fer posada en comú amb el visionat de Tres i no res, la minisèrie d’humor per a ensenyar valencià a jóvens nouvinguts a la Comunitat Valenciana. Està basada en la convivència real i les situacions quotidianes d’un pis compartit per dos nouparlants (una marroquina i un colombià), i una valenciana, on la llengua vehicular és el valencià. Un contingut que té el suport del subtitulat, grafismes sobreimpresos, i que reforça l’aprenentatge amb un recull de vocabulari i expressions.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Presentem la nova temporada d'Apunts de Llengua al sector privat de l'ensenyament, FECEVAL]]> L’equip d’Apunts de Llengua ha presentat les novetats de la plataforma d’aprenentatge de llengües a 54 docents de 20 centres associats a la Federació de Centres d’Ensenyança (FECEVAL). Un pas clau per a difondre el projecte en centres privats d’ensenyament, abastant tots els nivells educatius reglats, des del primer cicle d’Infantil als Batxillerats i cicles formatius.

Fins ara, Apunts de Llengua s’havia presentat als professionals dels centres públics i, en esta ocasió, hem tingut la possibilitat de compartir el projecte amb empreses tan heterogènies com poden ser les cooperatives d’ensenyament, les fundacions, les entitats religioses o les societats privades. L’acollida per part dels docents ha sigut molt positiva i ens ha deixat diverses propostes per al futur.

L’acte va comptar amb la participació del president del Consell d’Administració de la CACVSA, Vicente Ordaz; el subdirector general de Política Lingüística, Vicent Satorres, i la directora-gerent de FECEVAL, Mariola Hernández.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[535 anys de ‘Tirant lo Blanc’: l’origen i el present del nostre univers literari]]> El dijous 20 de novembre, el calendari ens recordava una d’eixes dates que expliquen qui som o, almenys, d’on venim culturalment. Fa exactament 535 anys que la ciutat de València va vore nàixer la primera edició impresa de Tirant lo Blanc. No parlem només d’un llibre antic; parlem de la pedra angular que va consolidar el nostre Segle d’Or i que, segles després, continua sent un referent ineludible.

Precisament per eixa fita històrica, cada 20 de novembre celebrem el Dia de les Lletres Valencianes. Però més enllà de l’homenatge al passat, la jornada funciona com un termòmetre del present, una oportunitat per a analitzar l’estat de la nostra literatura hui en dia.

El context actual és complex. No es tracta només de preservar una tradició, sinó de mantindre viva una llengua i una cultura editorial que treballa per contar la nostra realitat amb veu pròpia. Darrere de cada novetat que arriba a les llibreries hi ha un esforç col·lectiu per mantindre la riquesa d’un univers referencial que ens distingix com a poble.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una nit històrica: el talent femení destaca en els XX Premis Ovidi]]> El Teatre Calderón d’Alcoi es va vestir de gala este diumenge. N’hi havia per a això i per a molt més. Se celebraven els XX Premis Ovidi, i l’ambient que es respirava ja predeia que seria una nit especial. I sí que ho va ser, d’especial!

Per primera vegada, la mitat dels premis van reconéixer el treball de dones; un senyal inequívoc que el talent femení ja no és una promesa, sinó un motor imparable de la nostra música.

Els grans noms propis de la nit van ser La Maria i Abraham Rivas, que se’n van anar a casa amb dos guardons cadascú. La cantant d’Oliva va confirmar que està en un bon moment i va arrasar amb Robina, que es va emportar els premis al millor disc de folk i als millors arranjaments. Al seu costat, el cantautor de Xàtiva va fer el mateix en la categoria de cançó d’autor, on va aconseguir els premis al millor disc i a la millor lletra amb la sensibilitat de l’Hivern perfecte.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una gala per la memòria, la llengua i la cultura: Premis Ciutat d’Alzira 2025]]> Els llibres, com la bona docència, són llavors que arrelen en la memòria col·lectiva. Enguany, els Premis Literaris Ciutat d’Alzira (PLCA) han tornat a demostrar que la literatura en valencià continua viva, diversa i compromesa amb la societat. En la seua 37a edició, els guardons han estat un homenatge a la solidaritat, la llengua i el poder transformador de la cultura.

La gala, celebrada al Gran Teatre d’Alzira, va reunir prop de 700 persones en una nit marcada per l’emoció. Els PLCA d’enguany s’han dedicat als voluntaris de la dana i han coincidit amb el 40é aniversari de l’editorial Bromera, referent en la promoció de la lectura i l’educació en valors.

Literatura que ens ensenya a mirar

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Apunts de Llengua aposta per la ficció i el videopòdcast en la nova temporada]]> La plataforma de suport a l’ensenyament i aprenentatge de llengües Apunts de Llengua va presentar ahir a Alzira la quarta temporada, que respon als nous reptes a què s’enfronten els docents en l’actualitat. Esta iniciativa, impulsada per À Punt Radiotelevisió Valenciana i finançada per la Conselleria d’Educació, se centra enguany en nous continguts audiovisuals creats expressament per a l'aprenentatge del valencià, amb un focus especial en la ficció, els videopòdcasts i l'ampliació de continguts infantils i literaris.

Així, en este curs, un dels objectius és dotar de nous instruments als docents que han d’abordar la integració lingüística dels nouvinguts. És a dir, fer front a la nova realitat sociodemogràfica on, dels quasi 5,5 milions d'habitants a la Comunitat Valenciana, 1,3 són nascuts a l'estranger i vora un milió mantenen la nacionalitat estrangera. Això es traduïx en un 26 % d’alumnes estrangers en Primària. “En esta nova temporada hem respost més que mai a les peticions del professorat de valencià i anglés”, apunta Maria Sanchis, cap de la Unitat d’Estil i Recursos Lingüístics d’À Punt.

Aposta per la ficció i els nouvinguts

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Plaça del Llibre de València comença demà al Jardí Botànic amb més de 70 activitats per a tots els públics]]> La literatura en valencià pren protagonisme a València amb la tornada de la Plaça del Llibre. Del 28 d’octubre al 2 de novembre, la 13a Plaça del Llibre de València omplirà el Jardí Botànic amb una programació que inclou més de 70 activitats adreçades a públics de totes les edats. L’esdeveniment, organitzat per la Fundació FULL, l’AEPV, l’AELC i Escola Valenciana, oferirà una programació diversa amb activitats per a tots els públics: presentacions literàries, recitals poètics, tallers infantils, tertúlies i trobades professionals.

L’acte inaugural i el lliurament dels Premis Plaça del Llibre 2025 tindràn lloc el 28 d’octubre a les 18.30h. A més, la vesprada del 29 d’octubre, la Plaça tancarà les seues portes en senyal de dol per les víctimes de la DANA. Rafael Domínguez, director de la Plaça del Llibre, ha manifestat que “enguany hem volgut reforçar el caràcter intergeneracional de la fira, amb una programació que connecta infants, joves i adults a través de la literatura en valencià”.

La dedicació als més menuts es tradueix en tallers com El Capibara i els seus amics, a més de sessions d’animació lectora com Marieta i el llapis misteriós. Les activitats escolars concertades amb centres educatius de València tindran lloc dimecres i dijous pel matí, organitzades per les Biblioteques Municipals de València i a càrrec d’Exdukere Difusión Cultural. El diumenge a les 11:00h gaudirem de la Plaça del Camacuc, un racó dedicat a la lectura, el joc i la descoberta, organitzat per Acció Cultural del País Valencià.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Fúmiga: deu anys de música que fan créixer la llengua]]> Els primers passos d’una banda amb ànima

La Fúmiga és molt més que una banda: és un projecte col·lectiu que ha sabut unir festa, compromís i cultura. Nascuda a Alzira l’any 2012, la formació va començar com una xaranga de dotze músics que volia portar la música al carrer i demostrar que el valencià podia sonar tan fresc i modern com qualsevol altra llengua. Inspirats en les brass bands europees, van crear un estil propi, ple d’energia i positivitat, que ha aconseguit connectar amb milers de persones arreu del territori.

Un so propi i una veu generacional

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cuinar amb lletres: aprendre ortografia amb receptes i alimentació sana]]> A la cuina hi ha sabors, colors i textures; a la llengua hi ha sons, lletres i normes. Dos realitats que, a primer colp d’ull, semblen llunyanes, però que poden barrejar-se en un plat d’aprenentatge ben original. I si utilitzem la cuina i l’alimentació saludable per a practicar ortografia? Escriure bé, al cap i a la fi, és tan necessari com menjar sa: les dos coses ens nodrixen i ens fan créixer.

La cuina de les paraules

Qui diu que l’ortografia és avorrida? Potser només cal canviar la manera de mirar-la: i si les paraules foren ingredients i les frases, receptes? A classe, en lloc de presentar les normes gramaticals com un plat fred i repetitiu, podem oferir-les com si es tractara d’un tast ple de sabors nous.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Llengua, identitat i futur: l’essència del Nou d’Octubre]]> Què significa, realment, ser valencià o valenciana? Potser és parlar valencià a casa, cantar una cançó popular en festes o sentir orgull quan veiem onejar la Senyera. Però també és compartir present i futur amb una comunitat que té arrels profundes i una veu pròpia.

La identitat valenciana trascendix els llibres d’història: és una experiència viva que es renova cada dia. Està en les converses amb els amics, en les tradicions que celebrem junts, en les paraules que hem heretat de generació en generació i en la manera que tenim d’entendre el món. Per això, el Nou d’Octubre és molt més que una efemèride: és una oportunitat per a observar-nos i per a preguntar-nos què ens unix i cap on volem caminar com a poble.

El valencià, una llengua que fa comunitat

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’aneguet lleig: quan el teatre canta, la llengua vola]]> Una experiència única per a aprendre, emocionar-se i descobrir la màgia de ser diferent

El teatre com a ferramenta educativa

Visitar el teatre amb l’alumnat és una experiència que va molt més enllà de vore un espectacle: és una manera de treballar la llengua, l’expressió oral i l’aprenentatge significatiu a partir de les arts escèniques. És per aquest motiu que, des d’Apunts de Llengua, vos proposem una activitat ideal per a combinar l’educació artística i l’educació lingüística: assistir al musical L’aneguet lleig, de Carles Alberola.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Aprendre valencià al ritme de la música]]> Cada 1 d’octubre celebrem el Dia Internacional de la Música. La música connecta persones, emocions i records. Parla sense necessitat de traduccions i és capaç de transformar una aula. Perquè, quan la música entra per la porta, l’aprenentatge es fa més viu, més memorable i, sobretot, més humà.

A escola, especialment en l’etapa de primària, la música pot ser molt més que un recurs puntual. Pot ser una ferramenta educativa valuosa, una porta d’entrada per a treballar la llengua d’una manera natural i motivadora. L’article "Aprendre valencià al ritme de la música", publicat en Apunts de Llengua, ho expressa molt bé: cantar en valencià no és només divertir-se, sinó també millorar la pronunciació, reforçar estructures gramaticals, ampliar vocabulari i fer que el valencià forme part de la vida quotidiana de l’alumnat.

En lloc d’abordar la gramàtica des de l’exercici mecànic, per què no fer-ho a partir d’una cançó? Amb una lletra entre mans, podem jugar amb els articles i els determinants, fer concordar noms i adjectius, identificar verbs en present i entendre com funcionen els pronoms personals.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[ESTE CURS, TU ERES EL PROTAGONISTA!]]> En Apunts de Llengua volem que este curs vos convertiu en protagonistes i sigueu capaços de crear continguts divertits i interessants sobre l’ús de la llengua; principalment en valencià, però també amb l’anglés com a element principal.

Com? Participant en la primera edició del concurs de videotutorials APUNTS DE LLENGUA. Per a presentar-vos, vos proposem un repte: gravar un contingut d’un minut de duració sobre algun aspecte que vos interesse o que vullgau compartir, sempre en un to distés però rigorós.

Podeu participar en dos categories, que coincidixen amb els dos videotutorials més populars d’Apunts de Llengua. Si sou seguidors d’Aina Monferrer, podeu visionar les seues Llengüetes (https://www.apuntsdellengua.es/programes/llenguetes/) i agafar idees per a crear-ne la vostra: un vídeo vertical en valencià de màxim un minut que explique de manera didàctica i entretinguda algun aspecte relacionat amb el valencià. I si sou dels que heu superat la por a l’anglés, la vostra referència són les Tiny Tongues de Maria Francisco (https://www.apuntsdellengua.es/programes/tiny-tongues/), vídeos també verticals i d’un minut, però on heu d’explorar aspectes comuns entre el valencià i l’anglés.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA['Grial', la desaparició del Sant Calze de València]]> Jesús Maria Sánchez publica una novel·la que barreja la religió, el poder i la intriga, emmarcada en la relíquia que es venera en la catedral.

Fe, poder, conspiració i intriga són alguns dels elements que trobem en Grial, una novel·la d'investigació, però també un thriller on ciència i religió caminen de la mà amb un objectiu comú: trobar el Sant Calze desparegut de la catedral de València.

El sant Calze és la relíquia més venerada de la cristiandat. També un símbol envoltat de misteri que continua inspirant novel·les, com la que firma Jesús Maria Sánchez. “El que intenta respondre Grial és si el Sant Calze de la catedral de València és el vertader”, explicava a À Punt l’escriptor.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La revista 'Camacuc', Premi Nacional al Foment de la Lectura]]> És l'Any Camacuc. Si fa uns mesos esta revista infantil valenciana va rebre la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts, ara afig un altre reconeixement més al seu brillant palmarés amb el Premi Nacional al Foment de la Lectura.

Al seu estudi-taller que té esta veterana revista publicació a Paiporta (Horta Sud), encara amb treballs de reconstrucció per la dana, celebren el guardó.

L’editor, Joan Escrivá, afirmava que este reconeixement ha sigut “una abraçada gran de la societat al treball que fem des de Camacuc des de fa més quaranta anys”. El premi, a més, els ha arribat per sorpresa: "Ha sigut una sorpresa total. M'ha telefonat el ministre Urtasun, amb qui ja vaig parlar per la Medalla d'Or al Mèrit de les Belles Arts. Enguany ens falten pocs premis per rebre", feia broma.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Premis de l' Associació d'Actors i Actrius Professionals Valencians 2025]]> Óscar Lasarte i Neus Agulló, pel seu treball en l’àmbit cinematogràfic, i Xavo Giménez i Laura Useleti, en el del teatre, són alguns dels triomfadors en els premis que este dilluns a la nit va atorgar el sindicat Actors i Actrius Professionals Valencians (AAPV) en la seua gala anual.

El guardó per al millor actor protagonista en l’àmbit audiovisual ha sigut per a Óscar Lasarte per ¿Es el enemigo?, i el de millor actriu per a Neus Agulló per L'àvia i el foraster. En teatre, el guardó al millor actor protagonista ha recaigut en Xavo Giménez per Yo soy 451, mentre que el d'actriu protagonista se l'emporta Laura Useleti per Cinc minuts.

En la gala que va acollir el Teatre Principal de València també es van lliurar els reconeixements pel doblatge, que han anat a parar a Nelo Gómez ( presentador dels nostres 5 cèntims, com a millor actor de doblatge per El triomf i a Marina Vinyals com a millor actriu de doblatge per La dama d'or. Quant al premi Crisàlide al millor actor i actriu revelació, va recaure en Juan Benavent per Laila i Aurora García i Agud, per After-sun, Esto ya no es el banquete, A-fràgil, El fin de la historia i Última Lluna de Mercucio Montesc, respectivament.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Dates d'inscripció per a les proves de la JQCV 2025]]> La Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació ha publicat la convocatòria de les proves per a l’obtenció dels certificats de coneixements de valencià.

Dates d’inscripció

Enllaços per a inscripció i seguiment

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Fira del Llibre a València]]> Els Jardins de Vivers són des d’este dijous punt de trobada de llibreries, editorials i amants de la lectura. Més de 130 casetes han alçat la persiana en una nova edició de la Fira del Llibre de 2025, la segona més important d’Espanya, tant pel volum de negoci com pel ventall d’activitats. La fira ha començat amb xifres de rècord, amb 91 expositors i amb gestos cap als afectats per la dana: llibreries, companyies d’arts escèniques i il·lustradors a qui el fang va canviar el rumb del seu negoci participaran en el certamen, com ha el Gremi de Llibrers de València.

Pels cèntrics jardins de la ciutat passaran escriptors com el greco-suec Theodor Kallifatides, reconegut internacionalment, però també altres destacats del panorama nacional. Entre ells, Rosa Montero, Manuel Rivas, Ignacio Peyró i Cristina Sánchez-Andrade. La nòmina dels valencians encara és més àmplia: enguany, Raquel Ricart, Manuel Vicent i Bibiana Collado seran els tres autors guardonats. 

Una de les qui no falla quasi mai a esta cita, Rosa Montero, ha parlat amb un equip d'À Punt i ha explicat que per a ella un dels encants d'estos actes és la possibilitat de compartir un espai de proximitat amb el públic: "La relació de l'escriptor amb el lector al carrer, al mateix nivell, i no l'escriptor pujat no sé jo on... Això m'encanta".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Què en saps, de l''Atles Lingüístic Valencià' de Jordi Colomina?]]> L’Atles Lingüístic Valencià és un projecte de gran abast impulsat per-Jordi Colomina, filòleg valencià, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant i membre destacat de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Esta obra monumental té com a objectiu plasmar i analitzar la variació fonètica i lèxica del valencià arreu del territori, fet que la convertix en una eina fonamental per als estudis de dialectologia valenciana.

Característiques principals del projecte

Importància i context

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Viu amb passió els nostres autors]]> La corporació farà arribar a les parròquies de la Setmana Santa Marinera i als ajuntaments de la província, lots de dotze postals amb textos d'autors valencians, il·lustrats amb fotografies d'escenes vinculades a la Passió i la Pasqua de Resurrecció.

Les postals estan il·lustrades amb imatges de Ximo Tomàs que plasmen rituals com la salpassa, les processons i els encontres; però també reflectixen altres aspectes com la gastronomia dels últims dies de Quaresma i els dolços que preparen la Pasqua, com ara les mones, els pepitos i l'arnadí. Enguany que la Setmana Santa Marinera de València celebra el seu centenari, apareixen imatges dels barris del Cabanyal i del Canyamelar juntament amb altres de pobles com Otos, la Font de la Figuera o Xàtiva.

En el revers de les postals, apareixen textos dels escriptors valencians Martí Domínguez Barberà, Josep Sanç i Moia, Lluís Guarner, Vicent Andrés Estellés, Maria Ibars, Vicent Blasco Ibáñez, Pare Vicent Sorribes, Felip Bens, Rafael Ferrer i Bigné, Xavier Casp i Joan Valls, inspirats per la devoció o per la feliç observació dels costums.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Beneficis d'un club de Lectura... amb poc de temps]]> Participar en un club de lectura fomenta la disciplina lectora, ja que els membres es comprometen a llegir amb regularitat. A més, permet descobrir autors i gèneres que potser no s’haurien explorat pel seu compte. Per exemple, en un club com aquest es poden llegir obres emblemàtiques d’autors valencians com Joan Fuster, amb el seu assaig fonamental Nosaltres els valencians, o Vicent Andrés Estellés, que amb poemes com Coral romput ens endinsa en la intensitat emocional i la quotidianitat valenciana. També es poden comentar les peces teatrals de Rodolf Sirera, com El verí del teatre, o les novel·les de Mercè Rodoreda, com La plaça del Diamant, que capturen l’essència humana amb una sensibilitat única.

A més, els clubs de lectura afavoreixen el debat crític i l’intercanvi d’idees. Les discussions sobre temes, personatges o simbolismes literaris enriqueixen la comprensió dels textos i obren perspectives noves. Això no només estimula la ment, sinó que també crea vincles entre els participants, fomentant un sentiment de comunitat i pertinença.

Per tot això, si t’apassiona la literatura o simplement vols reconnectar amb el plaer de llegir, no pots perdre’t l’acte del **Club de Lectores con Poco Tiempo** el divendres 10 d’abril a la Biblioteca Vega Baja - Maria Moliner. Vine i descobreix tot el que la lectura compartida pot oferir-te!

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Naix l'Associació Lectura Fàcil de la Comunitat Valenciana]]> El concepte de lectura fàcil té les seues arrels a Suècia, als anys 60, i s'ha expandit gràcies a organitzacions com Inclusion Europe i la Federació Internacional d'Associacions i Institucions Bibliotecàries (IFLA).

A Espanya, la iniciativa va encetar camí l'any 2003 amb la creació de l'Associació Lectura Fàcil, que des d'aquell moment promociona adaptacions de textos legals, educatius, administratius i de literatura.

Segons l'organització, el projecte naix «per a garantir una lectura inclusiva per a totes les persones que tinguen qualsevol dificultat per a entendre els textos». La metodologia adapta textos mitjançant la simplificació lingüística, ús de frases curtes, inclusió d'imatges i eliminació de tecnicismes o metàfores complexes, i sempre amb l'objectiu principal de fer accessible la informació i fomentar la inclusió social.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Calendari de la consulta sobre la llengua base]]> La votació serà entre el 25 de febrer i el 4 de març. El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) ha publicat l’orde que regula i convoca el procediment de consulta als representants legals de l'alumnat per a triar la llengua base que s’aplicarà a partir del curs escolar 2025-2026. 

Esta llei s’estableix el calendari següent: el 17 de febrer es publicarà el cens provisional, fins al 21 de febrer es podran fer les reclamacions al cens provisional, fins al 24 de febrer es publicarà el cens definitiu, i des de les 09:00 hores de l’endemà, 25 de febrer, fins a les 14:00 hores del 4 de març, es podrà participar en la consulta. 

La votació es farà a través de la pàgina web habilitada per la Generalitat i, en el cas dels pobles afectats per la dana, les mares, pares o representants legals podran acostar-se a qualsevol centre escolar, públic o concertat, per a votar. Segons assegura Educació en un comunicat, es tracta d'un “procés senzill” pel qual les famílies triaran de manera telemàtica la llengua principal —valencià o castellà— per a cadascun dels seus fills matriculats en centres públics o concertats en segon cicle d'infantil, primària o els tres primers cursos d'educació secundària obligatòria (ESO). En este procés, serà suficient que vote un representant legal per cada fill.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[140 cursos del nivell A1 de valencià per a majors de 18 anys]]> Els cursos comptaran amb 2.859 alumnes inscrits en diversos centres i institucions, inclosos centres de Formació de Persones Adultes, huit ajuntaments i les diputacions de València i d'Alacant. L'oferta va dirigida a persones amb escàs coneixement de valencià, ja que és fonamental la integració de nouvinguts a la Comunitat que desconeixen la llengua valenciana.

Distribució dels cursos:

83 cursos en 52 centres d'FPA de la Generalitat Valenciana.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Repassem la història: origen i tradicions del 9 d’octubre]]> El 9 d'octubre se celebra el dia de la Comunitat Valenciana, però, quina és la història d'esta celebració? Este dia commemora l'entrada de Jaume I a la ciutat, qui va aconseguir la rendició del rei musulmà Zayyan ibn Mardanish. No obstant això, esta celebració no s'instaurà fins a l'any 1338, un segle més tard, per part de Pere el Cerimoniós.

Però el 9 d'octubre no és conegut únicament per rememorar la conquesta de València, sinó que també se celebra Sant Donís, considerat com el dia dels enamorats pels valencians i les valencianes, una festivitat lligada a la coneguda mocadorà.

Origen de la ‘mocadorà’

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Este és el calendari d'exàmens de la JQCV per al 2025]]> La Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (JQCV) ha tancat el calendari de les proves escrites i orals que avaluaran el nivell de valencià en 24 seus de tot el territori. En octubre seran els exàmens de l'A2, B1, B2, C1 i C2; i en juny les proves dels certificats específics.

El dissabte 4 d’octubre de 2025 es faran les proves escrites de l’A2, B1, B2, C1 i C2; i les orals es repartiran entre els dissabtes 18 i 25 d’octubre. Els horaris de les primeres dependran del nivell. A les 09:00 hores, la del B1 i la del C1; i les dels nivells A2, B2 i C2 seran a les 16:00 hores. Els aspirants rebran la nota de les àrees de comprensió escrita, comprensió oral i estructures lingüístiques, avaluades en esta primera jornada, abans de la realització de les proves orals.

L’avaluació de l’àrea d’expressió i interacció orals es repartirà al llarg de dos dissabtes: el dia 18 d’octubre serà la del C1, el 25 d’octubre de matí la del C2 i el mateix dia, de vesprada, les de l’A2, B1 i B2. Com en anys anteriors, cada aspirant sabrà, a través de la web de la JQCV, el dia i l’hora concreta en què haurà de fer esta prova.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Aprendre un idioma en la infància vs. en l’edat adulta]]> Segurament hauràs sentit més d’una vegada que aprendre un idioma durant la infància és molt més senzill que quan ja eres adult. Encara que això és cert, no t’has de preocupar! Començar a parlar una nova llengua és perfectament factible.

Hui explorarem les diferències clau entre estos dos moments de la vida pel que fa a la capacitat d'aprenentatge d'idiomes, els avantatges i desavantatges de cada etapa i algunes estratègies per a maximitzar l'èxit en ambdós casos.

En la infància, el nostre cervell és altament plàstic, cosa que permet absorbir informació d’una manera més «automàtica». Quan un xiquet està exposat a diverses llengües, pot aprendre-les amb gran fluïdesa, gràcies al fet que:

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Per què ser bilingüe? En descobrim els avantatges]]> El bilingüisme es definix com la capacitat d'una persona per a utilitzar dos llengües amb un cert grau de fluïdesa i competència. Es tracta d’una habilitat que pot implicar diferents nivells de domini en cada una de les llengües, i es pot adquirir de manera natural des de la infància o a través de l'aprenentatge en edats més avançades.

Entre els beneficis cognitius trobem:

Respecte als avantatges socials, podem destacar:

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Consells i recomanacions per a cuidar la salut mental i parlar amb els més menuts de la DANA]]> El temporal viscut al nostre territori ha provocat que algunes poblacions hagen sigut arrasades per l’aigua i ha dixat centenars de víctimes. Tot açò ha desencadenat situacions plenes de por, tristesa o desesperació i, tant els adults com els xiquets ens hem vist sobrepassats per la incertesa. Per això, volem fer una sèrie de recomanacions que et podran ajudar a gestionar-ho i alguns consells per a tractar el que ha passat amb els més menuts.

El Col·legi Oficial de Psicologia ha publicat una sèrie de pautes per a tindre cura de la salut mental en una situació com esta, entre les quals hi ha:

Pots llegir l’article complet ací.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Vocabulari festiu: les muixerangues]]> La muixeranga és un element festiu de la nostra cultura que compagina acrobàcia i música. Un espectacle visual i sonor col·lectiu que s’ha mantingut viu gràcies a les diferents colles que la practiquen per tot el nostre territori.

Tal com explica la Federació Coordinadora de Muixerangues, formada per 22 colles, la muixeranga s’ha conservat en diferents localitats valencianes, amb variants locals, a partir de l’evolució d’una antiga dansa que, amb diferents denominacions, es ballava en gran part de l’antiga Corona d’Aragó.

Les diferents manifestacions muixerangueres són peces úniques amb característiques individuals, resultat de l’aïllament local, però tenen unes característiques comunes, com ara en l’àmbit de les figures, que indica que les muixerangues dels diferents pobles són variants d’una mateixa tradició. També destaquen que «muixeranga» no només fa referència a la figura o torre, sinó que també es coneix amb el mateix nom la colla o associació cultural constituïda com a entitat jurídica.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El paper del docent: reptes i oportunitats]]> Des de l’any 1994, cada 5 d’octubre se celebra el Dia Mundial dels Docents, ja que este dia en el 1966 es va produir la subscripció de la Recomanació de la OIT i la UNESCO relativa a la Situació Personal Docent. Esta recomanació definix pautes de referència sobre els drets i obligacions del personal docent, així com sobre les normes per a la seva formació inicial i contínua, la seva contractació, ocupació i les condicions d'ensenyament i aprenentatge.

Tal com proclama la UNESCO, «els professors exercixen una funció essencial a l'hora de forjar el futur, mitjançant la formació dels alumnes i l'impuls del progrés educatiu. No obstant això, per a aprofitar tot el seu potencial, és crucial que les seues veus siguen escoltades i valorades en els processos de presa de decisions que afecten la seua professió».

És per això que, enguany, es vol fer èmfasi en la necessitat d’abordar els desafiaments estructurals que afecten els professors i de fomentar un diàleg més inclusiu sobre el seu rol en l'àmbit educatiu. Per això, el lema principial és «Valorar la veu docent: cap a un nou contracte social per l’educació».

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Com afrontar el nou curs (i adoptar l’hàbit lector)]]> Potser ja has començat les classes o, en el cas dels més afortunats, estàs a punt de fer-ho. Siga com siga, segur que es tracta d’un curs ple d’ensenyaments i reptes que et permeten millorar i aprendre a muntó.

Si sou docents, segur que heu preparat activitats perquè l’alumnat comence amb bon peu, com redaccions sobre les vacances, dinàmiques divertides, etc. Com comentàvem en «L’aprenentatge digital, una revolució en l’ensenyament», l’inici de curs és també una oportunitat perfecta per a introduir la tecnologia a les aules. A més, pot servir d’ajuda per als temes que tractarem en esta entrada.

Encara que intentem mantindre la motivació durant el curs, moltes vegades desapareix, pot ser perquè els estudis no han eixit com esperàvem, perquè tenim dificultats per a aprendre o simplement perquè estem cansats.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’aprenentatge digital, una revolució en l’ensenyament]]> L’educació ha experimentat una evolució constant al llarg del temps, adaptant-se a les necessitats canviants de la societat i aprofitant els avanços tecnològics per a millorar els mètodes d’ensenyament i aprenentatge. Una de les majors revolucions que s’han produït és precisament el tema que tractarem a continuació: l’aprenentatge digital.

Primer de tot, què és l’aprenentatge digital?

L’aprenentatge digital consistix a usar les tecnologies per a facilitar l’educació. Este concepte abasta un ampli ventall d’eines i recursos, des de plataformes en línia fins a aplicacions mòbils, passant per ferramentes de realitat virtual.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Jocs divertits per a repassar llengua]]> A continuació, et proposem alguns jocs senzills i efectius per a repassar valencià abans de l'inici de les classes i la tornada a la rutina.

 

1. El joc del diccionari

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Tradicions nadalenques valencianes]]> T’imagines un Nadal sense torrons? Creus que enguany que et quedaràs sense estrenes? Eres més de casca de reis o de tortell?

Els carrers il·luminats i plens de gent avancen, que queden pocs dies per a l’arribada d'esta festivitat i, per això, en Apunts de llengua ens hem decidit a fer una entrada per a recordar algunes de les tradicions nadalenques més valencianes.

Gastronomia i tradicions culinàries

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Huit consells per a aprendre i ampliar vocabulari]]> El vocabulari constituïx la pedra angular del llenguatge. És la matèria primera amb la qual construïm les nostres idees, expressem emocions i ens comuniquem amb el món que ens envolta. No es tracta només de conéixer paraules, sinó d'entendre com usar-les de manera efectiva i adequada en el moment indicat.

Per això, en Apunts de llengua hem decidit oferir-te una sèrie de consells i idees perquè poses en pràctica en el teu procés d'aprenentatge de l'idioma i pugues millorar el teu vocabulari:

1. El context és important: En lloc de memoritzar llistes de paraules aïllades, aprén el vocabulari en contextos reals. Llig llibres, articles... o mira programes de televisió i pel·lícules en l'idioma que estàs aprenent per a comprendre com s'utilitza el vocabulari. Així mateix, és una bona idea relacionar estes noves paraules amb mots similars en el teu idioma natiu, això t’ajudarà a fer connexions mentals i facilitar la retenció.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Influencers que transformen la lectura]]> En un món cada vegada més digitalitzat, les xarxes socials han estés els seus tentacles cap a pràcticament tots els aspectes de les nostres vides. Un dels sectors que ha experimentat una notable transformació és la indústria literària, gràcies al sorgiment de plataformes com Instagram, YouTube o, en els últims anys, TikTok. Este fenomen, que combina la passió per la lectura amb la influència de les xarxes socials, ha aconseguit canviar la forma en què descobrim, compartim i gaudim dels llibres.

Estes noves expressions estan encapçalades per joves lectors que transmeten la seua passió per la lectura i l'adapten a les característiques de la xarxa social. Així, depenent de la plataforma on promocionen les seues lectures, han adquirit un nom específic: booktubers (YouTube), bookstagrammers (Instagram) i booktokers (TikTok). A continuació, presentarem les principals característiques que definixen cadascuna d'estes expressions:

-         Booktubers: l’estreta connexió amb l’audiència

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Videojocs: La influència en la lectura dels joves hui en dia]]> En l'era digital, els videojocs s'han convertit en una forma d'entreteniment extremadament popular entre els joves. Al llarg dels anys, els videojocs han experimentat una transformació significativa a causa dels avanços tecnològics i l'evolució de la indústria de l'entreteniment. El llenguatge audiovisual ha anat canviant i han aparegut noves narratives i noves històries. 

A continuació, explorarem com els videojocs poden influir en les lectures dels joves en l'actualitat i poden arribar a ser un trampolí per a impulsar l'hàbit de la lectura. 

Fomentant la lectura a través dels videojocs 

Continua llegint-ho en el web

]]>